"Sóc tècnica administrativa i vull muntar una granja": les motivacions dels primers 'graduats' per l'escola de pastors

Una setantena d'alumnes han passat ja pel curs de ramaderia extensiva de la Conselleria d'Agricultura amb l'objectiu d'aprendre i d'incorporar-se al sector

"No tinc arrels ramaderes a la família, però des de xicoteta m'han agradat els animals. Eixa va ser la meua motivació". Ester Muries, d'Albatera (el Baix Segura), té 25 anys i ha estudiat Ciències Ambientals. Després de molt de temps mirant com podia formar-se en l'àmbit de la ramaderia, va veure l'oportunitat de matricular-se en el curs que oferia la Conselleria d'Agricultura i no va dubtar d'apuntar-se. Així es va convertir en un dels 40 alumnes de la segona edició de l'escola de pastors.

Muries explica que "no tenia ni idea" de tot el que ha anat aprenent al llarg del curs –"manejar un ramat, l'alimentació, la reproducció, com munyir els animals..."– i exposa que "no he aprés molt de res però a la vegada ho he aprés tot". Per a aquesta exalumna, "es tracta d'un curs molt breu però que t'obri les portes per a aprendre més". Preguntada per les motivacions professionals, avança que, tot i que ara treballa en un altre àmbit, vol estalviar i aconseguir alguna subvenció per a muntar un projecte com a 'camperola de llet'. "És el que més m'agradaria", afirma. 

Una tècnica administrativa criada entre animals

La segona edició del curs de ramaderia i escola de pastors es va celebrar del 10 d'abril al 25 de maig d'aquest any a la demarcació de Castelló, amb dos grups simultanis. El grup principal estava a l'estació experimental de Vila-real (la Plana Baixa), on el professorat impartia les classes de manera presencial, i el segon grup es trobava a Morella (els Ports), on l'alumnat podia seguir les classes per streaming i interactuar amb el professorat i els altres alumnes per videoconferència.

Al grup de Vila-real hi havia 24 alumnes, dels quals 6 eren dones i 18 homes, amb edats compreses entre els 18 i els 57 anys. Pel que fa al nivell acadèmic, hi havia 9 alumnes amb estudis universitaris, com ara arquitectura, veterinària i enginyeria de muntanyes, i 7 amb l'ESO o una FP de primer cicle. Al grup de Morella hi havia 16 alumnes, 5 dones i 11 homes, d'entre 19 i 42 anys. Només un d'ells en tenia més de 40. Pel que fa al nivell d'estudis, es repartien entre els primaris, l'ESO, la FP d'ambdós cicles i el batxillerat.

Alumnat de la segona edició de l'escola de pastors, que es va celebrar del 10 d'abril al 25 de maig d'enguany. / GENERALITAT VALENCIANA

Rosa Maria Falcó, de Vilafranca (els Ports), és una de les alumnes del grup de Morella. Reconeix que el seguiment de les classes a distància ho feia un poc més complicat, però assegura que es tracta d'un curs "molt pràctic" i destaca els aprenentatges sobre l'alimentació o la cria dels animals. 

Falcó té 40 anys i és tècnica administrativa. La ramaderia, però, no li ve de nou. "M'he criat entre animals i la meua parella també en té", exposa. En el seu cas, la motivació per a matricular-se a l'escola de pastors era la necessitat de tindre determinades hores de formació per a poder accedir a ajudes, ja que està intentant crear una explotació bovina i equina a Vilafranca. 

Segons explica a Diari La Veu la cap del Servei de Transferència de Tecnologia de la Conselleria d'Agricultura, Maria Teresa Mares Andrés, en tots dos grups de l'última edició la majoria d'alumnes van manifestar el seu interés per la incorporació al sector, com és el cas de Muries i Falcó.

La primera edició, en tardor de 2017

L'escola de pastors va obrir les portes per primera vegada el 25 de setembre de 2017, amb 31 alumnes. 24 homes i 7 dones d'entre 18 i 51 anys van acudir fins al 10 de novembre a les classes impartides a Montcada (l'Horta Nord) amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València, el Servei de Sanitat Animal i la Sotssecretaria de la Conselleria d'Agricultura. Entre l'alumnat hi havia gent del Maestrat, la Plana, l'Alcalatén, el Camp de Morverdre, la Canal de Navarrés, la Safor, València, els Serrans, Utiel-Requena, la Vall d'Albaida i el Vinalopó.

