Oposicions a cegues i directives de bandes paritàries: 9 mesures per a lluitar contra el masclisme en la música

Les Corts aproven una PNL presentada per Compromís per a fomentar la presència de les dones en l'àmbit musical amb els vots en contra del PPCV i l'abstenció de Ciutadans

Diversos col·lectius fa anys que denuncien l'absència de les dones en els escenaris del País Valencià. Una d'aquestes associacions és Fusa Activa, qui des de fa més de huit anys lluita per a visibilitzar les artistes residents al territori valencià, és més, fins i tot manté una base de dades amb la informació de 175 grups i cantants integrats per dones o on la l'artista principal és una veu femenina.

La propera edició del Festival Internacional de Benicàssim, el conegut FIB, que tindrà lloc a la localitat de la Plana Alta durant el mes de juliol, tindrà un cartell conformat per 61 homes, 19 conjunts mixtes –en molts casos són conjunts masculins amb una única veu femenina– i 18 grups i discjòqueis que són dones. Una pràctica similar ocorre amb la programació anunciada per al proper Arenal Sound de Borriana. Entre finals de juliol i els primers dies d'agost pel festival passaran 46 grups i discjòqueis masculins; per contra, només deu conjunts són mixtes i només set són grups femenins.

El Medusa Festival, la fita amb l'electrònica vora la platja de l'escullera de Cullera a les mitjanies d'agost, oferirà al seu públic 57 espectacles creats per homes; per contra, només set dones es posaran a punxar en la cabina del festival. Cal apuntar que aquest dimarts la web del festival de la Ribera Baixa encara feia esment a "artistes confirmats", és a dir, que s'interpreta que encara deixa la porta oberta a futures incorporacions.

El Feslloch, un dels primers festivals a incloure dins de la programació una taula redona per a abordar la situació de les dones en els escenaris, ha programat per a la propera edició quatre grups femenins o cantautores, huit conjunts mixtes i quinze completament masculins.

En 2017, la professora de Música i activista cultural, Laura Capsir, denunciava en la revista Saó la "invisibilitat de la dona" en els escenaris i apuntava que dels 3.073 artistes programats, només 294 eren dones, és a dir, una xifra que representava el 9,08% dels cartells musicals.

Tampoc la música clàssica ix ben parada quant a la presència de la dona en concerts destacats. Això no obstant, actualment en totes les famílies instrumentals de les bandes amateurs valencianes hi ha dones instrumentistes, per això, la Federació de Societats Musicals va poder dur endavant en 2015 la primera Banda Femenina de la FSMCV, un conjunt que actualment dirigeix Lidón Valer. 

Abans, s'hi van posar al capdavant de la formació bandística Inma Mateu i Beatriz Fernández Aucejo, actualment la directora valenciana que més èxits està aconseguint ocupant programes i llocs de rellevància artística com ara la subdirecció de la Banda Municipal de Barcelona, la direcció de la Lira Castellonera i de l'Orquestra de l'Ateneu Musical del Port i una figura destacada en jurats musicals tant al País Valencià com a l'estranger.

En el camp de la composició, les dones han sigut ocultades pels diferents masclismes imperants en els diferents períodes històrics. I, ara, en el segle XXI, encara són poques les dones que estudien composició tot i que actualment hi ha referents tant valencians com internacionals, com ara Amparo Edo, Isabel Latorre, Claudia Montero, Maria Acuña, Nuria Nuñez, entre moltes altres que, des de la música antiga feta als convents fins a la segona meitat del segle XX, van quedar relegades pel fet de ser dones. De fet, en l'any 89 del segle passat, la compositora Maria Ozaita va fundar l'associació Mujeres en la música, un col·lectiu que treballa per la visibilització de compositores, intèrprets, directores, musicòlogues i pedagogues.

En l'ensenyament musical el 42,98% són professores i les xiquetes que comencen els estudis elementals de música són el 62,5%. En el grau professional el 53,33% són dones, segons recollia el diari El Mundo en març de 2017 amb dades facilitades per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport. El mateix mitjà advertia que malgrat la paritat en els estudis previs pel que fa a alumnes, als conservatoris superiors només el 38% eren xiques les qui cursaven aquests estudis que condueixen a una titulació equivalent a la universitària. El 13% dels 97 estudiants de composició en 2017 eren dones, mentre que en direcció les xiques només eren un 10% dels 40 alumnes.

Només l'òpera es lliura d'aquest ocultament de la presència femenina però perquè la participació de dones ve condicionada per les òperes composades a partir del segle XIX –amb algunes excepcions anteriors–, ja que cal recordar que fins la caiguda en desús i la posterior prohibició de l'ús dels castrats, les òperes eren creades i interpretades només per homes i xiquets.

