El ple de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat aquest dijous la denominació única i en valencià del topònim de la ciutat amb els 14 vots a favor del Pacte del Grau –PSPV, Compromís i Castelló en Moviment– i l’oposició del Partit Popular i Ciutadans, amb 11 vots. En aquesta sessió hi ha hagut dues baixes per motius personals: la socialista Amparo Marco, alcaldessa de la ciutat, i el popular Juan José Pérez Macián.
Que Castelló de la Plana i el Grau de Castelló deixaren de tindre dues denominacions, una en valencià i històrica i una altra en castellà, era una de les fites que es van marcar els partits polítics que van signar el Pacte del Grau en 2015, un acord que va permetre que la ciutat canviara de color polític després de sis legislatures de govern del PP. Finalment, aquest dijous 31 de maig, el ple del consistori ha aprovat que la vila del Rotllo i Canya passe a denominar-se Castelló de la Plana i el seu districte marítim, el Grau de Castelló de la Plana –i ja no el Grao–.
El procediment administratiu és el mateix que va iniciar la ciutat de València en març de 2016 i que va ratificar la Generalitat en febrer de 2017. Aleshores, el consistori presidit per Joan Ribó va aprovar que la ciutat del Túria es denominara únicament en valencià (València). Cal recordar que un total de 328 municipis dels 524 que hi ha al País Valencià han oficialitzat des de 1977 fins a l’actualitat el seu topònim amb denominació única en valencià.
El govern municipal de Castelló de la Plana, a instàncies del regidor de Normalització Lingüística, Ignasi Garcia (Compromís), va intentar dur al plenari de l’Ajuntament del mes de febrer l’aprovació de l’inici dels tràmits per a la normalització del nom de la ciutat i del seu districte marítim. La voluntat era acabar amb la doble denominació: Castelló i Castellón. Pel que fa al districte marítim, desapareixeria el nom de Grao i es mantindria el de Grau.
L’equip de govern liderat per Amparo Marco va animar els grups polítics a sumar-se a la iniciativa sobre la denominació única de Castelló de la Plana en valencià. El procés comptava amb l’aval d’un informe signat pel fill predilecte, Germà Colón; el cronista de la ciutat, Antonio Gascó, i els professors i estudiosos Vicent Garcia Edo i Vicent Pitarch i Almela. Tots ells indicaven en el document que l’afegitó d’una ‘ena’ al topònim per a castellanitzar-lo és “aliena a la nostra història i cultura” i “causant d’una situació, si més no, estranya”. “Quin bé faria la recuperació del nom únicament en valencià, tant per raons històriques i filològiques com per dignitat i estètica, i més tenint en compte que aquesta decisió no causaria danys d’interpretació a tercers”, expressen.
També afirmaven en l’informe presentat en febrer de 2018 que “Castelló és la denominació tradicional, històrica i legal i, per tant, la més adequada al marc institucional” i al·ludien a la diferència etimològica i semàntica entre Castelló i Castellón, ja que la primera “és resultat de l’evolució directa de la construcció medieval castellu amb el sufix diminutiu ‘-one‘”, mentre que l’augmentatiu Castellón, en castellà, “designa un castell gran, dimensió que mai va tindre el Castell Vell, llar pairal del nostre poble”. A més, la proposta del govern local i de la Regidoria de Normalització estava també sostinguda per un informe tècnic lingüístic i per un informe jurídic.
Malgrat tot, el PP i Ciutadans van mantindre una oposició acarnissada contra la denominació única del topònim, adduint una falta de consens polític i social per a mamprendre el procediment. Set dies després de presentar la proposta, el 17 de febrer, el govern de Castelló de la Plana va decidir ajornar la iniciativa fins a maig i organitzar diverses jornades divulgatives per a donar a conéixer les raons històriques del procés d’oficialització i dur la votació al ple que s’ha celebrat aquest dijous.
