Diari La Veu del País Valencià
Un món feliç: codecisió, horari flexible i sala de relaxació al primer edifici optimista de l’Estat a Paterna

S’imagina vosté treballant en una empresa en la qual pot fer festa el dia del seu natalici, té flexibilitat horària, la seua opinió compta com la del cap, pot entrar més tard a treballar el primer dia d’escola dels seus fills o on els seus animals de companyia tenen el mateix tractament, en cas de necessitats mèdiques, que la xicalla? A més, s’imagina vosté que té la possibilitat de disposar d’una sala de relax, amb biblioteca, futbolí, billar, sofà per a descansar, escoltar la música que li agrada i menjar en una cuina en què es tenen en compte les seues preferències culinàries? Ara, pense que tot això s’ubica en un edifici en el disseny del qual ha participat per a aconseguir que l’entorn laboral siga el més favorable per a desenvolupar la seua responsabilitat. I per últim, tracte de visualitzar que aquesta feina, a més, la realitza junt amb una plantilla en què domina sempre el “bon rotllo” i amb la qual, entre altres moltes iniciatives, aprén un ball diferent cada mes o va de viatge.

Doncs, no cal que somnie més. L’empresa i l’edifici existeixen i s’ubiquen en el Polígon de la Font del Pitxer de la localitat de Paterna. La construcció és coneguda pels seus veïns del voltant com ‘La guarderia’, ja que els dibuixos que decoren la façana i els laterals recorden prou als que es poden veure en les escoletes. Així, un gran arbre estampat per l’artista Fernando Jiménez presideix la paret de huit metres d’altura a què donen una part imporant de les finestres de la mercantil. Tots els treballadors hi van col·laborar en el disseny, igual que en la resta d’arbres mediterranis que estan pintats en les parets de l’interior de les instal·lacions.

Les mesures de coresponsabilitat van més enllà de les que marca la legislació i el cap exerceix un lideratge de transformació al qual la plantilla no sempre s’adapta

Es tracta del que està considerat el primer edifici optimista de l’Estat espanyol. El seu promotor és Floren Amion, director general des de 2004 de Vygon España, un grup familiar francés dedicat a la distribució de material mèdic-quirúrgic. Segons explica el directiu, després de quinze anys de treball en l’empresa va sentir la necessitat de canviar el rumb de la seua vida personal i professional. Es per això que en 2013 decideix posar en marxa el model de gestió humanista ‘Misió per missions’, impulsat pels investigadors de l’IESE de Barcelona Pablo Cardona i Carlos Rey.

Al servei de la societat

“Vaig pensar que m’havia passat tota la vida barallant per objectius de vendes i sentia que això no m’omplia plenament. Cardona i Rey ensenyen un sistema real i concret on l’empresa no solament serveix als interessos de l’accionista i els seus clients, per descomptat, sinó també als dels empleats i de la societat en general. I això és el que fem, posem la responsabilitat social corporativa en el dia a dia de l’empresa, anem més enllà de la venda de productes i la satisfacció dels clients, ja que servim a la societat. Aquesta missió altruista la convertim en una realitat i en un compromís”, assenyala Amion mentre conversem en la cuina menjador presidida per la tradicional pissarra de bar on s’ofereix el menú. En aquest cas, confeccionat per les preferències de la plantilla.

Floren Amion en primer plànol manté una reunió en la sala habilitada per l’empresa perquè la plantilla descanse. / T.R

Malgrat la vistositat i l’excepcionalitat de diposar d’unes instal·lacions optimistes –una pantalla exhibeix en bucle les fotografies triades per la plantilla, un termòmetre indica el grau d’agradabilitat en què es troba cada treballador, la llum natural il·lumina cada estança, sonen les cançons favorites de cadascú… –, el director general subratlla la filosofia de gestió empresarial per damunt de les característiques de l’edifici, que són indeslligables del model. “És una construcció personalitzada, pensant en tot allò que ens fa feliços, que ens reforça individualment, però que alhora ens fa créixer com a grup”, matisa Amion, qui acaba d’eixir d’una reunió estratègica on s’ha decidit el contrari del que ell pensava. “Això és el que realment és important d’aquest plantejament empresarial i, si no estàs disposat a assumir que malgrat ser el cap no ets qui manes, és molt difícil que funcione”, expressa.

Floren Amion: “El sentit comú diu que si aquesta filial funciona bé s’hauria d’implantar en la resta, però les coses no funcionen així. Dissortadament, la por impera i llançar-se a un estil de gestió així és molt complicat”

De fet, aquesta filial és l’única que ha implantat aquest model de treball. “El sentit comú diu que si aquesta filial funciona bé s’hauria d’exportar a la resta, però les coses no funcionen així. Dissortadament, la por impera i llançar-se a un estil de gestió en què no solament es tenen en compte els beneficis econòmics és molt complicat”, apunta Amion. En el seu cas, però, les xifres avalen l’arriscada iniciativa que va plantejar el màxim responsable de la mercantil als seus companys, atés que Vygon ha sigut capaç d’augmentar les vendes quan la resta de sector tancava els exercicis en negatiu, ha pujat el sou a la plantilla i acaba d’emplear tres noves persones.

“No és fàcil engegar aquest que concepte de: cuida dels teus empleats, ells cuidaran dels teus clients, els teus clients cuidaran de les teues vendes i, per tant, dels teus accionistes. I no és fàcil perquè exigeix un canvi de paradigma de forma d’entendre les coses; és a dir, has de donar autonomia, has d’apoderar, has de confiar, has de mostrar-te vulnerable, tindre intel·ligència emocional… Són moltes coses de les quals manquen la gran majoria de les empreses”, emfasitza. De fet, segons explica Amion, són poquíssimes les empreses que realment estan implantant aquesta nova concepció del treball i xifra en una dotzena les mercantils de les quals ell té coneixement que estiguen fent-ho de les quatre milions que existeixen a l’Estat.

