Membres de la plataforma del PDI Associat de la Universitat de València (UV), col·lectiu que va convocar una aturada indefinida per a reclamar millores en les seues condicions laborals, ha presentat davant el Jutjat Social una demanda contra la institució acadèmica per “vulneració de drets fonamentals”. En concret, l’acció judicial impugna una resolució de la universitat del 25 de maig en què informava dels descomptes salarials al professorat en vaga, descomptes que consideren “abusius”.
A més, la plataforma prepara una altra demanda “massiva i de caràcter col·lectiu” per a reclamar les quantitats indegudament retingudes per la Universitat de València perquè es tracta d’una mesura “arbitrària i desproporcionada”.
El col·lectiu reclama a la justícia la tutela per la “vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques”, per l’establiment, “sense motivació i proporcionalitat”, dels serveis mínims acordats per la direcció de la universitat. Segons figura en la demanda, el Comité de Vaga va signar el 26 de gener, en presència de la representació sindical i de membres del Consell de Direcció de la UV, uns serveis mínims que van ser prorrogats en diverses ocasions mentre va durar la vaga, explica la plataforma de professors a través d’un comunicat.
Els serveis mínims, segons consta en la documentació, implicaven que el professorat associat “avaluaria els seus estudiants d’acord amb allò previst en les guies docents de les assignatures i els comunicaria, per qualsevol mitjà que el professorat estimara oportú, el resultat final de l’avaluació”. L’acord entre la representació del professorat en vaga i la Direcció de la UV suposava que des de l’inici del conflicte el col·lectiu de docents vaguistes ha estat en funcions de “serveis mínims i ha complit allò requerit per la UV”.
La denúncia sosté igualment que el professorat associat no ha tingut suspés el contracte de treball i, per tant, “té dret a la percepció dels seus salaris corresponents, perquè són treballadores i treballadors que secunden la vaga i són cridats personalment a cobrir els serveis mínims”.
Segons els demandants, “els serveis mínims establits no s’ajusten a les exigències reclamades per la doctrina jurisprudencial aplicable referent a la motivació o explicació de les raons que van determinar l’establiment de tot el professorat associat personalment per a posar en pràctica els serveis previstos legalment. Uns serveis mínims –incideixen– “que no compleixen el criteri de proporcionalitat, per la qual cosa són abusius i pateixen d’invalidesa jurídica”.
“Voluntat sancionadora i falta de diàleg”
En aquesta línia, la Plataforma acusa el Rectorat de “voluntat sancionadora i de falta de diàleg”, ja que la seua resolució –en la qual s’informava de descomptes del 100% del salari, precisen fonts del col·lectiu– vulnera frontalment la normativa en vigor (Reial decret 1479/1988, de 9 de desembre, que estableix les normes per a garantir el manteniment dels serveis essencials en l’Administració de l’Estat), en posar fi a la via administrativa i fixar un termini sol de dos mesos per a acudir a la via jurisdiccional”.
Expliquen, en aquest sentit, que en “qualsevol reclamació relativa a temes retributius, les administracions estableixen un termini d’un any per a acudir als tribunals”. Per aquestos motius, la demanda es formula “per vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques”.
