El màxim responsable de l'exèrcit al País Valencià, sobre els militars en Expojove: "No anem cap a la pau perpètua"

El tinent general Gan Pampols sosté que amb un salafista jihadista "no es pot negociar" i l'única solució és "abatre'l"
/ València
9 juny 2018 01:00h
El tinent general Gan Pampols aquest dissabte durant una conferència al Col·legi d\'Advocats de València.

El tinent general Francisco José Gan Pampols, màxim representant de les Forces Armades al territori valencià, ha assegurat aquest dissabte que amb un salafista jihadista "no es pot negociar" i quan ja estan implantats en una zona "l'única cosa que es pot fer és abatre'ls" i, encara que defensa la prevenció i el control com a arma per a lluitar contra aquest terrorisme, adverteix que aquesta guerra "serà llarguíssima".

El màxim responsable de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat s'ha manifestat sobre el terrorisme, la presència militar en fires educatives com Expojove i la situació de la dona dins de l'exèrcit espanyol, entre altres qüestions, en els Desdejunis de l'Agència EFE en el Col·legi d'Advocats de València". Així, Gan Pampols ha defensat que el salafisme jihadista s'està estenent de forma "globalitzada" i que, per a tallar-lo, cal controlar les prèdiques en les mesquites, treballar en la socialització dels individus i controlar les xarxes i els fluxos econòmics.

"Amb un salafista jihadista no es pot negociar. És impossible perquè no hi ha un element comú, una zona d'aproximació, està la subjugació o l'anihilació, açò és el que pretenen" amb qui no compartisca les seues creences. El també cap de la Caserna General de Ràpid Desplegament de l'OTAN a Bétera, ha asseverat que les armes són la solució davant aquest terrorisme "en primer terme". "Quan estiguen implantats, l'única cosa que pots fer és abatre'ls i a partir d'ací atacar les seues arrels", ha afegit.

El militar ha assegurat que a Occident el problema és de persones musulmanes de "segones i terceres generacions", en alguns casos arrelades, però que experimenten "processos de radicalisme exprés" potser perquè "no tenen sentit de pertinença a una societat", ja que "no s'ha fet el trànsit dels valors tradicionals als actuals". Per a atallar-ho, primer "cal tenir consciència del problema i no demonitzar" solament per portar hiyab o tenir barba, impedir "que visquen en guetos aïllats, controlar la seua socialització en els col·legis, obligar-los al fet que, sí o sí, compartisquen els valors de la societat democràtica i controlar la prèdica de les mesquites" perquè el límit de la llibertat de culte és "el respecte als principis bàsics de la convivència".

L'exèrcit "garanteix la seguretat"

El tinent general també ha defensat durant la seua intervenció que la societat no arriba a apreciar que coses tan quotidianes com que els semàfors funcionen, que isca aigua de l'aixeta o que hi haja carburant en una gasolinera són serveis essencials que funcionen perquè hi ha un sistema de seguretat que permet la prestació d'aquest servei. "I són les Forces Armades les que garanteixen aquesta seguretat tots els dies per terra, mar i aire", ha dit.

Ha considerat que és negatiu aprofundir en la dissociació societat-exèrcit perquè fa pensar que "la seguretat és un cosa que se subroga l'Exèrcit i no té res a veure amb mi", però al seu parer la societat ha de "demanar responsabilitats i exigir informació sobre què fan les Forces Armades, per què ho fan, qui ho mana i quant costen".

La presència en fires educatives

El màxim responsable institucional de les Forces Armades al País Valencià ha rebutjat iniciatives com que no hi haja expositors dels exèrcits en la fira infantil i juvenil Expojove perquè creu que aquest públic, en procés de formació, "ha de saber que formen part d'una nació que té Forces Armades i no se'ls ha de furtar aquest coneixement". "És obligat ja abandonar aquesta concepció seràfica de la vida, que tothom és bo i anem cap a la pau perpètua perquè a la gent, sense necessitat d'atabalar-la, cal explicar-li en quin món viu, què pot fer per a millorar-lo i, fins que açò es produïsca, què es necessita per a tenir oportunitats de canvi", ha afegit.

Quant al paper de la dona en les Forces Armades, Gan Pampols ha recordat que ja hi ha una dona coronel i assegura que arribarà el moment que les dones, que ara suposen un 5% d'oficials i més d'un 12,3% en el conjunt de les Forces Armades espanyoles, arribaran a general "quan per edat els toque", perquè al remat, ha afegit: "És qüestió de temps". "Les Forces Armades espanyoles són de les poques en el món que no tenen vetat cap cos ni activitat al personal femení. Poden fer-ho absolutament tot", ha indicat, encara que ha reconegut que la seua incorporació "ha començat més tard" i que la conciliació és "especialment complexa" sobretot en matrimonis amb tots dos membres militars.

next