El pianista, compositor i artista multidisciplinari, considerat un ‘enfant terrible’ de l’avantguarda, ha triat per a tornar a actuar a la ciutat de València -després de participar l’any passat en unes activitats organitzades per Salvem el Cabanyal– el Micalet, on ja ha brindat algun recital de piano i on fa uns trenta anys va posar en escena un dels seus primers muntatges escènic-musicals, ‘Arganchulla Gallac’.
Mos de gos “s’inscriu en la sèrie de maratonians concerts per a piano que va inaugurar la seua obra Codi o Estigma en 1998, i que representen, malgrat l’abstracció que planteja la música, una mostra en reduïdes dimensions de tot el seu univers estètic”, expliquen responsables del teatre.
El piano sempre ha ocupat un lloc central en el treball de Santos, i no solament com a instrument de creació i d’expressió musical, sinó que, com a “objecte fetitxe, ha presidit la majoria de les seues creacions escèniques, audiovisuals i plàstiques”.
“Hi ha prou amb recordar la seua exposició de pianos ‘intervinguts’ exhibida fa uns anys en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, actualment en la Universitat Jaume I de Castelló, o la particular falla homenatge a Josep Guinovart en 2008 en la qual va fer cremar 12 pianos”, recorden.
Al llarg de la seua carrera, Carles Santos, ha rebut diversos esments a la seua labor, entre elles el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional 1996, Premi Ciutat de Barcelona Música 1993, Creu de Sant Jordi Generalitat de Catalunya 1999, FAD 1998, Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya 1990, Premi Nacional de Teatre 2001 de la Generalitat de Catalunya, Medalla d’Or del Cercle de Belles arts 2007 i Medalla d’Or de la UJI, a més de 13 premis Max i Premi Nacional de Música 2008.
