Els serveis públics valencians reben més de mil euros menys de l'Estat que els bascos i navarresos

L'agricultura, la ramaderia i la pesca són les més afectades per la inversió estatal, segons un estudi de la Conselleria amb dades del Ministeri d'Hisenda
/ València
11 juny 2018 01:00h
Sanitat ha publicat les llistes definitives de la quinzena edició de la borsa de treball

El País Valencià és l'autonomia en la qual el govern espanyol realitza menys despesa per habitant , situant-se a quasi mil euros de la mitjana del conjunt de l'Estat. En concret, en el període 2011-2014, la despesa per capita canalitzada per l'executiu que aleshores presidia Mariano Rajoy en territori valencià va ser de 4.527 euros, enfront de la mitjana autonòmica, que va ser de 5.460 euros.

D'aquesta manera, el territori valencià es va veure condemnat a l'últim lloc, per sota de zones com Múrcia (4.800 euros), les Illes Balears (4.944) i Catalunya (5.078). En el pol oposat se situen País Basc (7.542 euros), Navarra (6.799) i Castella i Lleó (6.541). Aquesta és una de les conclusions més destacades de l'informe elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) a partir de les dades oficials del propi Ministeri d'Hisenda, recopilades en les quatre balances fiscals elaborades (2011-2014).

El sisè lliurament de Papers de finançament, la publicació elaborada per l'IVIE en col·laboració amb la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, arreplega les dades del treball de l'institut investigador, que destaca que, dels 256.704 milions d'euros de despesa canalitzada pel govern espanyol en el període 2011-2014 –incloent transferències a les comunitats i a les corporacions locals i despesa final de les competències que li queden a la pròpia administració espanyola–, solament 22.967 milions s'han revertit al País Valencià, la qual cosa suposa un 8,9% del total i el situa molt per sota del pes poblacional, que és del 10,6%.

La despesa per habitant al País Valencià durant el període analitzat (2011-2014) és un 82,9% de la mitjana, la qual cosa suposa que els valencians es troben a més de 17 punts percentuals de la mitjana per capita del conjunt de l'Estat.

Per àrees, tal com reflecteix l'informe elaborat per l'IVIE, destaca la poca despesa per capita que realitza l'executiu espanyol en àrees com l'agricultura, la ramaderia i la pesca, on la despesa canalitzada se situa en el 29% (sent la mitjana de 100); les ajudes territorials, que amb prou faenes arriba al 41,3%; els serveis socials és del 69,2%, o les infraestructures, 69,9%. Però també són destacables els baixos nivells de despesa en prestacions econòmiques (81,4%); sanitat i educació (82%); justícia, seguretat i habitatge (82,2%), i finançament autonòmic (82,8%). Tots, per sota de la mitjana.

Com destaca el propi IVIE en el seu informe, "els criteris per a la distribució de les despeses poden ser diversos però si l'objectiu és anivellar l'accés als serveis, la territorialització de les despeses hauria de basar-se en indicadors de necessitat objectius, com la població, la seua estructura per edats, la pobresa relativa o les característiques del territori". "Si se seguiren aquests criteris –contínua l'informe– la territorialització seria molt diferent de la que s'observa, les desigualtats de finançament per habitant molt menors. A més, els saldos fiscals no presentarien les anomalies actuals".

Impacte de 47.877 noves ocupacions

Si la distribució dels recursos a l'Estat es fera mitjançant indicadors de necessitats objectives, la despesa pública al País Valencià hauria d'incrementar-se en 2.500 milions d'euros anuals. Açò suposaria un 10,9% més de recursos, que passaria de disposar de 22.967 milions a comptar amb 25.467 milions, indica la publicació.

L'IVIE estima que aquestos 2.500 milions haurien d'arribar per tres vies: 1.607 milions per la millora del finançament autonòmic, 202 a través de l'increment del finançament local i 692 milions per l'increment de la despesa de l'Administració espanyola al territori valencià en les competències que segueix gestionant directament, com ara infraestructures logístiques, ajudes autonòmiques, justícia i seguretat ciutadana, ajudes a la dependència i suport a la inserció laboral.

Aquestos 2.500 milions tindrien un efecte sobre la renda valenciana de 2.973 milions d'euros anuals, la qual cosa suposa un increment del 3% del PIB valencià i, a més, comportaria la creació de 47.877 ocupacions, un 2,7% més d'ocupació. "A més, aquesta major despesa pública a la Comunitat Valenciana eliminaria l'anomalia del saldo fiscal valencià, que passaria de ser negatiu a positiu i es situaria on li correspon a una comunitat amb un nivell de renda un 12% per sota de la mitjana", destaca l'informe.

Mira: "Un sistema freturós de lògica"

La secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament Maria José Mira considera que "no té lògica un model de finançament que ens porta a ser l'única comunitat que, sent pobra, rep menys del que aporta, la qual cosa suposa que tenim un saldo fiscal negatiu i, al seu torn, la despesa de l'Administració central ens afecta negativament: el que rebem està per sota de la mitjana en serveis públics fonamentals". "Però, damunt –afegeix Mira–, si es complira amb aquesta equiparació en el repartiment territorial de la despesa que canalitza l'Administració central, els impactes en l'economia valenciana serien directament un increment del PIB de la Comunitat d'un 3% i la generació de quasi 50.000 llocs de treball".

En l'actualitat, el País Valencià té un saldo fiscal negatiu en les seues balances fiscals malgrat tenir un nivell de renda per habitant del 88%. Malgrat ser una autonomia amb menys recursos que la mitjana, contribueix a la solidaritat interterritorial ja que finança la major despesa pública d'autonomies més riques.

L'informe de l'IVIE destaca que el País Valencià té un nivell de PIB per habitant similar al de Cantàbria, Castella i Lleó, Astúries, Canàries o Galícia. No obstant això, té un saldo fiscal negatiu, mentre que en aquestos altres territoris el saldo és positiu. Açò es deu al fet que la despesa de l'executiu espanyol al País Valencià és la menor de totes les autonomies mentre que, en territoris amb un nivell de renda similar, la despesa se situa per sobre de la mitjana.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next