Treballadors que no s’adapten

Entre les visites que ha rebut Vygon per a comprobar in situ com es treballa es troben empreses de diversos països d’Europa, d’una grandària xicoteta i mitjana, però també per les instal·lacions de Paterna han passat directius del Grupo Mondragón, amb més de 70.000 persones a la seua plantilla. “Cada tipus d’empresa té els seus avantatges i inconvenients. En una mercantil de 50 treballadors els veus les cares tots els dies i això fa que no siga fàcil prendre algunes decisions”, posa com a exemple.

Empreses com el Grupo Mondragón s’han interessat pel model de gestió laboral que es va implantar a Vygon en 2014

En aquest sentit, Amion adverteix que “ha de diferenciar entre les empreses que ho fan per convicció i des de l’arrel de les que donen una capa de vernís. No hi ha prou a posar un futbolí i establir quatre mesures de conciliació. Perquè, què passa si el cap no et deixa descansar o et mira amb mala cara si jugues una partida al futbolí?, que el vernís cau. El més important és establir lideratges transformadors”. Així mateix, el responsable de Vygon assenyala que no sempre és fàcil adaptar-se a un sistema que a priori pot resultar tan beneficiós. “Hi ha gent que ha marxat de l’empresa, atés que no tots estem preparats per a posar-nos al servei dels nostres companys i col·laboradors. Ací tenim molt clar que hem generat una dinàmica on no pot haver cap mànager que es comporte com un cap tòxic, és impossible. Qualsevol treballador està apoderat per a assenyalar el que no li agrada del seus responsables sense cap tipus de por a represàlies”, indica.

Floren Amion: “Hi ha gent que ha marxat de l’empresa, atés que no tots estem preparats per a posar-nos al servei dels nostres companys i col·laboradors. Ací tenim molt clar que hem generat una dinàmica on no pot haver cap mànager que es comporte com un cap tòxic”

Aquesta constatació empírica també ha rebut l’aval de la investigació que realitza l’Equip WANT especialitzat en Prevenció Psicosocial i Organitzacions Saludables. El grup dirigit per la professora Marisa Salanova a la Universitat Jaume I de Castelló és capdavanter a l’estat espanyol en psicologia positiva, un corrent impulsat per Martin Seligman que defensa que la Psicolgia no solament ha d’estudiar i interessar-se pels aspectes negatius i patològics de l’ésser humà, sinó que ha de potenciar el que es positiu i que ens fa millorar. “No tot el món està disposat a fer un canvi radical en la seua forma de treballar, que, a més, jo considere que també ha d’estar en consonància amb un estil de vida. Per això, la majoria d’ells no accepten de bon grat i en un primer moment aquest tipus d’actuacions que nosaltres recomanem després d’haver avaluat les empreses que ens ho han demanat”, expressa Isabel Martínez, una de les tres investigadores sènior de l’equip de Salanova.

Avaluació de Ford i una congregació religiosa

D’entre els centenars d’empreses que els han sol·licitat ser analitzades es troben des d’una perruqueria fins a una congregació religiosa passant per la planta de motors de la Ford d’Almussafes. “Sí que pot resultar sorprenent, però les monges ens han demanat fer el Protocol de líder coach perquè les superiores dels diferents convents volen ajudar les persones que supervisen a desenvolupar al màxim el seu potencial”, explica la professora de la UJI. A Almussafes, el que han realitzat és el Protocol de compassió. “S‘ha treballat amb els directors d’equip fent tallers de líders coach, de mindfulness per a focalitzar-se en la tasca, també intervencions de capital psicològic, de control de l’estrés… Després se’ls dóna la informació dels resultats i se’ls convida a proposar les mesures que pensen que serien bones per a treballar millor, així com a planificar-les i implantar-les”, indica Martínez, qui subratlla que la majoria reaccionen molt bé i els demanen mesures que garantisquen el benestar de les plantilles.

Isabel Martínez: “L’experiència i la constatació ens diu que les empreses que treballen des d’aquesta perspectiva de la psicologia positiva, no sols han aconseguit superar la crisis millor, sinó que l’han remuntat millor des de tots els punts de vista”

Les recomanacions que habitualment s’estableixen passen pel fet d’augmentar els recursos laborals per part de l’empresa en allò que es puga; donar més autonomia en el treball, afavorir la formació dels treballadors perquè pugen desenvolupar l’autoeficacia, les capacitats personals i sàpiguen gestionar millor el seu temps.

“L’experiència i la constatació que fem des de 2012 ens diu que les empreses que treballen des d’aquesta perspectiva de la psicologia positiva, com ara Vygon, que van prioritzar el benestar dels treballadors donant-los avantatges que no foren solament econòmics, no sols han aconseguit superar la crisis millor, sinó que l’han remuntat millor des de tots els punts de vista”, argumenta Martínez, una de les impulsores d’aquest model que avalua i potencia hàbits saludables i resilients i dels màsters que s’imparteixen des de l’Equip WANT amb estudiantat de tot el món. “El Màster de Psicologia Positiva Aplicada, l’únic que s’imparteix a Espanya, disposa d’una versió en línia i té molts estudiants d’Amèrica Llatina, on s’està difonent tot això moltíssim”, expressa Isabel Martínez, qui troba a faltar un major grau d’implicació per part de les institucions públiques en l’avaluació de les condicions dels seus treballadors.

Comparteix

Icona de pantalla completa