La llengua i la ideologia a debat

Eduard Ferrando / València

La Jornada va començar amb la presentació de les ponències i una breu benvinguda als assistents. Tot seguit va intervindre la professora de la Universitat de California a San Diego Katherine Woodlard amb la ponència: ‘Trets i evolució de les ideologies lingüístiques en el cas de Catalunya’, en què parlà sobre el concepte de Naturalisme Sociolingüístic mitjançant un recorregut per diversos testimonis i casos que ha tingut l’oportunitat d’estudiar arreu del món.

Katherine Woodlard

Després d’un animat debat amb la participació de dos dels nostres col·laboradors Ferran Suay i Gemma Sanginés, i una breu pausa, es va donar pas a una de les ponències més potents i amb més contingut de la Jornada. El professor de la Universidad Autónoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera, va fer una ponència amb el títol ‘Dos Decálogos Actuales del Imperialismo Español’, sense dubte una de les més animades pel to vehement amb què el professor Cabrera va encarar el seu discurs i per la novetat que suposa (sí, encara és així) escoltar un madrileny acusar d’imperialista Espanya i la seua llengua. El professor Cabrera va fer un ràpid repàs al seu llibre Los dominios del español (Euphonía Ed.), llibre censurat per l’Editorial Planeta, que no va voler publicar-lo si no canviava o eliminava un dels capítols, tota una prova que la censura encara continua coartant les llibertats. En una de les intervencions més aclamades, i parlant d’un acte que van fer a Barcelona, el professor posava en dubte “si el castellà hauria de ser oficial a Catalunya, ja que es fa servir l’oficialitat del castellà per atacar el català”, està tot dit.

Després de la convulsió, va arribar el torn al dr. Rafael Castelló professor del Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de València (UV) amb un tema interessant que va despertar la curiositat dels assistents pel seu pragmatisme: ‘Estructura social i pràctiques lingüístiques al País Valencià’. Durant la seua intervenció va alertar de l’avanç imparable del monolingüisme castellà al País Valencià, cosa que demostrava amb dades d’unes enquestes fetes en un dels seus treballs d’investigació. A més, va insistir en la relació existent entre territori i política i en com afecta la llengua. En el debat posterior, alguns dels assitents plantejaven dubtes sobre la manera com es feien aquests tipus d’enquestes, ja que en moltes ocasions la resposta no s’addiu amb la realitat social del subjecte enquestat.

J. Carlos Moreno Cabrera

Ja en el torn de vesprada, la Jornada va organitzar una taula redona per a parlar sobre nous parlants. Començaren amb una ponència d’Estibáliz Amorrortu de la Universidad de Deusto qui féu una presentació interessant sobre els nous parlants d’èuscar i les peculiaritats que presenten respecte als parlants naturals, ja que els nous parlants aprenen Batua (llengua estàndard de l’èuscar) i això suposa una distància respecte dels parlants natius, ja que la dispersió de la llengua fa que es diferencien les formes de parlar de cada zona.

Tot seguit, el professor de la Universitat d’Alacant, Brauli Montoya, va fer una mirada històrica als nous parlants valencians des del s.XVI fins al s.XIX, fins a arribar després als nouparlants actuals de la ciutat de València, en la conferència: ‘ Passat i present dels neoparlants valencians’. La Jornada va continuar amb les intervencions d’Emili Boix de la Universitat de Barcelona qui parlà sobre el tema: ‘Neoparlants del català en famílies plurilingües a Catalunya’; Mireia Trenchs de la Universitat Pompeu Fabra qui presentà el tema ‘Ideologies lingüístiques i la gestió del multilingüisme en la vida quotidiana dels joves llatinoamericans i xinesos a Catalunya:’Tens que aprendre català, castellà, anglès… la tercera no puc’. L’acte va concloure amb les intervencions de dos dels organitzadors de l’acte, Josep Àngel Mas de la UPV i Raquel Casesnoves de la Universitat Pompeu Fabra, que feren una presentació sobre el tema: ‘Neoparlants universitaris: el català, llengua d’atracció?’ per a passar al moment de discussió amb què concloïa la Jornada.

Cal destacar l’absència a última hora del professor de la Universidade de Vigo que per problemes personals no hi va poder assistir. També la mil·limètrica organització que va fer que es compliren els temps de cada ponència, cosa que és d’agrair en aquest tipus d’actes.

En definitiva, una Jornada per reflexionar sobre la llengua i adonar-se que hi ha molts factors ideològics al voltant que l’afecten directament, en la majoria de casos, com vam poder comprovar i concloure, de manera negativa.