Educació incentivarà amb ajudes la fabricació de joguets en valencià

La Generalitat obrirà en 2019 una línia de subvencions per a les empreses i inclourà clàusules que prioritzen el material en la llengua pròpia en la licitació de compres dels centres escolars
/ València
11 juny 2018 01:00h
El Consell oferirà a algunes empreses jogueteres que desenvolupen joguines en valencià dins de la línia de subvencions per a projectes singulars de promoció del multilingüisme autocentrat.

Amb el vent favorable de les enquestes pel que fa a l'ús i coneixement del valencià, especialment en l'àmbit de l'ensenyament, la Generalitat Valenciana està decidida a arribar a aquells sectors menys permeables a les polítiques lingüístiques però amb un pes important en la societat. "2018 serà l'any on avançarem en l'àmbit de la indústria, l'empresa i el comerç. Ho tinc clar i, per això, des d'un primer moment vaig decidir lligar educació amb el sector industrial. Però, quin de tots?", va plantejar el director de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, fa uns dies a la Fira dels Idiomes.

La resposta la va oferir allí mateix als assistents. La indústria del joguet, concentrada a la Foia de Castalla i que representa el 50% de tota la producció estatal, ha sigut el sector triat per la Generalitat Valenciana perquè la llengua pròpia arribe a mercats on fins ara a penes té implantació. D'entrada, per a 2019, el Consell oferirà a algunes empreses jogueteres que desenvolupen joguines en valencià dins de la línia de subvencions per a projectes singulars de promoció del multilingüisme autocentrat. "Ara, però, haurem de perfilar allò concret: el tipus de joguina, la funció que acompleix, l'edat a la qual s'adreça, etc. Tot un repte per a la persona que us parla, que, de ben segur, el sabrem solucionar i avançar com així demostrem dia a dia. No hi ha cosa més interessant que lligar els xiquets i xiquetes, que seran els nostres governants d'ací unes dècades i el futur i prosperitat de les nostres terres,  amb el joc, amb la joguina, amb el somriure i, això, amanir-ho tot de llengua amb necessitat de protecció", va declarar Trenzano.

La Direcció de Política Lingüística ha mantingut les primeres reunions amb el sector perquè desenvolupen joguines en valencià dins de la línia de subvencions per a projectes singulars de promoció del multilingüisme

Les converses amb el sector ja s'han produït. El director de Política Lingüística es va reunir el passat mes d'abril amb els representants de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ) per a traslladar-los les iniciatives que s'engegaran abans que finalitze la legislatura. "Els vaig expressar que m'agradaria que algunes empreses pogueren participar d'una línia de subvencions que tenim de 500.000 euros per a 2018 per a fer projectes singulars concrets i, si pot ser, que aquestos joguets tinguen certa relació amb allò que ja produïm. Per exemple, si és possible, amb els dibuixos animats que actualment s'estan passant per À Punt, millor", explica Trenzano a Diari La Veu.

Col·laboració amb À Punt

En aquest sentit, apunta que gran part de les joguines que entren a les llars estan relacionades amb pel·lícules infantils i sèries de televisió. "Per què no podem aspirar a tindre joguets de 'Catacric, catacrac'?", indica Trenzano. En línia amb això, el director de política lingüística assenyala que ha mantingut conversacions "informals" amb la directora d'À Punt, Empar Marco, sobre aquesta opció, atés que forma part del conveni firmat amb la nova televisió, que va començar les seues emissions el passat diumenge, 10 de juny.

Rubén Trenzano: "Hem d'aspirar a tindre joguines relacionades amb les sèries infantils i de dibuixos animats que formen part de la graella d'À Punt"

Així mateix, Trenzano també va explicar als representants de les empreses jogueteres el projecte de Segell de Qualitat Lingüística que es presentarà a finals d'any i la resta de subvencions adreçades a empreses privades, comerços i indústries que es volen incloure en els Pressupostos Generals de 2019. "És una de les línies que començarem a treballar ja perquè al mes de desembre les Corts aproven aquesta nova partida pressupostària de manera coordinada amb les conselleres d'Hisenda i Model Econòmic i d'Economia Sostenible i Sectors Productius. Necessitem implementar el Segell de Qualitat Lingüística, que suposarà bonificacions fiscals i tributàries per a les empreses que utilitzen la nostra llengua", indica Trenzano, que confia a tindre-ho tot enllestit abans que finalitze 2018.

