L’ocupació, la neteja i el trànsit, per aquest ordre, són els problemes més greus de la ciutat de València. Si més no, així ho reflecteix el quart baròmetre municipal d’opinió ciutadana realitzat per l’Oficina d’Estadística de l’Ajuntament i presentat aquest dimarts pel regidor de Control Administratiu, Carlos Galiana. Mentre que les anteriors edicions se centraven en la mobilitat, el consum i els espais verds, les platges i el medi ambient, la quarta onada de l’infobaròmetre de València està dedicada a les polítiques municipals.
A la pregunta ‘Quin considera que és el problema més greu que té la ciutat de València en aquestos moments?’, de manera espontània –és a dir, sense suggeriments per part de l’enquestador– un 20,3% respon amb l’ocupació i un 15% amb la neteja. El trànsit és el tercer problema per a la ciutadania, si bé es troba a prou distància, amb un 7,3%. Pel que fa al demonitzat carril bici, només representa un 3,8%. Els problemes que menys vegades apareixen com a resposta són la cultura, amb un 0,3%, i les platges, amb un 0,1%. Destaca també la resposta de ‘no sap’ amb un 2,7% i de ‘cap’, amb un 1,7%. És a dir, vora un 4,5% de les persones enquestades no detecten cap problema especialment greu a la ciutat o no saben quin dir.
Si bé l’ocupació, la neteja i el trànsit són els problemes més greus de la ciutat, les respostes canvien segons el districte. Per exemple, en el cas de Ciutat Vella, Rascanya, Benicalap i els Pobles de l’Oest, el problema principal és la seguretat, mentre que als Pobles del Sud és el transport públic i als Pobles del Nord, l’economia social.
Amb tot, la ciutadania aprova la gestió de l’Ajuntament, que obté un 5,7. També aprova la Generalitat, amb un 5,4, mentre que el govern espanyol es queda en un 3,5. El veïnat de Campanar és qui millor valora la gestió municipal i li dóna un 6,1. Per contra, els Pobles del Sud, amb un 4,8, i els Pobles del Nord, amb un 4,9, són els districtes que pitjor qualifiquen la gestió de l’Ajuntament i, de fet, els únics que la suspenen.
Els aparcaments, suspesos per la ciutadania
Preguntats específicament pels serveis públics municipals, hi ha un empat amb 6,8 punts per a les biblioteques i museus municipals, els mercats municipals i les festes populars. En aquest cas, no es tractava de respostes espontànies, sinó seguint un llistat. Galiana va destacar que les enquestes es van començar a realitzar en abril, “quan ja havien passat les Falles”, i va valorar molt positivament la bona puntuació de les festes populars, “malgrat les crítiques del Partit Popular i Ciutadans”.
La ciutadania aprova el 95% dels serveis públics municipals, amb notes entre el 5,6 i el 6,8, i només suspén els aparcaments públics, amb un 4,7. En penúltim i antepenúltim lloc, tot i que sí que estan aprovades, s’hi troben la neteja dels carrers i la regulació de la circulació, totes dues amb un 5,6.
Per tal de millorar la percepció de la ciutadania sobre els aparcaments públics, l’Ajuntament de València habilitarà huit solars perquè funcionen com a pàrquings provisionals als barris. Els carrers de Setaigües, Flor de Maig, Jaume II, Francesc Esteve i Sant Clemente, així com l’avinguda del Doctor Waksman, són alguns dels llocs on hi haurà aparcaments públics provisionals. A més, fa un parell de setmanes van començar les obres del pàrquing de la Plaça de Bruges, que duraran 5 mesos i mig.
Pel que fa a la neteja, Galiana va avançar que estan pensant fer una campanya informativa o “promocional”, “perquè s’està invertint molt de pressupost i la gent continua sense valorar-la positivament”.
El veïnat de València, satisfet de viure al seu districte i a la ciutat
Els enquestats també van ser preguntats pel seu grau de satisfacció de viure a València i, concretament, al seu districte. En aquesta ocasió, la imatge de la ciutat obté un notable, amb un 7,9 de mitjana sobre el districte i un 8,2 sobre la ciutat. Els habitants més satisfets són els que viuen a Extramurs, Campanar, la Saïdia, el Pla del Real, Patraix, Quatre Carreres i Algirós.
En general, sense fixar-se en el districte, un 19,5% dels enquestats destaca la tranquil·litat d’on resideix, seguida del veïnat, amb un 13,9%, i de la varietat de serveis, amb un 12,1%. Pel que fa a allò que demanarien a l’Ajuntament per al seu districte, un 20,6% vol que es millore l’urbanisme i un 20,1%, la neteja i la recollida de residus, seguits de la millora de les zones verdes, amb un 10,8%, i de la millora de la seguretat, amb un 10,4%.
El 39,9% dels enquestats consideren que la ciutat de València ha millorat durant aquest any i un 36,2% asseguren que continuarà fent-ho. En aquest cas, el veïnat més crític és el que viu a l’Eixample, Rascanya i Benimaclet. Amb un 26,2%, un 25,2% i un 24,5%, respectivament, les persones entrevistades consideren que la ciutat ha empitjorat.
L’estudi s’ha realitzat a partir de 2.307 entrevistes personals a majors d’edat al carrer, en 287 punts de tota la ciutat, entre abril i maig d’enguany. El disseny mostral va tindre en compte la ponderació per mida proporcional del barri, és a dir, a més grandària, més entrevistes.
Minuts abans de fer públics els resultats davant els mitjans de comunicació, se li van presentar a l’alcalde, Joan Ribó. A hores d’ara, la documentació ja està disponible per a tota la ciutadania a la pàgina d’estadística del web de l’Ajuntament de València. A més, aquest dimecres es publicarà al mateix lloc tota la informació de les tabulacions per als districtes municipals; divendres, els resultats per sexe i edat de les persones entrevistades i dilluns, els fitxers de microdades.
