El jutjat absol els quatre membres d'España 2000 que van assetjar Oltra

La Fiscalia demanava multes d'entre 900 i 1.800 euros i una ordre d'allunyament durant sis mesos per als acusats
/ València
31 maig 2018 01:00h
Imatge d\'arxiu del judici, celebrat el 23 de maig.

El jutjat d'instrucció número 6 de Llíria ha absolt dels delictes lleus d'amenaces, coaccions i falta de respecte a l'autoritat quatre membres d'Espanya 2000 per la protesta davant la casa de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra. Així ho ha comunicat aquest dijous el TSJ en una piulada.

Ni assetjament, ni amenaces

El passat dimecres 23 de maig es va celebrar el judici sobre els fets ocorreguts durant la nit del 18 d'octubre, quan els acusats es van concentrar a les portes de l'habitatge d'Oltra escridassant-la. Segons recull la sentència, "els fets, en definitiva, encara que innecessaris des del punt de vista de la llibertat d'expressió, no són constitutius d'il·lícit penal. Tal conducta tindria cabuda únicament en el delicte d'assetjament, però només si tinguera una reiteració en el temps".

Aquest tipus de delicte, introduït per la reforma del Codi Penal operada per la l'1/2015," obeeix precisament, segons diu l'Exposició de Motius, a la necessitat d'oferir resposta a conductes d'indubtable gravetat que, en moltes ocasions, no podien ser qualificades com de coaccions o amenaces. Es tracta d'aquells supòsits en els quals, sense arribar a produir-se necessàriament l'anunci explícit o no la d'intenció de causar algun mal (amenaces) o l'ocupació directa de violència per a coartar la llibertat de la víctima (coaccions), es produeixen conductes reiterades per mitjà de les quals es menyscaba greument la llibertat i sentiment de seguretat de la víctima, a la qual se sotmet a persecucions o vigilàncies constants, telefonades reiterades, o altres actes continus de fustigació, reiteració que com hem dit no s'ha produït en el present cas", continua el text.

"En el supòsit que ens ocupa es pot considerar que s'ha produït una extralimitació en l'exercici de la seua llibertat d'expressió per part dels denunciats i això, no per les idees per ells exposades, sinó per personar-se innecessàriament davant del domicili del denunciant, alterant amb això, la seua tranquil·litat i assossec familiar", diu la sentència. No obstant això, el document destaca que la denunciant no va intentar eixir del seu domicili i que no consta que els denunciats arribaren a prémer el timbre, intentar accedir a la casa, colpejar la porta, ni llançar objectes. "Tampoc el to emprat pels denunciats en corejar les consignes [...] pot considerar-se amenaçador o hostil, sinó que més aviat és de tall jocós i festiu. El grup no va arribar a tallar la circulació, situant-se en la vorera de davant de l'habitatge", segueix el document.

"L'horari no era especialment intempestiu" i "pel que fa a les màscares que portaven i que en diversos moments es van alçar alguns d'ells, pareixen més relacionades amb la intenció de no ser identificats que amb una suposada intenció d'intimidar la denunciant", conclou el jutjat i afegeix que "no ha resultat acreditat que els denunciats saberen que a l'interior de l'habitatge es trobaren els fills de la senyora Oltra ni que conegueren l'origen etíop d'aquestos, o que es trobara també en l'habitatge l'empleada de llar i que aquesta fóra d'origen uruguaià". Finalment, la sentència recull que "no es va proferir cap consigna ni es va realitzar cap manifestació de tipus racista o xenòfoba, ni es van adreçar expressions a ningú que no fóra la senyora Oltra i que són les que s'arrepleguen en els fets provats".

Multes i una ordre d'allunyament, la petició de la Fiscalia

En la vista celebrada el 23 de maig, el fiscal va demanar multes d'entre 900 i 1.800 euros i una ordre d'allunyament durant sis mesos per als quatre membres d'España 2000 acusats d'un delicte lleu d'amenaces.

El judici s'adreçava inicialment contra el líder del partit polític España 2000, José Luis Roberto, identificat en la denúncia interposada per la part perjudicada, i altres dues persones la identitat de les quals va aportar la Guàrdia Civil a petició de la jutgessa.

Després que el jutjat posara data al judici, l'Advocacia de la Generalitat va facilitar el nom d'una altra persona, que es va incorporar com a denunciat al procediment i que també ha sigut jutjat aquest dimecres.

Aquesta investigació es va obrir arran de la denúncia interposada per l'Advocacia de la Generalitat el 20 d'octubre, per si els fets pogueren constituir un delicte d'assetjament, d'odi o de desordre públic.

La nit del 18 d'octubre, un grup de persones encaputxades i amb caretes de la pel·lícula Scream es va concentrar enfront del domicili de la vicepresidenta i va desplegar una gran bandera espanyola amb el lema 'Visca la unitat d'Espanya'. Mitjançant un altaveu portàtil, van emetre diverses consignes i van fer sonar un pasdoble seguit de l'himne d'Espanya mentre gravaven "cap a l'interior del domicili familiar".

La denúncia va reflectir que es van fer comentaris com: "Estem a casa de la nostra amiga Oltra, de Compromís. Hem vingut a posar-li una mica de música espanyola per a dir-li que estem a Espanya i en la Comunitat Valenciana".

next