Els sindicats de Correus denuncien que 3 comarques es quedaran sense servei

CCOO, UGT, CSIF i el Sindicato Libre convoquen protestes 'in crescendo' que començaran el 7 de juny per a "salvar el servei postal públic"
/ València
1 juny 2018 01:00h
Els sindicats assenyalen que en 8 anys s\'han perdut 1.800 llocs de treballs a Correus només al País Valencià.

"És cert que el volum de cartes que s'envien ha decaigut molt amb les noves tecnologies, però Correus té molt de futur". Sota aquesta premissa els sindicats CCOO, UGT, CSIF i el Sindicato Libre han fet una crida perquè els treballadors isquen al carrer el proper 7 de juny contra les retallades de pressupost que el govern espanyol està aplicant a l'empresa pública i les conseqüències sobre el treball i el servei que ofereix Correus. Els representants dels treballadors asseguren que el futur de Correus passa per la paqueteria i per les compres en línia, nínxol de negoci que "no s'està potenciant i no se sap perquè".

Els sindicats denuncien que la intenció del govern espanyol és deixar caure Correus mitjançant les retallades. Segons van explicar dijous en una roda de premsa conjunta, fa més d'un any que van començar les tisorades. Per a l'any 2017, els Pressupostos Generals de l'Estat havien previst una partida de 180 milions d'euros que es va quedar finalment en 23. En els pressupostos per a enguany, que encara no estan tancats, els comptes de l'Estat han estipulat una inversió de 120 milions. Els sindicats, però, consideren aquesta quantia insuficient i estimen que necessiten entre 230 i 240 milions d'euros perquè l'empresa siga viable i puga oferir el servei postal a tot l'Estat per igual. 

L'argument principal esgrimit pels representants sindicals és que Correus és l'única empresa postal que arriba a tot l'estat espanyol sense excepció i sense cobrar més per prestar els serveis als llocs més recòndits. Asseguren que sense l'empresa pública moltes localitats del País Valencià es quedarien sense servei. És el cas de les comarques dels Ports, el Maestrat i els Serrans. Tal com han explicat els líders sindicals, en molts pobles d'aquestes zones d'interior el servei s'hauria de donar unes dues o tres vegades per setmana i en moltes ocasions, per la manca de personal derivada del poc pressupost, es dóna una vegada a la setmana o cada més temps. 

A banda d'aquestes comarques on els sindicats auguren la fi de Correus, hi ha altres localitats que es veuran "greument afectades" per la falta de personal. És el cas de Port de Sagunt, Sagunt (Camp de Morvedre), Torrent (Horta Oest), Alzira (Ribera Alta), Gandia (la Safor), Cullera (Ribera Baixa), Énguera (Canal de Navarrés) i Ontinyent (Vall d'Albaida). Tanmateix, insisteixen que totes les oficines es veuran afectades en major o menor mesura perquè no es podrà contractar suficient personal per a donar el servei òptim. De fet, asseguren que ja actualment no hi ha tots els treballadors que calen als mostradors de Correus.

Minifeines a l'empresa pública 

Així, CCOO, UGT, CSIF i el Sindicato Libre, que algutinen el 85% de la representació del personal de Correus, lamenten que el model laboral precari de minifeines s'haja establert a l'empresa pública. "Si ja és dur que es contracte així el sector privat, quan es fa en empreses públiques encara fa més mal", van criticar. Emilio Andrés Oliver, secretari provincial de CCOO-PV en la secció de Correus, va apuntar que en 8 anys s'han perdut més de 1.800 llocs de treball al País Valencià i encara se'n poden perdre fins a 2.000. A més, va afegir que el 38% de les contractacions que es fan són de caràcter temporal. Segons va explicar Miguel Ángel Ramírez, secretari del Sector Postal FeSP-UGT-PV, les retallades han suposat "una reducció dels costos salarials del 15% en els darrers anys. 

Des del CSIF, la presidenta autonòmica María de la Dueña va qualificar de "lamentable" el model de contractació de Correus i va destacar que es tracta d'un servei públic tan important com la Sanitat o l'Educació. La líder sindical va lamentar que fa més d'un any que es fan protestes "i el govern ha fet cas omís". A més, va insistir que la negociació del conveni col·lectiu està bloquejada des de 2013. Per la seua banda, Toni Montes, del Sindicato Libre, va assegurar que el desmantellament de Correus és una decisió política i va insistir que l'empresa és viable. 

"S'ha acabat la pau social a Correus"

Davant aquesta situació, les forces sindicals asseguren que "s'ha acabat la pau social a Correus". Per això, han convocat una protesta el proper 7 de juny que consistirà en una concentració davant la delegació de govern de València, de dos a tres de la vesprada. L'atur general tindrà lloc en les dues últimes hores del torn de nit i de matí i les dues primeres de la vesprada. També asseguren que si després d'aquesta protesta el govern no fa un pas endavant per a solucionar la situació, les movilitzacions aniran in crescendo i es faran més convocatòries en novembre i desembre. Així, el que demanen és l'elaboració d'un pla estratègic i d'un pla de viabilitat per a l'empresa, així com la recuperació de la negociació col·lectiva per a acabar amb la precarietat al servei postal públic.

D'altra banda, celebren que dimecres la Comissió de Foment del Congrés haja aprovat amb el suport del Grup Socialista, Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea, Ciutadans i el Grup Mixt, una proposició no de llei presentada pel Grup Socialista que torna a cridar l'atenció sobre l'extrema situació de Correus, del servei públic que presta a la ciutadania i d'uns nivells de precarietat cada vegada majors a causa de la falta de plantilla i de les condicions de treball.

El Partit Popular es va abstindre en la votació, fet que els sindicats van celebrar perquè en les darreres ocasions que s'havia plantejat alguna votació sobre Correus s'havien abstingut. Amb aquest canvi, els sindicats consideren que el PP ha reconegut que no pot defensar "la seua mala política postal, confrontada en la mobilització pels treballadors".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next