Un joc interactiu en valencià per a aprendre música. / EDUCA

A més a més, el responsable de la Direcció Lingüística s'ha compromés a compartir aquest projecte amb la resta de països d'Europa on hi ha llengües regionals o minoritàries. "Quan puga reunir-me amb les empreses interessades no ho faré solament en representació de la societat valenciana sinó de totes les societats europees amb un nombre gens menyspreable de parlants als quals també s'hauria d'adreçar el sector jogueter", expressa Trenzano.

A l'altra banda, els que han de materialitzar els productes lúdics i didàctics confirmen aquestes primeres converses però matisen que encara no s'ha concretat res. "Les reunions s'han produït, però falta camí per recórrer", declaren fonts de l'AEFJ.

Nines Artesanals d'Onil va ser la primera empresa a comercialitzar una joguina interactiva que parla valencià. / NINES ARTESANALS D'ONIL

Empreses com Nines Artesanals d'Onil valoren i celebren l'anunci fet per Trenzano alhora que confien en aquest nou impuls per al sector. "Hi ha mercat i demanda i estem convençuts que moltes empreses esperaven una iniciativa així, ja que fins ara tot el que s'ha fet ha sigut molt per iniciativa pròpia", apunten des de la mercantil, que va ser la primera a fabricar una nina interactiva que parla valencià. Va ser pel Nadal de 2005 i diu frases com: "Mami, fes-me pessigolles a la panxeta, que m'agrada molt", i demana també que la pentinen, l'abracen i juguen amb ella. "Fou un èxit en tots els aspectes i en tot l'àmbit lingüístic. Vam rebre comandes fins i tot del Roselló", expliquen fonts de la mercantil.

Joguets en les aules

L'impuls a la fabricació i difusió de joguines que incloguen el valencià comptarà amb un suport directe de la Conselleria d'Educació. La intenció és que la pròxima licitació per a la compra de joguets que fan els centres públics d'ensenyament –sobretot en les aules de 0 a 6 anys– incloga clàusules en què s'indicarà que es valorarà l'adquisició d'aquells que tinguen com a llengua de referència el valencià. "He parlat ja amb la Direcció General de Centres perquè, a partir d'ara, els joguets que es compren tinguen una implicació real amb la nostra llengua, és a dir, que les instruccions, l'empaquetat – la presència del català en l'etiquetatge dels joguets que venen les grans empreses, que només arriba a un anecdòtic 8%– i, sobretot, els jocs incloguen el valencià com a llengua d'aprenentatge. Crec que és una mesura molt necessària per a poder desenvolupar la Llei de Plurilingüisme i molt efectiva de cara al sector empresarial", exposa Trenzano.

La pròxima licitació de compra de joguets per part dels centres educatius inclourà fòrmules que valoraran la inclusió de material en valencià

I és que és en el tram de l'ensenyament Infantil i de Primària, on es produeix el principal desemborsament pel que fa a la compra de joguines i material educatiu, tant per part de les escoles com de les famílies, es troben "orfes" de material, reconeix Trenzano. "Fins fa no molts anys les escoles s'havien refugiat un poc en la música i el boom de músics com Dani Miquel, Trobadorets i Ramonets han contribuït moltíssim a canviar el panorama. El pas de la literatura infantil i juvenil està aconseguit, però en el terreny del joguet anàvem un poquet per darrere de la mitjana de territoris en llengua pròpia i sempre amb jocs molt senzills en què la frontera comercial i lingüística està més diluïda", expressa Enric Sendra, de Plataforma per la Llengua al País Valencià. 

