El 22 d’octubre de 2017 van salpar del port d’Alacant els set velers que competeixen en la tretzena edició de la Volvo Ocean Race, la quarta que ix des de la ciutat. En aquesta ocasió, el recorregut més llarg de la història de la regata ha conduït les tripulacions al llarg de 45.000 milles nàutiques a través de quatre oceans, en un itinerari distribuït en onze etapes que han unit els sis continents i que finalitzarà el 30 de juny a l’Haia.
Els entesos coincideixen a assenyalar que és l’esdeveniment esportiu més llarg i més difícil del món. “És el repte per equips més dur de l’esport de la vela i un dels tres grans esdeveniments del món nàutic, junt amb els Jocs Olímpics i la Copa Amèrica”, segons descriu la informació de l’organització de la regata. No els falta raó, ateses les condicions extremes en què es desenvolupa la competició tant per les condicions meteorològiques –s’experimenten variacions que van des dels cinc graus per davall de zero fins als 40 graus positius o vents que han superat els 70 nusos per hora– i de la mar amb ones que han aconseguit els 16 metres, com les que pateixen els participants. I és que durant el trajecte que dura cada etapa, alguna s’allarga fins als vint dies, la tripulació fa cicles de treball d’entre tres i quatre hores. En el temps de descans s’han de canviar si és necessari, l’única muda que porten, dormir i ingerir el menjar liofilitzat de què disposen, junt amb snacks i ajudes vitamíniques, que esdevenen vitals en aquelles etapes en què alguns regatistes poden arribar a perdre onze quilos.
Totes aquestes circumstàncies són monitoritzades segon a segon des del race Control, una espècie de Gran Hermano on, capitanejats pel seu director, Gonzalo Infante, treballen alguns dels millors professionals de la meteorologia i les telecomunicacions del món. L’equip està format per deu persones que analitzen i canalitzen totes les dades que els arriben des d’aparells que són l’última generació. “Un dels patrocinadors és el major operador de telecomunicacions per satèl·lit i això és un privilegi a l’hora de treballar, ja que que no és possible trobar-lo en molts llocs de la Terra”, assenyala Infante.
Així, la informació que ix dels vaixells viatja al satèl·lit que està a 36.000 quilòmetres i des d’ací a un punt del planeta per a distribuir-la a través de les xarxes convencionals. “Utilitzem la tecnologia més avançada que existeix pel que fa a la comunicació via satèl·lit, l’única que serveix quan estàs en mig de l’oceà on no hi ha cables”, subratlla Gonzalo Infante amb el punt d’orgull que suposa estar al capadavant d’un centre de referència en aquesta i altres matèries.
Al servei de la investigació
I és que més enllà de l’estricta competició nàutica i de l’inevitable projecció comercial que acompanya la Volvo Ocean Race, la realitat és que el centre de comandament treballa braç a braç amb institucions i organismes que aprofiten les dades que es recullen per a avançar, per exemple, en la investigació meteorològica. Un fet prou desconegut però que situa clarament el País Valencià en el mapa de les telecomunicacions internacionals. “Tota la telemetria que ens arriba ací l’estem bolcant directament en la xarxa internacional meteorològica de dades per a millorar les prediccions que es fan. Per tant, podem dir que es nodreixen de la informació de què disposem ací”, expressa Infante, enginyer en Telecomunicacions i meteoròleg. El director del race control subratlla que es tracta d’una aportació limitada “perquè sols set vaixells estan a l’oceà, però les dades que oferim són molt freqüents, ja que es reprodueixen cada deu segons”.
Gonzalo Infante: “És un orgull poder contribuir amb les medicions i dades que obtenim ací a millorar els models de predicció meteorològica i avançar en les investigacions”
Tot i això, Infante subratlla que aquesta informació contribueix al fet que la comunitat científica conega millor com es desenvolupen fenòmens com les borrasques en l’oceà sud. “És un orgull poder contribuir a millorar els models de predicció des d’aquest espai”, emfasitza Gonzalo Infante. Aquesta posició privilegiada també converteix el race control en un pol d’atracció per als estudiants de Meteorologia que freqüenten el centre per a conéixer i estudiar les tècniques, la metodologia i el tractament de la informació que reben des de qualsevol punt de la Terra en què es troben els velers.
A més, l’espai també és un lloc cobdiciat per regatistes professionals que volen millorar el seu currículum abans de participar en aquesta o una altra competició nàutica. És el cas de Sam Matson, un jove anglés de 27 anys que està aprofitant al màxim aquesta oportunitat. “És molt dur no poder estar competint, que és el que desitgem tots el que sentim passió per la mar, però treballar al race control em permet centrar-me en una part de la navegació que no domine i que serà fonamental en cas que siga seleccionat per a la pròxima”, explica Matson sense deixar de mirar una de les nombroses pantalles que hi ha al centre de control.
