El representant de Ciutadans al Consell d’Administració de Divalterra, Jorge Ochando, va presentar el passat mes d’abril una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció de València contra el president de la corporació provincial, el socialista Jorge Rodríguez, per presumptes irregularitats en els contractes d’alta direcció en la nova Imelsa.
Segons han assegurat a Europa Press fonts coneixedores del cas, la informació aportada es va unir a altres diligències prèvies. La Fiscalia va acabar interposant la denúncia en maig i aquest dimecres s’ha desplegat l’anomenada operació Alqueria, en la qual ha sigut detingut el màxim responsable de la institució, el socialista Jorge Rodríguez, també alcalde d’Ontinyent.
A més, s’ha ordenat l’arrest d’altres cinc persones, tots treballadors de la Diputació de València: el cap de gabinet del president, Ricard Gallego; els cogerents de Divalterra; un assessor de Presidència, i el lletrat de Presidència.
La denúncia que va presentar en el seu moment Ciutadans s’adreçava contra Rodríguez; els actuals gerents de Divalterra, Xavier Simón i Agustina Brines; els anteriors gerents, i el secretari del Consell d’Administració de l’entitat, Jorge Cuerda.
La demanda al·ludia a presumptes delictes de prevaricació, falsedat documental, administració deslleial, delictes societaris, negociacions prohibides, ocultació d’informació i malversació de fons públics. En el seu escrit, Ciutadans sol·licitava a la Fiscalia que obrira diligències d’investigació penal per a comprovar les presumptes irregularitats sobre contractes d’alta direcció.
Segons exposava en l’escrit, en juliol de 2015 el Consell d’Administració d’Imelsa va nomenar dos gerents –un militant del PSPV i una altra persona, de Compromís, per contracte laboral d’alta direcció; quatre mesos més tard es va realitzar la contractació mitjançant lliure designació de set directors d’àrea amb el mateix tipus de contracte –tres del PSPV i quatre de Compromís– “apartant-se dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat”.
També assenyalava que cadascun d’aquestos alts càrrecs cobra un salari anual de 50.000 euros més despeses de desplaçament, cosa que comporta un cost per a l’empresa de 75.000 euros a l’any.
Amb aquestes contractacions, d’acord amb la denúncia, es pretenia per part del govern presidit per Rodríguez “evitar complir amb la rigorositat que exigeix el dret administratiu per a cobrir aquestes places i, per tant, a partir d’un comportament injust, es pretén eludir tots els principis constitucionals rectors d’accés a l’ocupació pública per a, intencionadament, triar aquells que la gerència decidisca per ser militants dels seus partits, de manera que s’evite amb això la convocatòria pública de la plaça”.
Segons diversos informes que acompanyaven la denúncia, aquesta relació laboral d’alts càrrecs no havia de considerar-se d’alta direcció i la seua contractació havia d’haver seguit els principis bàsics establits en l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Aquestos informes jurídics, una dotzena, es van ocultar al consell d’administració.
A més, s’estimava que abans de nomenar aquestes persones ja es tenia ple coneixement de la il·legalitat de la decisió de la contractació. És a dir, “sabent la seua injustícia, es dicta una resolució arbitrària per Rodríguez, doncs el secretari general de la Diputació va qüestionar en juliol de 2015 aquesta situació”.
En la denúncia de Ciutadans també s’indica que “determinats alts càrrecs assisteixen parcialment al treball” i que “determinats alts càrrecs no tenen pressupost disponible, ni personal al seu càrrec, ni funcions o tasques a exercir”.
Ciutadans ha explicat que van haver d’anar amb un notari perquè els facilitaren tota la documentació que sol·licitaven sobre aquestes contractacions i que, en fer-los “cas omís”, van haver de posar en mans de la Fiscalia tota la documentació de la qual disposaven.
Dos nous contractes en febrer
Fins març de 2018, es van mantindre quatre dels set contractes suposadament irregulars i es van nomenar dos més recentment, dels quals un no va prendre possessió.
Amb aquesta situació, s’al·lega que “la contractació dels directius s’ha realitzat de manera conscientment il·legal i sabent la seua injustícia i arbitrarietat i contra els estatuts de l’empresa pública i amb perjudici i menyscapte dels cabals públics, la qual cosa suposa una sostracció i malversació de fons i desviació de la destinació dels mateixos”.
La denúncia afegia que en febrer de 2018 es va acordar la contractació de dos alts directius més al marge dels nomenats en novembre de 2015, malgrat haver-hi informes en contra. Així, s’estima que hi ha un “tràfic d’influències, una manipulació i una total falta de respecte i el més absolut menyspreu al dret”.
A més, segons l’escrit, i sobre la base dels pressupostos dels últims anys d’Imelsa, no existia cap increment d’activitat ni pressupost que justificara la contractació d’una cogerència i de set alts directius “les contractacions dels quals suposen una imposició d’acords abusius continuats, balafiament, desviació, sostracció i malversació”. “La necessitat de les contractacions no es justifica ni formalment ni tàcitament i es manifesta un dol en la decisió d’especial gravetat”, afegia.
Així mateix, apuntava que “és possible que els alts càrrecs contractats per Imelsa realitzen, de les retribucions percebudes per l’empresa pública, donacions o aportacions als seus partits polítics pel simple fet d’haver-los col·locat en l’empresa, aportacions que, en tot cas, s’obtenen de fons públics”. “Això suposaria una reiterada sostracció dels fons públics, desviació de la destinació dels mateixos i malversació de fons d’especial gravetat”, finalitzava.
