Els desnonaments a famílies que no podien pagar la seua vivenda han sigut algunes de les imatges més dures que ha deixat la crisi econòmica. Només en 2017, al País Valencià va haver-hi 4.558 desnonaments. Encara que aquestes xifres continuen sent molt elevades, les execucions hipotecàries a famílies han anat reduint-se a poc a poc, especialment des dels inicis de l’any 2017. La recuperació de l’ocupació i, per tant, dels ingressos de part dels treballadors és un dels motius de la davallada. De fet, el nombre d’hipoteques constituïdes durant els primers mesos de 2018 és superior al del darrer trimestre de 2017.
En l’altra cara de la moneda estan les empreses i autònoms, que des de 2017 protagonitzen la majoria de les execucions hipotecàries. De fet, en el que portem de 2018, el 65,5% dels desnonaments s’han fet a finques urbanes pertanyents a persones jurídiques. Entre gener i març es van signar al País Valencià 12.697 hipoteques a nom de persones jurídiques i, durant eixe mateix període, es van produir 812 execucions. Aquesta xifra, que no és notablement superior als desnonaments a persones jurídiques d’altres anys, destaca en comparar-se amb els desnonaments que es van fer a vivendes durant el mateix període. Així, en el primer trimestre de 2018 es van produir 428 llançaments a famílies i es van signar 9.398 hipoteques, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
D’aquesta manera, les execucions hipotecàries a persones jurídiques superen des de principis de 2017 el nombre de desnonaments fets en vivendes a nom de persones físiques. Segons les dades de l’INE, en el darrer trimestre de 2017 es van tramitar 906 execucions hipotecàries a autònoms o empreses, mentre que es van desnonar 503 vivendes familiars.
En canvi, en 2014 i 2015 les execucions hipotecàries a families doblaven i inclús quasi triplicaven les que es feien a persones jurídiques. Així, en el primer trimestre de 2014, es van desnonar 1.988 famílies mentre que les persones jurídiques afectades en van ser 699. En els tres primers mesos de 2015 van perdre la seua vivenda 2.060 persones, mentre que la xifra d’autònoms i empreses es va quedar en 955. La distància va començar a retallar-se al començament de 2016 quan es van desnonar 1.232 famílies i es van realitzar execucions hipotecàries a 821 persones jurídiques. Finalment, en el primer trimestre de 2017 la diferència va ser de solament de 27 desnonaments més a famílies que a persones jurídiques.
Legislació i codi de bones pràctiques bancàries
Què és el que ha portat a una reducció significativa dels desnonaments a persones físiques i no a persones jurídiques? La recuperació de l’ocupació i, per tant, l’augment de poder adquisitiu i d’ingressos d’algunes famílies pot ser un dels motius. No obstant això, l’advocada i experta en mediació de conflictes, Gemma Pons, al·lega que el coneixement social de les alternatives al desnonament i la millora de la praxi dels bancs han sigut dos elements decisius.
De fet, assegura que s’ha legislat molt sobre la qüestió dels desnonaments des de 2012. En aquest sentit, Pons assenyala el reial decret sobre deutors hipotecaris, que va incloure, ara fa 6 anys, mesures urgents de protecció per a persones sense recursos que no poden fer front al pagament. Entre elles s’incloïa l’aturada del llançament i la paga a canvi d’un lloguer social que oscil·la entre els 100 i els 400 euros. Aquest reial decret va ser modificat el 19 de març de 2017 i es va allargar l’espectre de persones considerades en risc d’exclusió social. “Això ha permés protegir més families i evitar encara més desnonaments”, explica Pons.
D’altra banda, Pons apunta l’adopció de codis de bones pràctiques per part de les entitats bancàries “que s’estan adonant que no poden deixar les families al carrer”. En aquest sentit, l’experta en mediació assenyala que els bancs han creat fons de vivendes i en diverses ocasions han accedit a reubicar les famílies en vivendes més assequibles en lloc d’optar per un desnonament a l’ús.
“Passa un temps des que aquestes polítiques s’aproven fins que la societat les interioritza”, assegura Pons. L’experta considera que la informació i la publicitat mediàtica que han tingut aquestes lleis, així com la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH), han ajudat els deutors a trobar una eixida a la seua situació.
En canvi, “les alternatives per a empreses i autònoms són més desconegudes”, lamenta Pons. Segons explica, l’opció més adequada per a les persones jurídiques és acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat, “malauradament molt desconeguda”. Es tracta d’una llei que permet la reducció dels deutes i inclús la condonació total, en alguns casos, a autònoms i empreses els negocis dels quals han fracassat, amb l’objectiu que puguen tornar a emprendre. No obstant això, l’advocada assegura que la demanda d’assessoria sobre aquesta llei està en augment que “i això pot comportar que d’ací a dos anys canvien les estadístiques”.