Matson va arribar a Alacant com la resta de companys de l’equip, procedents majoritàriament del Regne Unit, Holanda i Nova Zelanda, després de passar per un procés de selecció de personal que en aquesta edició va buscar entre els mitjans especialitzats. L’únic d’Alacant és Infante. “Vam tindre moltíssima demanda perquè, com ha assenyalat Sam, si no pots estar en l’aigua navegant, la segona millor opció és estar ací analitzant tot el que s’està produint en la competició”, indica Gonzalo, per a qui és la tercera edició al timó del race control després d’haver participat en la Volvo, però també en la Copa America que es va celebrar a València.
“He tingut la sort de viure ambdues des de dins i res és comparable”, afirma el director, qui després de tres edicions al comandament de control d’Alacant acumula moltes experiències, algunes de situacions molt extremes. “Durant la meua primera regata com a director del control en 2011, els vaixells es trencaven i alguns corrien el perill d’afonar-se enmig del Pacífic perquè no aguantaven les condicions. De fet, en la regata que va finalitzar al Brasil només van arribar dos”, recorda. Des d’aleshores, tots els equips competeixen amb el mateix tipus d’embarcació. Això no obstant, continuen produint-se accidents. “La passada edició, un dels velers va xocar a una velocitat de 90 nusos contra un escull de coral i va ser tot un drama poder traure’l”, explica.
Gonzalo Infante: “Estar en el ‘race control’ és una oportunitat per a millorar el currículum, atés que treballes amb la tecnologia més avançada i adquireixes coneixements fonamentals si eres elegit per a participar en qualsevol regata”
Més dramàtica ha resultat la mort d’un dels tripulants en la setena etapa de la regata d’enguany, John Fisher, de l’equip Sun Hung Kai. “Som conscients que en moltes ocasions podem transmetre un missatge idíl·lic d’un esport d’elit. Però aquesta és una competició duríssima, extrema… les ones, el gel i el vent són reals, i ells estan sols. No poden tindre cap tipus d’assistència, sols la informació tècnica que els envien”, indica Infante, alhora que transmet una sensació d’impotència per no poder intervindre davant d’aquest tipus de situació. “La relació és molt professional però en la mesura de les possibilitats tractem de ser delicats amb algunes qüestions perquè sabem que no estan en una situació normal”, rebla.
Un plató de televisió obert al món
Aquest oracle de formes redones amb la clara intenció d’emular la volta al globus terraqüi es conveteix diàriament –a excepció feta dels dies que els equips descansen a les dotze seus que són seu de la competició– en un plató de televisió amb una audiència potencial de milions de persones. “A primera hora fem una primera retransmissió de com ha anat la nit que dura dos minuts i a migdia en fem una altra d’uns vint minuts on es realiza una anàlisi més profunda amb diverses peces informatives”, indica Gonzalo, tot just després de veure com un dels periodistes de l’equip connecta en directe amb un dels patrons per a fer una de les entrevistes que s’emetran més tard.
I és que les xifres que ofereix el departament de premsa de la Volvo Ocean Race al voltant de l’impacte mediàtic són molt significatives: 1,2 milions de seguidors de Facebook; 293 milions d’euros de retorn mediàtic en televisió; 50 milions de visualitzacions de vídeos; 48 milions de retorn mediàtic en premsa escrita; 113 països amb cobertura de notícies en línia; 7.600 hores de cobertura televisiva; 70.000 articles de notícies en línia; 400.000 descàrregues de l’app i 4.200 representants de mitjans acreditats.
Per tot això, en aquesta ocasió s’ha canviat la filosofia a l’hora de conformar l’equip del race control. “Hem fusionat professionals experts en seguretat i navegació amb comunicació, amb l’objectiu de poder explicar des de dins d’una manera més fluïda i àgil i no tant tècnica tota la informació. Tractem d’explicar-lo de manera que la gent s’enganxe, tot i que sabem que aquest no és un esport de masses. Volem que s’apassionen amb les estratègies i que entenguen la complexitat intel·lectual de la competició. Passa com en els escacs: no és tracta solament de moure fitxes, sinó de com fas cadascú dels moviments”, explica Gonzalo.
En conseqüència, tots els vaixells estan dissenyats des del seu origen com un estudi flotant. Cada veler porta set càmeres incorporades i tres micròfons en coberta. La càmera de popa grava l’acció ininterrompudament; després d’accionar un botó, enregistra els 4 minuts anteriors i posteriors per a assegurar que tot quede guardat. A més, a bord de cada embarcació hi ha un periodista multimèdia que té accés a càmera lenta, visió nocturna, drons i càmeres de 360 graus.
‘Canviar la marea del plàstic’
“És una de les coses que més sorprén els visitants del Museu, ja que mentre fan la visita es troben una gran ‘peixera’ a través de la qual veuen el race control i les retransmissions que fem des d’ací”, expressa Infante. I és que una de les parets –de cristall– del race control fa de límit o d’unió segons es mire amb l’espai expositiu, on Gonzalo ofereix amb freqüència moltes xarrades per a explicar entre altres la incorporació de la Volvo en iniciatives contra el canvi climàtic. “Jo crec que la vela en general ha de ser l’esport que cree consciència sobre la contaminació que pateix el nostre terreny de joc, l’oceà, i que és font de vida per a tots nosaltres. Nosaltres podem utilitzar els velers per a fer medicions en llocs on no arriba ningú per a denunciar aquestes qüestions”, indica el responsable del race control.