D'aquesta trentena d'alumnes, 10 tenien professions relacionades amb el sector agrari i, concretament, quatre d'ells eren agricultors o ramaders autònoms. Pel que fa a la formació, 11 tenien estudis universitaris; 10, ensenyaments obligatoris; 4, batxillerat; 3, FP de la branca agrària i un era enginyer tècnic agrícola.

Inauguració de la primera edició de l'escola de pastors, amb un alumnat format per 24 homes i 7 dones d'entre 18 i 51 anys. / GENERALITAT VALENCIANA

Tres amics que volen ser un exemple per a la contornada

Un dels alumnes de la primera edició és Pepe Serra, de Bicorb (la Canal de Navarrés). Serra explica que, cada dia, ell i dos amics anaven del poble a Montcada per a assistir a les classes.

"Fa molts anys que fem treballs forestals a temporades i teníem la impressió que qualsevol dia arribaria un incendi i ho cremaria tot", descriu Serra. "Pensàvem que calia que vinguera algú i que practicara la ramaderia extensiva per a mantindre-ho controlat, fins que ens vam decidir a fer nosaltres el pas, guanyem diners o no", confessa. La seua idea de tindre un ramat de cabres ve d'abans d'estudiar a l'escola de pastors de la conselleria, ja que porten vora tres anys "embolicats amb la burocràcia". No obstant això, quan es van assabentar en l'oficina comarcal agrària de l'existència d'aquest curs de ramaderia, s'hi van apuntar.

Per al veí de Bicorb, "no és un curs útil, és molt útil". Serra exposa que hi havia tres fases. La primera, introductòria, tenia 40 hores de formació teòrica "amb experts ramaders, veterinaris, investigadors de la universitat...". "Cada dia aprenies barbaritats, perquè eren persones que ens parlaven específicament d'un tema que dominen millor que ningú", descriu. Així, en les primeres sessions van aprendre sobre els tipus de pastura i sobre les construccions per a acollir ramat, entre d'altres.

La primera edició de l'escola de pastors va acabar amb una pràctica voluntària de transhumància. / GENERALITAT VALENCIANA

La segona fase consistia en dues setmanes de pràctiques. En el seu cas, van estar a una granja d'ovelles i dues de cabres "ajudant els ramaders". Serra explica que aquest ramader també exerceix després com a 'pastor tutor', "una figura molt interessant". "De fet, estem pensant quedar amb ell per a preguntar-li dubtes sobre el nostre projecte", afegeix. Finalment, la tercera fase tornava a ser de sessions teòriques "sobre temes molt punters, com ara l'ús del GPS, els microxips, arcs de detecció als corrals, drons...". També van rebre formació per a saber vendre el producte, així com pautes sobre associacionisme i cooperativisme.

A més, com a activitat voluntària final es va oferir la possibilitat de realitzar una transhumància acompanyant un bestiar de boví en el seu trasllat des de Valdelinares (Terol) a Vistabella del Maestrat.

Serra recomana a tothom l'assistència a aquestos cursos i confessa que, ja amb el títol en les seues mans, ha anat fins i tot a dues sessions de la darrera edició perquè va veure el programa i li van semblar molt interessants. Pel que fa al projecte que ha encetat amb els seus amics, explica: "Volem que el nostre futur ramat siga un exemple per a altres veïns del poble i del voltant" i demostrar que "no cal anar-se'n a la ciutat, que és molt digne treballar al poble".

La cap del Servei de Transferència de Tecnologia exposa que, dels contactes mantinguts amb els alumnes de la primera edició, "ens arriba que un grup de tres alumnes està instal·lant-se en la seua explotació ramadera –Pepe Serra i els seus dos companys–, un altre es troba en la fase prèvia de les gestions i un altre té previst instal·lar-se en una explotació familiar en els 4 anys vinents.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat