Dilluns passat, al barri del Cabanyal de València, la Policia va trobar el cos momificat d’una dona major que feia quatre anys que havia mort a sa casa. María Amparo, que ara tindria 78 anys, va morir per causa natural. La Policia no va detectar signes de violència en el seu cos ni tampoc senyals que algú haguera estat a casa de la dona, ja que la porta estava tancada amb clau per dins.
Va ser un veí de l’edifici del costat qui, mentre estenia la roba, va veure el cos de la víctima. Durant quatre anys, però, ningú se n’havia adonat. A més a més, cap conegut ni familiar la va trobar a faltar.
Podria semblar un cas aïllat, una trista anècdota, però el que fa aquesta notícia és reobrir el debat sobre la soledat de la gent major. De fet, en desembre de 2017 el jutge valencià Joaquim Bosch Grau, portaveu territorial de Juezas y Jueces para la Democracia, ja alertava d’aquesta xacra social. “Cada vegada m’ocorre més, com a jutge de guàrdia, trobar-me amb cadàvers d’ancians que fa molts dies que han mort, en avançat estat de descomposició”, descrivia en una piulada.
Cada vez me pasa más, como juez de guardia, encontrarme con cadáveres de ancianos que llevan muchos días muertos, en avanzado estado de descomposición. No sé si está fallando la intervención social o los lazos familiares. Pero indica el tipo de sociedad hacia el que nos dirigimos.
— Joaquim Bosch Grau (@JoaquimBoschGra) 19 de desembre de 2017
El jutge continuava dient que “No sé si està fallant la intervenció social o els llaços familiars. Però indica el tipus de societat cap on ens dirigim”. No obstant això, afegia que no el convencia l’argument que “aquesta situació és pròpia de les societats modernes”, perquè coneix Dinamarca, “i allà encara hi ha més persones grans que viuen soles, però les institucions estatals aporten mecanismes de protecció i això no ocorre”.
La punta de l’iceberg
Aquestes morts que transcendeixen als mitjans són només la punta de l’iceberg d’un problema molt més gran, l’epidèmia de soledat i abandonament que pateixen les persones ancianes. A València, la fundació Amics de la Gent Major tracta de lluitar contra aquesta marginació mitjançant l’acció de voluntariat i la sensibilització de la societat.
“En la nostra societat és una evidència l’envelliment progressiu de la població que seguirà creixent, segons els analistes, en els anys vinents. És un fet, pel que sembla, irreversible, a causa fonamentalment de dos motius: la major esperança de vida i la baixa natalitat”, descriuen. Segons dades de l’INE de juliol de 2017, al País Valencià viuen més de 454.000 persones majors de 75 anys: 230.289 a la demarcació de València, 53.571 a la de Castelló i 170.151 a la d’Alacant.
Des d’Amics de la Gent Major alerten que a l’àrea metropolitana de València viuen soles més de 26.000 persones majors de 75 anys, això significa una de cada tres persones d’aquesta edat.
“A València, al barri de la Torre, vivia un gran nombre de persones grans soles, en situació de vulnerabilitat i amb escassos recursos econòmics”, expliquen des de la fundació. L’any 2000 es va crear Amics de la Gent Major amb la finalitat de poder atendre millor aquestes persones i pal·liar la seua situació de necessitat i de soledat.
Acompanyament i socialització
La fundació assegura que “cada vegada són més les persones majors en situació de vulnerabilitat”. Aquestes persones necessiten “solucions de tipus material, assistència sanitària, ajudes econòmiques i serveis socials”, però també “companyia, amistat, atenció i afecte”. A més a més, alerten que l’estiu és un període especialment dur per a la gent gran, perquè “a més de la calor, que tant els afecta, els pocs coneguts amb qui parlen, marxen de vacances”. Així doncs, en estiu “la seua soledat es fa encara més evident i cruenta”.
Per això, Amics de la Gent Major ha preparat un programa complet d’activitats per a ampliar les possibilitats de socialització de les persones ancianes. Per exemple, un berenar a Alboraia i unes jornades de convivència amb majors i voluntariat d’Amics de la Gent Gran, l’associació germana a Catalunya.
A més, durant l’estiu també realitzaran acompanyament presencial i telefònic a domicili, així com en residències i hospitals. Aquestes accions tenen lloc durant tot l’any i, amb elles, la fundació pretén “alleujar la soledat de les persones majors que estan, o se senten, soles o aïllades”.
Polítiques per a les persones majors
La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives desenvolupa una sèrie de programes amb l’objectiu bàsic de pal·liar la soledat i evitar o retardar al màxim possible “la institucionalització de les persones en centres residencials, així com facilitar un recurs de suport a les famílies, que assegura l’atenció immediata i permanent dels usuaris i els proporciona seguretat”, expliquen des de l’administració.
Així, hi ha els habitatges tutelats, on conviuen diverses persones autosuficients en règim parcialment autogestionat i se’ls ofereix allotjament i manutenció. Respecte a l’atenció domiciliària, els serveis que podrien encaixar en aquest ‘acompanyament’ a la gent major són els serveis d’ajuda a domicili i les persones cuidadores en l’entorn familiar, la teleassistència, el ‘Menjar a casa’ –oferir a les persones majors una dieta saludable en el seu domicili i adaptada a les seues necessitats– i el ‘Major a casa’ –que inclou els serveis de menjar a domicili, a més de la bugaderia i neteja de la llar–. Des d’Igualtat asseguren que aquestos programes d’ajuda a domicili “tenen una àmplia repercussió social entre les persones que viuen soles i que disposen d’escassos recursos econòmics”.
Segons dades facilitades per la Conselleria a Diari La Veu, en total hi ha 39.553 persones beneficiàries dels programes i recursos d’Igualtat per a la gent major. Concretament, hi ha 2.830 beneficiàries del servei d’ajuda a domicili i 20.964 del cuidador no professional. Pel que fa a la teleassistència, se’n beneficien 10.644 persones. Els programes ‘Menjar a casa’ i ‘Major a casa’ tenen, respectivament, 4.100 i 540 beneficiaris. Finalment, 475 persones van gaudir dels ‘Nadals Entranyables’.
Fer xarxa amb el voluntariat
La Generalitat també compta amb el programa Vacacions Socials, “amb la finalitat d’oferir a les persones majors de la Comunitat Valenciana la possibilitat de gaudir d’uns dies de vacances en localitats turístiques de la Comunitat, alhora que es fomenta l’intercanvi social i cultural amb un programa d’activitats dissenyat per al desenvolupament personal, l’ocupació del temps lliure i la promoció de l’envelliment actiu”. En l’apartat de l’oci i el temps lliure també hi ha un programa de termalisme, centres d’oci i convivència i centres d’atenció preventiva per a les persones majors.
La Conselleria també ofereix prestacions econòmiques per a sufragar estades en centres de dia i en residències. També hi ha places en centres residencials i de dia de la xarxa pública de centres i serveis per a persones majors que no tinguen reconeguda una situació de dependència.
Des d’Igualtat expliquen que, anualment, a través del repartiment de pressupost del 0,7% de l’IRPF, es destinen fons econòmics per a subvencionar programes destinats al voluntariat i “sobretot enfocat a pal·liar l’aïllament i la soledat”.
Així, en 2017 es van destinar 1,2 milions d’euros a 416 entitats valencianes que desenvolupen programes de voluntariat de majors, acompanyament, envelliment actiu, activitats d’oci i temps lliure, tallers, conferències de salut i viatges.
