L'exhumació de represaliats del franquisme continua a Paterna amb l'obertura de la fossa 94

La Diputació de València promou amb els seus fons els treballs de recuperació de les restes de persones afusellades durant la dictadura
/ València
18 juny 2018 01:00h
Els treballs d\'exhumació de la fossa 94 esperen trobar restes d\'entre 60 i 70 persones.

Els treballs d'obertura de la fossa 94 del cementeri de la localitat de Paterna (l'Horta Oest) han començat aquest dilluns. Els experts d'ArqueoAntro estimen que puguen trobar-se les restes d'entre 60 i 70 persones afusellades durant la repressió franquista. En concret, es tractaria de persones procedents de comarques de l'interior de la demarcació i d'altres punts de l'Estat, com ara Albacete, Barcelona i Madrid, que van ser afusellades els dies 6, 8 i 9 de novembre de 1939.

En aquesta primera jornada dels treballs d'exhumació, promoguts per la Diputació de València, han estat presents el president de la corporació, Jorge Rodríguez, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, a més de la presidenta de l'Associació de Víctimes de la fossa 94, Carolina Martínez, i el director arqueològic de l'empresa que durà a terme el treball, Miguel Mezquida.

Rodríguez ha destacat que la Diputació "ha passat de les paraules als fets" i ha recordat que en el que va de legislatura la corporació ha destinat més de mig milió d'euros a aquest tipus de treballs de recuperació de la memòria històrica, la qual cosa ha permés trobar les restes de més de 250 persones afusellades i entregar-les a les seues famílies. D'aquesta manera, el president de la Diputació ha instat la resta d'administracions a unir-se en aquesta tasca de recuperació de la memòria democràtica.

Per part seua, Rosa Pérez Garijo ha assenyalat que la Diputació és la primera i, de moment, l'única administració pública que està finançant l'exhumació de fosses, ja que es tracta d'una "prioritat política" del govern de la corporació. Ha explicat que aquesta és la setena fossa que s'obri a Paterna i l'octava en la demarcació des que va començar la legislatura. "Esperem arribar a exhumar un 20% de les fosses comunes d'aquest cementeri al final de la present legislatura", ha sentenciat la diputada.

Dia d'alegria i pena a parts iguals

En la jornada d'aquest dilluns han estat presents diversos familiars de víctimes del franquisme, que han destacat la importància de les exhumacions i de recuperar les restes dels seus éssers estimats. Una d'elles és Rosa Jolic, qui, en declaracions a Europa Press, ha mostrat la seua "felicitat" per l'inici dels treballs. "Tindré el meu en pare a les mans", ha afegit tot reconeixent que alhora és un dia de "pena".

Així mateix, Carolina Martínez ha admés que era un dia "molt important" perquè anava a poder "traure" de la fossa el seu avi després de 79 anys. "És el nostre deure i ho havíem de fer", ha dit per a lamentar a continuació l'"assassinat" del seu familiar per no haver-se adherit "a la rebel·lió".

Per a Fernando Penadés el que es va fer durant els anys de repressió franquista va ser "una assassinat en tota regla" i, malgrat que ha subratllat que ha sigut "difícil" arribar fins a aquest dia, ha destacat que per fi "es fa justícia davant totes les injustícies que es van fer". "El dia de hui és especial i una eixida per a saber on estan enterrats després de la injustícia que es va fer", ha afirmat. Al seu judici, "no hi ha raó de ser per a pegar un tir a uns senyors per motius polítics o per tindre unes idees que no agradaven al règim franquista".

Treballs durant sis mesos

Els treballs d'excavació i exhumació de la fossa comuna, a càrrec de l'equip d'ArqueoAntro, es prolongaran durant els pròxims mesos. Ara com ara, han començat amb la retirada dels memorials, "un treball més ardu i farragós". "En dues setmanes esperem arribar a les restes dels represaliats, on la previsió és trobar entre 60 i 70 cossos procedents de diverses comarques de l'interior de la província", ha explicat l'arqueòleg Miguel Mezquida.

Una vegada finalitzats els treballs de camp, s'enviaran les mostres a l'Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid, on s'estudiaran les restes. "Després d'aquest procés, una empresa genètica farà els acaraments de les mostres d'ADN amb les famílies involucrades en el procés que permetran la individualització i identificació completa de les restes de les víctimes per a ser retornats als seus parents", ha detallat l'arqueòleg.

Fa poques setmanes, l'equip d'experts d'ArqueoAntro va començar l'exhumació de la fossa 128 del cementeri de Paterna, on de moment han aconseguit recuperar 10 cossos dels 130 previstos, la qual cosa la convertiria en una de les fosses comunes més grans de l'Estat.

Així mateix, la delegació de Memòria Històrica està elaborant un documental sobre les exhumacions realitzades en els municipis valencians, així com una web on podran trobar-se bases de dades, nombroses entrevistes i documents referents a l'etapa de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista.

En la fossa 94, segons els estudis realitzats, hi hauria enterrats represaliats d'Aiora, la Font de la Figuera, Bocairent, Ontinyent, Sagunt, Camporrobles, Xest, Xàtiva, Sollana, l'Alcúdia, Alginet, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Bugarra, Villar del Arzobispo, Xera, Ademús, la Pobla de Sant Miquel, Almussafes, Cullera, Massamagrell, Alaquàs, Albal, Alcàsser, Aldaia, Catarroja, Manises, Albacete, Barcelona i Madrid. Es tractaria de víctimes afusellades els dies 6, 8 i 9 de novembre de 1939.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next