La xifra de valencians que es declara no fumador o exfumador ha crescut 14 punts percentuals en els últims quinze anys, del 64% que ho feia en 2001 a un 78% l’any 2016, segons dades de l’Enquesta de Salut. L’Enquesta també revela que un 19,9% dels adults majors de 16 anys es declara fumador habitual; un 2,6%, fumador esporàdic; el 17,5% es declara exfumador; un 60,5% que diu ser no fumador, i, a més, subratlla que en el 21,9% dels habitatges del País Valencià almenys una persona fuma habitualment.
Així ho ha destacat la consellera de Sanitat, Carmen Montón, amb motiu de la celebració demà del Dia Mundial Sense Tabac 2018 i amb la finalitat de posar en relleu els riscos per a la salut associats amb el tabaquisme i advocar per polítiques eficaces per a reduir el seu consum. Eixe augment de 14 punts percentuals en els últims quinze anys es constata en la prevalença de persones que no fumen. En concret, els no fumadors han passat del 52,2 % en 2001 al 60,5 % en 2016 i els exfumadors de l’11,8% en 2001 al 17,5% en 2016. A més, hi ha un descens de més de 12 punts percentuals en la prevalença de fumadors habituals (32% en 2001 que descendeix a 19,9% en 2016) i el fumador ocasional descendeix de 4% en 2001 a un 2,6% l’any 2016.
Per sexes, el descens és major en homes: la prevalença de fumadors diaris ha disminuït 19,7 punts percentuals (de 40,5 en 2001 a 20,8 en 2016), enfront de les dones, la prevalença de les quals ha experimentat un menor descens (de 23,8 en 2001 a 18,8 en 2016).
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha triat el lema ‘Tabac i cardiopaties’ per al Dia Mundial Sense Tabac 2018, cerca cridar l’atenció sobre la relació entre el tabac i les cardiopaties, així com altres malalties cardiovasculars, entre elles, la cardiopatia coronària i l’accident cerebrovascular.
S’estima que al País Valencià el tabaquisme produeix entorn de 6.500 morts anuals, principalment com a conseqüència de càncer de tràquea, bronquis i pulmó en homes i de cardiopaties en dones. Les Unitats de Conductes Addictives (UCA) i Unitats d’Alcohologia (UA) constitueixen els recursos especialitzats per al tractament de l’addicció a qualsevol substància en general i específicament per a l’abordatge de trastorns addictius derivats del tabac i, en 2017, la demanda a tractament en les diferents unitats ascendeix a 1.738 persones.
Respecte a l’edat, sobre el total de pacients atesos, el grup majoritari el constitueixen els adults entre 35 i 64 anys (78%) seguit dels majors de 65 anys (12%), joves (9%) i menors (1%).
Així mateix, el perfil sociodemogràfic majoritari és dona, adulta, amb una mitjana d’edat de 50 anys, amb estudis mitjans i casada, un perfil feminitzat que es repeteix des de 2015, segons les fonts. Les accions encaminades a controlar el tabaquisme al País Valencià estan definides en el Programa de Disminució del Consum de Tabac, en el qual es desenvolupen accions educatives, informatives i normatives.
Durant el curs escolar 2017-18 s’han realitzat 947 sessions en 303 centres docents de 119 municipis diferents del País Valencià i en elles ha participat un total de 28.059 alumnes. Les accions informatives estan adreçades a augmentar els coneixements veraços sobre els efectes del tabac i les seues influències sobre la salut afavorint la comprensió de la naturalesa i magnitud del tabaquisme.
El marc fonamental que permet a l’administració sanitària la protecció de la salut de la població són les accions normatives, tant a escala individual com col·lectiva, que estan adreçades de manera general a preservar el no fumador del fum del tabac i a protegir els fumadors dels components nocius del tabac. El cos de, aproximadament, 300 inspectors sanitaris, que controla prop de 35.000 locals d’hostaleria i restauració, ha generat expedients d’ofici.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 42/2010, entre gener de 2011 i desembre de 2016, es van rebre un total de 3.209 reclamacions o denúncies, un 78,6% realitzades per agents de l’autoritat i un 21,4%, per particulars o associacions. Es va incoar expedient per incompliment de la Llei en un 71,1% del total de reclamacions i denúncies i es van resoldre el 61,5% dels expedients. Dels resolts, un 70,2% va donar lloc a sanció econòmica en un rang entre els 30 i 10.000 euros.
