La reducció de les terres de cultiu és un dels maldecaps més importants dels agricultors. La baixa rendibilitat de la producció agrícola està provocant que els joves no es vulguen dedicar al camp i molts agricultors es veuen abocats a deixar perdre les seues terres i el seu mode de vida per la manca d’hereus. De fet, segons les dades de La Unió de Llauradors i Ava-Asaja, només el 2% dels agricultors tenen menys de 30 anys. En l’altra cara de la moneda, els majors de 65 anys suposen el 50% del volum d’efectius del camp. Aquestes xifres fan pensar que l’abandonament de cultius anirà a més amb el pas dels anys.
L’any 1985, al País Valencià es van cultivar 933.400 hectàrees, mentre que en l’any 2017 la superfície es va reduir a 658.400, cosa que suposa aproximadament el 30% del total de terres cultivables. Aquestes xifres, donades a conéixer per la Conselleria d’Agricultura aquest dimecres, coincideixen amb les fetes públiques fa un mes per La Unió de Llauradors i Ava-Asaja. Així, en l’actualitat, una de cada cinc hectàrees de terra cultivable al País Valencià està abandonada.
Davant la visió pessimista de les organitzacions agràries, que denuncien que la mala situació per la qual passa el camp s’agreuja amb “els problemes burocràtics” que posa l’administració, Agricultura té bones notícies per a ells. I és que segons les seues dades, la desaparició de camps de cultiu al País Valencià s’ha alentit en els últims anys. Així ho mostren les dades d’evolució de la superfície de terres de cultiu, recopilades i analitzades pel Servei d’Estudis de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient. L’Informe del sector Agrari Valencià, elaborat per la Conselleria d’Agricultura, mostra com la variació anual d’hectàrees perdudes dedicades a l’agricultura és una de les menors de la sèrie històrica. No obstant això, en un any s’han perdut 1.975 hectàrees.
Segons l’estudi, en 2017 s’ha produït un augment de l’extensió dedicada al regadiu, que s’ha incrementat en 1.812 hectàrees. D’altra banda, la superfície cultivada en secà s’ha reduït en 2.624 hectàrees. D’aquesta manera, les dades de l’últim període analitzat per Agricultura, el comprés entre 2015 i 2017, són mes positives i s’allunyen d’altres períodes on la desaparició de terres de cultiu va ser molt major. En aquesta línia, els dos quadriennis en els quals es va donar una major pèrdua de superfície van ser 1991-1995, amb una pèrdua de 66.746 hectàrees, coincidint amb la primera gran Reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) i la del període 2003-2007, amb una pèrdua de superfície de cultiu de 92.885 hectàrees, la major de la sèrie, coincidint amb la bombolla immobiliària i la pressió urbanística.
La llimera i l’olivar, els que més han crescut
Entre els cultius que més terreny han guanyat en els últims tres anys, es troben la llimera i l’olivar. En el primer cas, les hectàrees han passat en un any de 10.566 a 11.245. En el cas de les oliveres, s’ha passat de 91.765 hectàrees a 91.843. Amb aquest augment, l’olivera és el cultiu més conreat al País Valencià en 2017. El segon més cultivat, també de secà, és l’ametlla, que ocupa una superfície de 91.291 hectàrees. Segons les dades d’Agricultura, la superfície de mandariner és la que més ha augmentat des de 1983. Aquest cultiu ocupa en l’actualitat 26.414 hectàrees més que en 1983. En aquestos 35 anys, el descens de la superfície de terres de cultiu s’ha produït bàsicament en secà (-44,8 %) i a penes s’ha notat en regadiu (-4,3 %).
El creixement o no de la superfície de cultiu està també relacionada amb el preu de venda de les terres. Entre 2016 i 2017 tots els terrenys fruiters han perdut valor. Els preus per hectàrea dels cultius de fruits carnosos (com, per exemple, el caqui) han caigut en quasi 3.000 euros en només un any, de manera que s’ha passat de pagar-se 46.870 euros en 2016 a 43.940 en 2017. Aquest és el cas més significatiu però hi ha d’altres, com ara el dels camps de fruites de llavor (poma o pera), el valor dels quals s’ha reduït en 870 euros.
El descens dels preus de la terra incrementa la crisi de preus per la qual passen els agricultors que treballen aquestos cultius, que s’allarga ja més de 5 anys. El preu que els llauradors cobren per vendre la seua fruita als distribuïdors està notablement per baix del que els supermercats marquen a les seues etiquetes. De fet, ja fa anys que alguns agricultors denuncien que es veuen forçats a vendre sota preu de cost. És a dir, amb la venda dels seus productes no recuperen els diners que els ha costat produir-los. Ara, amb la caiguda dels preus de la terra, vendre el camp tampoc no és ja una solució.