Aquesta informació prové del Programa Científic de la Volvo, que ha reunit un consorci de científics per a recopilar les dades que contribuiran a una millor comprensió dels oceans i de la climatologia mundial. Una de les últimes notícies proporcionades per aquestes medicions han detectat la presència de microplàstics gràcies a les mostres preses molt a prop del Punto Nemo, el més allunyat de terra ferma del planeta, on els éssers humans més pròxims són els astronautes l’Estació Espacial Internacional
Anne-Cecile Turner, responsable del Programa de Sostenibilitat de la Volvo Ocean Race, en unes declaracions recents va assegurar que aquesta informació “és extremadament valuosa, ja que ajuda a omplir les grans llacunes que tenim a l’hora de comprendre com el plàstic es descomposa durant anys i s’estén fins als confins de la terra pels corrents oceànics”.
“La navegació oceànica no solament genera una gran passió entre milions d’afeccionats i seguidors, sinó també un sòlid marc per a generar un canvi positiu. Com a organitzadors, la nostra responsabilitat és integrar la sostenibilitat en el nostre treball diari, fins i tot en un esdeveniment mundial que per definició deixa una petjada inevitable. Per això, en l’edició de 2017-18 el nostre programa de sostenibilitat té tres enfocaments principals: maximitzar el nostre impacte, minimitzar la nostra petjada i deixar un llegat positiu”, explica el responsable de comunicació a la seu d’Alacant, Nacho Gómez.
Nacho Gómez: “Com a organitzadors, la nostra responsabilitat és integrar la sostenibilitat en el nostre treball diari, fins i tot en un esdeveniment mundial que, per definició, deixa una petjada inevitable”
Així, la regata ha situat la sostenibilitat en el seu ADN i està bolcada a prendre mesures per a ajudar en la campanya de Nacions Unides ‘Clean Seas: Turn the Tide on plàstic’. De fet, un dels equips de la competició té per nom Turn the Tide on Plastic i té el suport de l’ONU i tracta de conscienciar sobre el greu problema de la contaminació del mar amb residus plàstics. És un equip paritari i plurinacional i l’únic que té com a patró una dona, la britànica Dee Caffari.
I és que com reconeix Gonzalo Infante, qui compta amb dues xiques al seu equip al race control, encara falta molt a fer en la qüestió de gènere. “Ha costat perquè no hi havia aquest mercat de regatistes professsionals. En aquest sentit, ens va vindre molt bé que en l’edició anterior hi haguera un equip cent per cent femení, ja que d’ací han eixit bastants tripulants amb molta experiència que era factor fonamental per a poder competir al màxim nivell”, argumenta Gonzalo.
Dos eixides més des d’Alacant
La Volvo Ocean Race és l’únic esdeveniment impulsat pel Consell de Francisco Camps que manté el Govern del Botànic. “Volem que la Volvo servisca d’aparador del potencial enorme que té aquesta comunitat”, va expressar el president de la Generalitat, Ximo Puig, després de presidir la Comissió Institucional d’Alacant Port d’Eixida de la regata el passat més de setembre, tot ressaltant l’interés del Consell en el retorn econòmic i social a la ciutat d’Alacant de la competició. Puig també va destacar l’èxit econòmic del rescat de la gestió, anteriorment privatitzada, i de l’actual model mixt de participació. “S’està posant en pràctica des de la transparència i l’eficiència”, va insistir. Segons la documentació de la regata, l’impacte econòmic de l’eixida ha sigut especialment positiu per a Alacant, ja que ha generat 96 milions d’euros de PIB i 1.700 ocupacions a l’estat espanyol.
Alacant serà port d’eixida dos edicions més la primera de les quals s’ha anunciat per a 2021 per a no coincidir amb els Jocs Olímpics i la Copa Amèrica
Fa uns dies, l’organització va confirmar que la pròxima edició de la regata eixirà en 2021 també des d’Alacant i que un nou propietari assumeix el seu control. Atlant Ocean Racing Spain, empresa dirigida per Richard Brisius, Johan Salén i Jan Litborn, es farà càrrec de la Volvo Ocean Race prenent el relleu de Volvo Group i Volvo Cars, els copropietaris de l’esdeveniment durant els últims 20 anys.
Això, però, no canvia la situació d’Alacant com a port d’eixida, segons expliquen fonts de l’organització. En aquest sentit, les converses amb Alacant, Port d’Eixida de la Volvo Ocean Race per a les pròximes dues edicions i seu de les oficines centrals i del Museu de la regata, continuen avançant per a la celebració d’un ‘mig any’ en 2019. “Estem encantats amb el fet que la nostra seu central i el nostre Museu estiguen a Alacant i amb la nostra relació amb la Comunitat Valenciana”, va confirmar Brisius.
