Un concert que ens farà viatjar des del folk-pop d’Arnal fins a la música mediterrània de fusió que presenta Krama, on s’albira l’heterodoxa riquesa musical de l’escena valenciana actual en constant diàleg amb altres tradicions musicals compartides com la música grega o l’àrab, i on fins i tot es proposa una arriscada revisió contemporània de la música medieval conformada pel llegat andalusí de les tres cultures (jueva, cristiana i musulmana) mitjançant l’ús d’instruments antics que en aquest cas desenvolupen estructures i arranjaments musicals actuals al servei d’un repertori variat com el resultat de la unió Rafel-Krama.
Amb la publicació del disc Guspira (P.M. Produccions, 2007) del grup Carraixet, Rafel Arnal inicia el seu recorregut com a cantant, amb una sort d’estil melismàtic d’arrel valenciana amb influències àrabs que el caracteritza.
A partir de l’any 2008, col·labora amb els grups Aljub, formació en la qual es reinterpreta la tradició vocal i instrumental valenciana com els cants de treball, romanços i danses processonals utilitzant instruments exclusivament acústics i amb unes pinzellades de música àrab i medieval; i Krama, que basa el seu treball en les maneres i ritmes irregulars propis dels Balcans, Grècia i del Mar Negre assimilant les particularitats rítmiques d’Iran, Índia i el Marroc, i creant un terreny comú on intervenen sonoritats i cants mediterranis. Tots dos grups graven junts un disc, Afluències (Picap, 2009) com a resultat del Premi Mediterrània, atorgat l’u de novembre de 2008 per la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional Mediterrània (Manresa, CATALUNYA).
A l’any següent reben el Premi Ovidi Montllor al millor disc de música folk del 2009, atorgat a la ciutat de València el 6 de juliol de 2010, pel Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià (COM).
“Promesa emergent definitivament consolidada” tal com el va definir Vicent Frechina en la seua crítica de la Fira de Manresa 2009, els últims anys ha col·laborat en dos discs (Portes del grup Aljub – PICAP, 2010 i La Denteta de Llet del grup Pabordets i Carraixet – Andana Records, 2010) i ha actuat en escenaris com el IV Festival Sa Riba Folk 2010 (Muro, Mallorca), el Festival Internacional de Follk Tradicionàrius 2010 (Barcelona, Catalunya), la Fira de la Música al Carrer de Vilaseca 2010 (Catalunya), el Festival Intercéltico de Marina de Cudeyo 2010 (Cantàbria), el Festival Internacional de Música al castell de Dénia 2012 (Alacant, País Valencià) o la Fira Mediterrània de Manresa 2012 (Catalunya).
El seu primer disc en solitari, Pam a Pam (MFactory Music, 2011), recull nombroses distincions i excel·lents crítiques. “Una col·lecció de cançons d’arrels i sons mediterranis però tocats per l’electrònica. Un paisatge folk postmodern i selecte” (Magda R. Brox a El Pais); “hi descobrim un so màgic, en què l’electrònica conflueix amb el cant popular, les instrumentacions tradicionals, els ritmes africans i el pop. Un atreviment magnífic” (Roger Palà, El Temps); “la seua música, per tant, constitueix un mosaic canviant alié a etiquetes i formalismes que precisament sobre l’escenari és quan presenta estimulants i multiplicades sinergies” (Jovi Lozano Seser, Premi Ciutat de València de Narativa 2012) són algunes de les mencions sobre el disc a la premsa escrita i digital, però també cal mencionar les nominacions a Premis com els Ovidi del Col·lectiu de Músics en Valencià 2012 o estar a la llista dels quinze millors discos de folk i música d’arrel del 2011 per la redacció d’Enderrock, el capdavanter i prestigiós equip editorial de revistes sobre la música en català.
A l’altra banda del mediterrani, la premsa del Mitjà Orient també es fa ressò del disc Pam a pam, on la revista de música per a adolescents Teen Stuff de la ciutat del Caire (Egipte) publica una ampla entrevista arrel del rodatge del videoclip que sobre la cançó Diumenge porta Rafel Arnal a la ciutat del Nil per a treballar davall la direcció del director de cinema Ahmad A. Nour. Rafel Arnal es troba actualment realitzant diverses col·laboracions musicals a la capital egípcia i promocionant el disc al mercat del Mitjà Orient. Hi té prevista una gira la setmana del 16 al 22 de març del 2014 on farà gaudir del directe de Pam a pam al públic egipci.
Krama
Krama (significa aliatge en grec) és un grup de fusió mediterrània amb músics residents a València i fundat el 2004 pel guitarrista grec Spyros Kaniaris. Les seues influències provenen de diversos estils com la música tradicional de Grècia i Bulgària i els seus ritmes assímetres, la música d’Iran i l’Índia, la música medieval, el flamenc i els cants antics de València.
Krama té una sonoritat particular molt compacta i contemporània, emprant per a tal efecte l’ús d’instruments únicament acústics com la guitarra flamenca de 8 cordes, la viola de roda, la moraharpa, la lira de Pontos, la gaida búlgara, el laouto i la percussió aconseguint una vitalitat i intensitat sonora que gairebé recorda la força de les propostes del rock.
El repertori de Krama es basa fonamentalment en els modes i ritmes irregulars propis dels Balcans, Grècia i el Mar Negre, proposant un terreny comú on intervenen sonoritats i cants mediterranis brodats amb ritmes enrevessats; jugant amb harmonies obertes i tensionades o, en definitiva, manifestant una predilecció pel risc musical tant en la seua vessant melòdica com harmònica o rítmica, les textures composades per Kaniaris es sostenen sòlidament amb el joc i la tensió d’universos sonors unes voltes neguitosos, altres serens i suaus.
El nou àlbum de Krama homenatja la figura del poeta Kostas Karyotakis (1896-1928), un dels grans renovadors i modernitzadors de la poesia grega a principis del segle passat. Els seus poemes, traduïts al català per Jesús Cabezas Tanco, són cantats per la robusta veu de Rafel Arnal.
Rafel Arnal: veu
Krama (músics):
Spyros Kaniaris – guitarra espanyola, lira grega de pontos, bouzouki.
Andrés Belmonte – flautes, nei (flauta àrab)
David Gadea – percusió
Abel García – baglama, viola de roda
Xuso Barberà – contrabaix