Per tot això en els últims anys s'ha fet un esforç des de les Facultats de Magisteri perquè els joves mestres ensenyen a través de jocs i joguets en valencià, un treball que compta amb el suport del Cefire de Plurilingüisme, que ja ha organitizat algunes jornades a propòsit d'aquesta qüestió i per la gran demanda que existeix entre el professorat.

Esperançats

Les entitats cíviques en defensa de la llengua aplaudeixen les mesures anunciades per Trenzano i confien que el sector aprofite l'oportunitat d'obrir-se a un mercat que fa anys que ho està demanant. "És un terreny pràcticament erm, amb excepcions fetes a Catalunya i algunes empreses valencianes que treballen des de la militància i, per tant, està bé que la Conselleria prioritze aquestes qüestions, ja que no hem d'oblidar que la nostra llengua continua competint en desigualtat", valora Sendra, de Plataforma per la Llengua, entitat que ha engegat diverses campanyes que demanen més joguines en valencià i que en la seua web inclou un llista d'empreses i botigues que ja ho estan fent.

Enric Sendra: "La ciutadania que demana productes en valencià –en aquest cas, relacionat amb l'oci– no som un mercadet, som un client molt potent"

"La ciutadania que demana productes en valencià –en aquest cas, relacionat amb l'oci– no som un mercadet, som un client molt potent. Cada vegada són més els clients que valoren la seua llengua i les empreses que l'estimen perquè les veuen més pròximes i més arrelades al seu territori i a la seua realitat", insisteix Sendra.  En aquest sentit, subratlla l'èxit del joc La Fallera Calavera, un joc del qual s'han venut 18.000 còpies i que gira al voltant d'una zombi valenciana que només es calma si li cuinen una bona paella. "És un clar exemple de l'èxit que poden tindre jocs en valencià per a tota la família o per als joves que s'han educat en el valencià com a llengua de futur", indica Sendra.

El joc La Fallera Calavera ha venut més de 18.000 còpies. / LA FALLERA CALAVERA

Així, des del departament dirigit per Trenzano es recorda que, a través del Servei d'Estudis i Planificació, s'ha engegat una iniciativa gràcies a la qual a finals d'any es coneixerà l'impacte del valencià en el PIB. "És important posar de relleu que la gestió de la diversitat lingüística comporta riquesa des del punt de vista del bagatge cultural però no podem continuar obviant que una bona gestió d'aquesta diversitat també pot generar riquesa econòmica i aquest estudi permetrà esbrinar el valor que la nostra llengua pot tindre en l'economia valenciana", emfasitza Trenzano.

L'objectiu és que els sectors productius que fan servir les llengües com a matèria primera "comencen a prendre consciència que el valencià és, al remat, una bona inversió. I esperem, per tant, que la indústria del joguet, no únicament concentrada al País Valencià, en prenga nota". "La indústria joguetera valenciana –continua Trenzano– no ha apostat encara per la diversitat lingüística en el procés de millora dels seus productes i nosaltres volem ajudar-los en aquest camí".

Les xifres del sector

El sector del joguet va tancar 2017 amb xifres positives malgrat una atípica campanya nadalenca que va frenar el creixement acumulat de l'any. Amb 1.152 milions d'euros, les vendes de joguets en el mercat estatal van suposar un creixement del 2% respecte a 2016.

Tot i que el creixement va ser menor de l'esperat, el consum de joguets fabricats a l'estat espanyol va créixer per damunt de la mitjana del consum mundial, que ho va fer un 1%. Països com Mèxic, Rússia i Bèlgica també van sobrepassar la mitjana internacional. 

Catalunya va continuar liderant el rànquing de zones exportadores del territori espanyol i va finalitzar 2017 amb un creixement del 33,9%, de manera que va sobrepassar els 238 milions d'euros. Va crèixer també, encara que de forma molt tímida, l'exportació al País Valencià, amb un augment del 0,12%, per damunt dels 169 milions d'euros.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next