La llei d'infància reconeixerà l'oci educatiu com un dret i promourà que no es posen deures en Primària

El Consell impulsarà que siga l'agressor i no la víctima qui abandone el domicili familiar en els casos d'agressió masclista i violència intrafamiliar
/ València
22 juny 2018 01:00h

El Consell ha aprovat el projecte de la Llei d'Infància i Adolescència, impulsada per la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, que atorga a infants i joves la consideració de ciutadania de ple dret, alhora que fomenta la seua participació en la vida pública i la promoció dels seus drets.

Tal com ha explicat la vicepresidenta i consellera Mónica Oltra en la roda de premsa posterior al ple, "es tracta de la primera vegada que una llei reconeix els menors com a ciutadania activa de ple dret". Oltra també ha destacat que la llei estableix la igualtat "entre tots els xiquets i xiquetes", que reconeix l'oci educatiu com un dret, que protegeix els menors davant la violència, que promou "una paternalitat responsable i afectuosa" i que estableix que tota norma ha de tindre en compte la infància i l'adolescència. "És una llei valenta, que té en compte els protagonistes del present per a construir un futur millor", ha descrit Oltra.

Una llei feta amb les aportacions dels menors

El text de la nova llei integra les aportacions realitzades directament per infants i adolescents, tant en la consulta ciutadana prèvia com a través dels consells locals d'infància i adolescència, que van valorar la llei vigent i van proposar canvis per a millorar-la. També s'han inclòs les propostes fetes en el Pacte per la Infància aprovat per unanimitat a les Corts Valencianes.

La normativa té com a objectiu anar més enllà de la funció protectora que les administracions públiques i la societat en general té sobre la infància i avança en la garantia i implantació dels seus drets.

Un dels propòsits d'aquesta norma és, precisament, potenciar el protagonisme dels menors en l'exercici dels seus drets i posar els mitjans perquè puguen participar activament en la vida ciutadana. Així doncs, no són només "objecte de protecció", sinó que se'ls reconeix també com a "subjectes de dret".

Eliminació del límit mínim d'edat per a opinar sobre tractaments mèdics

El projecte de llei elimina el límit d'edat perquè s'escolte l'opinió dels menors abans de donar el consentiment informat en els tractaments mèdics. La normativa actual diu que a partir dels 16 anys ja s'està en la majoria d'edat sanitària, mentre que entre els 12 i els 16 el menor pot ser escoltat però no sempre donar el seu consentiment. Oltra ha remarcat que, "òbviament, a un bebé de 10 mesos no li preguntes", però ha afegit que "hi ha xiquets que amb 8, 7 o 9 anys ja tenen la maduresa suficient perquè se'ls pregunte". Així, la decisió la prenen els responsables dels menors, "però ells en poden formar part, això és el que planteja la llei", ha argumentat Oltra.

La llei valenciana també fixa l'obligació dels pares, mares o tutors d'escoltar les opinions dels menors i respectar les seues conviccions en referència a la llibertat d'ideologia, consciència o religió.

Dret a la identitat i a l'expressió de gènere

Es reconeix per primera vegada el dret a la identitat i a l'expressió de gènere i en l'esfera pública es garanteix que les administracions hauran de consultar l'opinió de la infància i l'adolescència en aspectes que els afecten com les polítiques d'oci educatiu o el disseny urbà dels municipis, adaptant les consultes públiques perquè puguen participar, seguint també les propostes de les persones menors d'edat.

La llei també estableix que, en la concessió d'ajudes destinades a la infància, es tindrà en compte la situació de la persona menor d'edat a la qual va dirigida i no la dels seus representants legals. L'objectiu és evitar que els xiquets es vegen exclosos de les ajudes a què tenen dret perquè les seues famílies tenen deutes o incompliments que els impedisquen accedir a aquestes.

Evitar l'excés de deures

El nou text normatiu, a més, estableix l'accés a l'oci educatiu com un dret i indica que, durant l'educació primària, es procurarà que les activitats d'aprenentatge programades es puguen fer dins de la jornada, de manera que "l'excés de deures" no reduïsca el temps de joc, tal com han demanat els xiquets.

Preguntada al respecte, Oltra ha indicat que, per a fer-ho possible, cal que la llei "entre als centres educatius", per tal que la tasca lectiva es faça dins de l'escola. "Estem parlant de xiquets en l'etapa de Primària. Una jornada de 9 del matí a 5 de la vesprada ja està bé, a partir de les 5, a jugar", ha denunciat. La consellera també ha apuntat que la llei ha d'arribar a aquells pares i mares que "es queixen si no hi ha deures".

Dret a viure en família

La nova llei inclou mesures per a donar preferència a l'acolliment familiar respecte del residencial, la limitació de la possibilitat d'institucionalització dels xiquets més menuts, els drets de les persones acollidores i acolliments i l'adopció oberta, uns continguts que requereixen canvis en la legislació autonòmica per a la seua concreció pràctica.

Dins del foment de la desinstitucionalització, el projecte inclou novetats importants sobre l'acció protectora que s'exerceix sobre els joves tutelats per la Generalitat una vegada compleixen la majoria d'edat, com ara la creació de programes per a la preparació de la vida independent, que inclouen accés preferent a l'educació postobligatòria i a programes d'inserció sociolaboral, entre d'altres.

Sistema integral de prevenció de la violència contra la infància

Una altra de les novetats de la norma és que promou el bon tracte i els afectes per tal de previndre els maltractaments. Per exemple, s'inclouen mesures transversals com ara programes d'orientació familiar per a la coresponsabilitat, la coparentalitat positiva, la promoció d'horaris i condicions laborals compatibles amb la criança, el foment de les competències parentals i l'educació emocional en les aules, entre altres.

En l'àmbit de la protecció s'obri la possibilitat que la Generalitat es persone com a acusació popular en els casos de violència contra les persones menors d'edat. A més, en els casos d'agressió masclista o violència intrafamiliar, el Consell impulsarà que siga l'agressor i no la víctima qui abandone el domicili familiar.

Guia per als mitjans de comunicació i prohibició de la pornografia

Oltra ha demanat també el compromís dels mitjans de comunicació i ha anunciat que es redactarà un llibre d'estil per a informar "sense perjudicar les víctimes". També es protegiran els menors davant les TIC i es desenvoluparan programes d'educació digital, per a garantir una equitat en l'accés i tancat l'escletxa digital.

A més, s'establiran mecanismes de control sobre els videojocs i les pel·lícules i estarà prohibida la venda a menors de continguts pornogràfics i que exalten la delinqüència, la violència o el masclisme". Pel que fa a la publicitat adreçada a infants i joves, haurà de promoure hàbits de vida saludables.

La nova llei valenciana d'infància i adolescència també marca que els projectes desenvolupats per la Generalitat hauran de dur aparellat un informe d'impacte en la infància.

El Consell va acordar, en novembre de 2017, declarar la urgència de tramitar l'avantprojecte de la Llei valenciana d'Infància i Adolescència, fet que ha permés reduir a la meitat la durada dels tràmits necessaris per a l'aprovació d'un text que ha comptat amb la participació de tots els agents socials implicats i de la infància i adolescència, com indiquen des de la Generalitat.

next