Hamish Fulton (Londres, 1946) va començar a caminar per Londres en 1967. Als vint-i-un anys, l’artista anglés va concebre el seu llenguatge bevent de paràmetres creatius com ara la pintura abstracta, amb la peculiaritat que el britànic no aplica una traç sobre el mur o l’escultura sense abans haver fet la línia recta a peu. Així, des de 1979 fins a 2016, ha realitzat setze viatges per la Península Ibèrica. Els números però, també formen part de la seua filosofia artística, agafada de la simbologia numèrica dels indis nord-americans.
Una vegada s’ha fet el trajecte caminant, des d’un punt a un altre, aleshores és quan l’artista té “el poder” per a traslladar-lo a l’obra, va manifestar aquest divendres durant la presentació a Bombas Gens de la retrospectiva que acull el centre cultural.
Una d’aquestes caminades va ser proposada per la Fundació per l’Amor a l’Art i Inelcom, a través de la comanda que li va fer el director d’ambdues institucions, Vicente Todolí. Així, entre el 16 i el 29 de febrer de 2016, Hamish Fulton i deu persones més del col·lectiu van mamprendre el trajecte entre Riumar i Alacant parant especial esment al Benicadell. El resultat, però, són un seguit de fotografies, escultures i murals de gran format, aquestos últims efímers, en tant que són la representació in situ d’aquell viatge traslladat als murs de Bombas Gens.
L’obra forma part de la col·lecció Per Amor a l’Art pot visitar-se a Bombas Gens des d’aquest 8 de juny fins al 4 de novembre. A més a més, la Fundació ha publicat un llibre, que no un catàleg, per desig exprés de Fulton, va indicar aquest divendres la comissària de l’exposició Nuria Enguita durant la presentació al Centre Cultural de Marxalenes. La publicació recull reflexions artístiques al voltant de l’obra escrites pel mateix Hamish Fulton, Mariano de Santa Ana i Nuria Enguita.
L’exposició és una mena de retrospectiva, una selecció que reflecteix les caminades de l’artista anglés per Portugal i Espanya, amb una especial atenció a la ruta realitzada al voltant del Benicadell, on Hamish Fulton va arribar per primera vegada en cotxe per a visualitzar el recorregut i, posteriorment, escometre la marxa a peu per a completar la ruta acompanyat amb personal de Bombas Gens, amb qui va ascendir a la muntanya.
Els grans murals configurats amb frases, quasi com un eslògan, ocupen llenços de parets completes, junt amb fotografies en blanc i negre, dibuixos i petites figures de fusta. Fulton va defendre aquest divendres que “l’art és la caminada en solitari”, encara que, actualment, l’artista ha realitzat rutes amb acompanyament. “La potència” de les passes, avançant i traçant línies en el ferm, fa que l’anada “siga única” i, per tant, la plasmació en l’obra, genuïna, però, a més a més, temporal, ja que excepte les fotografies, els murals desapareixeran.
El Benicadell és una muntanya “amb un poder tel·lúric”, va manifestar Vicente Todolí. En canvi, per al britànic, és una muntanya “indescriptible”, va admetre, perquè “qualsevol adjectiu que triara no seria precís”, va raonar. El cim va ser, això sí, un descobriment i una “experiència única”, perquè, malgrat haver caminat per València en 2001 i per Alacant en 1989, “no coneixia el Benicadell”, va reconéixer l’artista. “Em van cridar l’atenció els pastors i les ovelles”, uns habitants que “no tenen cap propietat” en aquella roca; un sentit de pertinença, va explicar, que “contrasta amb la vida en Internet”.
Walking away from Benicadell, Benicadell Rock, Footpath i Benicadell Skyline són algunes de les obres amb què Bombas Gens ascendeix a la muntanya que separa la Vall d’Albaida i el Comtat. Uns murals i fotografies que repassen els viatges de Fulton per contextos camperols i urbans, com és el seu pas també per la ciutat del Túria, recollit en Calle Pintor Domingo. València. The morning of 21th february 2016.
