El Consell ha presentat les seues al·legacions a l’informe del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública sobre els treballs del Comité Tècnic Permanent d’Avaluació (CTPE per les sigles en castellà) del sistema de finançament autonòmic, en els quals pretén corregir la “visió esbiaixada” i l’omissió d’amplis consensos en qüestions clau per part de les autonomies en el document remés pel departament ministerial. En les al·legacions, la Generalitat retrau que el text del Ministeri descriga “reiteradament” les diferències mentre “eludeix” assenyalar els “consensos molt majoritaris” entre les autonomies en qüestions com la garantia de la suficiència, l’exigència de reequilibri vertical dels recursos entre l’administració central i les autonòmiques, la simplificació del model o la compensació pels errors d’aplicació del sistema entre 2009 i 2017.
A més, retrau al Ministeri que el document siga “inexplicablement inconcret respecte a la posició de l’Administració General de l’Estat en la majoria d’aspectes essencials que requereixen la configuració d’un nou model de finançament autonòmic, incomplint essencialment la seua principal finalitat: facilitar al Consell de Política Fiscal i Financera el debat i la presa de decisions per a la determinació d’un nou model”.
“Hem fet el treball que no ha realitzat el Ministeri d’Hisenda: presentar un document que arreplegue aquelles conclusions que en el curs dels treballs han tingut nivells de consens molt majoritaris i que no han sigut reflectides com a tal, així com altres que, sense aconseguir eixos suports amplis, sí que han estat avalades per una majoria de comunitats”, ha explicat el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler.
Així, les al·legacions presentades davant el Ministeri pels representants del País Valencià en el CTPE, José Antonio Pérez i Rafael Beneyto, valoren l'”ampli acord” i les “evidències clares” que aporten les dades i que va constatar l’informe dels experts lliurat al juliol de 2017 sobre la insuficiència financera patida per les autonomies per a atendre els serveis públics fonamentals de sanitat, educació i protecció social en el període 2009-2015. Una insuficiència que va arribar a ser de 25.000 milions en alguns exercicis i que en l’últim any liquidat, 2015, es va situar en 16.500 milions. Aquesta bretxa ha comportat una reducció de la despesa en els serveis essencials del 9%, que en la resta de competències ha sigut del 30%, segons informa la Conselleria d’Hisenda.
Per això, consideren “imprescindible que el nou sistema permeta complir el principi de suficiència i que la capacitat de finançament d’aquest atenga, almenys, la cobertura de la despesa real autonòmica en salut, educació i protecció social al nivell de les necessitats”. Per a fer-ho, s’hauria de recuperar com a mínim la bretxa constatada en l’últim any liquidat i que va ser de 16.500 milions. Aquest objectiu de suficiència “pot aconseguir-se mitjançant una recuperació i/o ampliació de la participació real de les comunitats en els tributs compartits, una ampliació dels tributs cedits o un major volum de transferències verticals”, apunta el departament de Soler.
Reconsiderar el percentatge d’IRPF
En aquest sentit, el document també ressalta que “existeix un ampli consens entre les comunitats sobre la necessitat de millorar l’autonomia financera i incentivar la coresponsabilitat fiscal de les Comunitats i, al mateix temps, contribuir a l’equilibri vertical. Per a açò, és factible reconsiderar el percentatge de participació de les Comunitats en l’IRPF, l’IVA i els Impostos Especials i les possibilitats de cessió de nous tributs com a vies que permeten ampliar l’espai fiscal de les Comunitats”. Sobre aquest tema, cal recordar que la proposta de nou model del Consell planteja, entre altres qüestions, que s’amplie la participació en l’IVA del 50% al 70% i dels impostos especials, del 58% al 70%.
Igualtat de drets independentment d’on es visca
Així mateix, les al·legacions de la Generalitat fan constar, a diferència del que ha realitzat el Ministeri, que “hi ha una amplíssima majoria de comunitats autònomes de règim comú que considera que el nou sistema de finançament ha d’aconseguir una igualació plena en la cobertura de les necessitats dels seus ciutadans i, per tant, en els recursos assignats a cadascuna d’elles per al seu finançament, tot açò en termes homogenis i normatius”.
“Els ciutadans tenen idèntics drets i obligacions amb independència del seu lloc de residència i de la seua capacitat fiscal, per la qual cosa el model en el seu conjunt ha de garantir la cobertura de tots els serveis a finançar i no únicament els denominats fonamentals”, prossegueix el text, que afegeix que “l’anivellació plena és compatible amb el criteri d’ordinalitat i no exclou que puga i dega existir espai de decisió” de les comunitats exercint la coresponsabilitat fiscal.
Compensació del deute
El document presentat pel Consell també reflecteix que “més de la meitat de les comunitats presents en el CTPE s’han manifestat a favor de donar suport a la compensació d’una part del deute autonòmic, sobre la base que en bona mesura a l’origen no hi ha un excés de despesa, sinó una insuficiència d’ingressos, circumstància molt rellevant per a avaluar el risc moral de la compensació”.
I afegeix que “algunes comunitats discriminades financerament en el passat han manifestat, addicionalment, que en cas de no produir-se una compensació específica del seu deute, arrossegaran els efectes de la injustícia patida i que no és realista pensar que aquestes comunitats sobreendeutades puguen tornar al mercat a mitjà termini, tenint en compte com funciona la indústria financera”. D’aquesta manera, la compensació, per al Consell, es produiria en dos trams; un de general per a totes les autonomies i un segon, específic, per a atendre les autonomies que han comptat amb menys recursos que la mitjana i que, com el País Valencià, han gastat per sota de la mitjana. La Generalitat reclama al Ministeri que tots els documents aportats per les comunitats figuren com a annex de l’informe definitiu i presentarà vots particulars a aquest per a detallar la seua posició concreta sobre aquest tema.
Altres aspectes continguts en el document d’al·legacions fan referència a la reivindicació de les comunitats en el CTPE que es desvincule el finançament autonòmic de les situacions de pròrroga dels Pressupostos Generals de l’Estat, així com que el govern millore la informació sobre el càlcul dels lliuraments a compte.