Aquest dimarts, la diputada de Compromís Maria Josep Ortega va presentar i defensar en la comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere i Col·lectiu LGTBI de les Corts una Proposició No de Llei (PNL) per a fomentar la presència de dones en l'àmbit musical. Ortega va animar a "trencar l'androcentrisme actual" en els ensenyaments musicals i va lamentar que en 2017 solament el 15% d'artistes en els principals festivals de música incloïen dones i que la presència d'aquestes va desapareixent dels cartells perquè "el sostre de cristall existeix també en la música". La diputada i alcaldessa de Carlet va proposar nou mesures amb què instar el Consell a prendre part en aquest masclisme que, com es poden veure en els cartells d'alguns dels principals festivals de música popular d'aquest estiu, és ben present encara.

Nou mesures contra el masclisme

La PNL posa l'accent en el sobreesforç que han de fer les dones per a visibilitzar el seu treball en el camp musical. Compromís va posar sobre la taula la "bretxa retributiva", les "discriminacions o assetjaments sexual propis de qualsevol professió", uns dèficits als quals se suma la "precarització i inestabilitat, que en el cas de la música sempre és major".

S'han plantejat nou mesures amb què insten el Consell que apunten a subvencions, comissions, equips tècnics i juntes directives de les societats musicals paritaris, discriminació positiva cap a les creacions fetes per dones, oposicions d'accés a cegues, revisar els materials curriculars, punts violetes a tots els festivals i formació específica dels professionals de seguretat.

Els pressupostos de 2019 han de recollir subvencions que fomenten la presència de la dona en l'àmbit musical i aquelles ajudes ja existents que incloguen criteris de valoració per a quantificar la participació de dones en el personal tècnic i no només dalt de l'escenari. Les comissions que assignen aquestes subvencions també hauran de ser paritàries.

La quarta mesura advoca per instar la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport que tots els esdeveniments i festivals musicals que depenguen d'aquest departament observen la inclusió d'obres compostes per dones.

Fomentar les oposicions i provés d'accés a cegues, és a dir, amb la col·locació d'una mampara en els processos de selecció en càstings, conservatoris, escoles de música, orquestres, bandes de música i altres agrupacions musicals, tal com recull el text de la PNL, per a garantir que s'avalua realment la capacitat musical de la persona que realitza la prova, afegia el document. La mesura era una pràctica utilitzada des de fa dècades en algunes audicions per a formar part d'algunes formacions, sobretot orquestrals, però no tant com a acció per a garantir l'objectivitat davant el gènere de l'intèrpret sinó per a evitar possibles irregularitats i predileccions entre els membres dels jurats i alumnes opositors.

La sisena mesura, una de les més controvertides, advoca per demanar a les societats musicals –que són entitats privades sense ànim de lucre– que les juntes directives siguen paritàries. A més a més, sol·licita fer una "revisió i actualització" dels materials curriculars dels conservatoris i escoles de música per a "trencar amb l'andocrentrisme actual i introduir i incrementar el nombre d'autores femenines en els ensenyaments musicals al País Valencià".

Tant la huitena com la novena mesures apunten a la necessitat de crear punts segurs per a les dones en els festivals i concerts amb zones segures i lliures de violència i assetjament per raó de sexe. Per a això, s'insta a la formació de les persones encarregades de la seguretat perquè puguen garantir la resolució i actuació d'aquests casos.

PP, en contra; Ciutadans, s'absté

La PNL presentada per Compromís es va aprovar amb aportacions de Podem i el suport de tots els grups excepte el PPCV, que va votar en contra, i Ciutadans, que es va abstindre.

Mentre la portaveu de Podem a la comissió, Cristina Cabedo, va sostindre que l'arrel del problema és la "desigualtat", una desproporció que el món de la música "pot fer molt" per la reversió, la portaveu del PPCV, Maria José Català, va denunciar "l'ofensa" i el "desconeixement de la realitat sociomusical de la Comunitat".

Podem va demanar que s'hi incloguera un protocol davant casos d'assetjament o violència sexual en festivals i concerts i que es promoguen cartells equilibrats. La socialista Rosa Peris va lamentar que no s'aconseguira la unanimitat entorn d'aquesta proposta que busca la igualtat "real i efectiva" i que va "en la direcció adequada".

El PPCV, que va enviar una nota de premsa per a denunciar els termes en què s'anunciaven les mesures aprovades, va admetre a les Corts que estava d'acord amb la "intenció" de la PNL però denunciava un redactat "una poc ofensiu" en tant que parla d'andocentrisme i sistema patriarcal d'un món, el musical, que "dista de la realitat".

Mercedes Ventura, de Ciutadans, va explicar que el seu grup compartia "l'essència" de la proposta i l'objectiu d'afavorir el paper de la dona en el camp de la música, on ha estat "silenciada" al llarg de la història, i ha afirmat que "s'ha avançat, però queda molt a fer".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat