Iván Fernández de Córdoba, un 'all in' pel cine independent valencià

El director posa cara a cara en '#Seguidores' les persones digitals i les analògiques per a provocar una reflexió sobre els extremismes

Desimbolt i juganer amb el monopatí que l'acompanyava, el cineasta Iván Fernández de Córdoba (València, 1989) vivia amb normalitat les hores prèvies a l'estrena de la seua última pel·lícula en la 33a edició del Festival Internacional Cinema Jove. Independentment que #Seguidores guanyara o no el Premi Lluna de València del certamen, el director valencià i el seu film ja havien protagonitzat els titulars de premsa. La selecció de la cinta per a competir en la secció oficial de llargmetratges trencava una sequera d'una dècada sense projectes amb segell valencià.

La pel·lícula de Fernández de Córdoba estava caracteritzada per un altre detall cridaner, que va ser enaltit pel  director artístic del festival, Carlos Madrid, unes setmanes abans de començar aquesta edició de Cinema Jove. #Seguidores, a banda de ser una cinta valenciana dirigida per un cineasta local, era un títol produït de manera completament independent, al marge de subvencions públiques, només amb capital privat.

Finalment, #Seguidores no va aconseguir el guardó. El premi, com va anunciar el festival aquest divendres, va recaure en el director hongarés Árpád Bogdán per Genezis, una pel·lícula on el cineasta aborda els atacs de grups feixistes contra la població gitana a Hongria. Això no obstant, Fernández de Córdoba sostenia, hores abans de la projecció de la seua cinta, que el fet d'estar seleccionat ja suposava per a ell un èxit, en tant que el valencià havia aconseguit col·locar el seu segon llargmetratge entre títols que ja havien competit i guanyat en festivals internacionals de prestigi, com ara la Berlinale.

Un 'all in' amb els estalvis

"Treballe al marge del cinema, en l'audiovisual en general, fent publicitat, vídeos industrials o en la tele, inclús he fet bodes", explicava Iván Fernández a la cafeteria del Teatre Rialto. "Fer de tot", en el complex món de l'audiovisual, és la fórmula amb què el valencià ha aconseguit als seus 28 anys trobar una estabilitat econòmica que li permet submergir-se en el cinema durant el temps lliure. 

Durant el temps d'esbarjo, Fernández de Córdoba va donar forma en 2011 a 5 pasos a la izquierda, un thriller que conta la història d'un jove que abandona la ciutat per a mudar-se al poble on va morir el seu iaio. El jove cineasta, que signava el guió i la direcció amb 22 anys, va haver de posar tots els seus estalvis per a poder produir el llargmetratge.

El curtmetratge Un lugar produït en 2016 ha acumulat 35 premis tant estatals com internacionals. / DANIEL GARCÍA-SALA

En 2015 va arribar el primer llargmetratge, Cruzando el sentido, una pel·lícula protagonitzada per un elenc valencià –Lola Moltó, Albert Forner, Román Méndez de Hevia i Olga Alamán, entre d'altres,– on Fernandez de Córdoba recrea la història d'Alonso, un skater que recorre l'Estat amb un monopatí com a únic mitjà de transport, un vehicle que fascina el director valencià i que encara hui, tres anys després del seu primer llargmetratge, continua utilitzant per a moure's per la ciutat.

Dotze mesos més tard, amb Un lugar, el valencià era candidat als Goya pel curt produït en col·laboració amb el LABCOM de la Universitat Jaume I, on Fernández de Córdoba conta la història d'un immigrant àrab que necessita reparar el seu cotxe però per a això haurà de superar els prejudicis d'una família europea. La cinta es va rodar íntegrament a la localitat de Culla, a l'Alt Maestrat. El curtmetratge produït en 2016 ha acumulat 35 premis tant estatals com internacionals.

Amb la darrera pel·lícula, #Seguidores, el director valencià proposa una reflexió sobre els extrems ideològics, confrontant dues parelles, uns joves dependents de les xarxes socials, completament digitals, i uns adults analògics amb fills. Aquesta última pel·lícula ha sigut un projecte més gran, que ha requerit el suport d'una productora externa. 

"La major part econòmica l'ha posada Fernando Ramia, que és el productor de Nautilus Films, i una altra part l'he posada jo amb el que vaig aconseguir amb el curt, perquè el curt va funcionar molt bé, i amb els estalvis que tenia del meu treball doncs ho vaig posar jo. Vaig fer un 'all in'", afirma amb un somriure als llavis.

"Fer molt amb poc"

La pel·lícula amb què Cinema Jove recuperava deu anys després la presència de cineastes valencians en la secció oficial a competició està protagonitzada per Sara Sálamo, Jaime Olías, María Almudéver, Rodrigo Poison, Norma Ruiz i Aroa Ortigosa. El punt fort, però, al marge de la història, són els exteriors, els paisatges que ofereixen els voltants de l'embassament de Leurtza, a Navarra.

Fernández de Córdoba es mostra convençut que es pot fer cine sense subvencions, i de fet, assenyala que hi ha molts exemples de pel·lícules que han funcionat i que no van rebre cap ajuda publica. "Hui en dia amb poc pots fer molt i nosaltres el que fem en cada curt i pel·lícula és explotar al màxim les localitzacions naturals i reals perquè això siga, per ell mateix, un afegit. Així, quan veus la pel·lícula et fa la sensació que és més gran del que ha sigut", explica.

Fernández de Córdoba ja treballa en tres noves pel·lícules. / DANIEL GARCÍA-SALA

"Nosaltres advoquem per una història que tinga tema de fons, perquè, si no, no m'interessa. Que siga entretinguda però que tinga un rerefons potent i, després, es tracta de jugar amb els elements al màxim perquè el resultat de la pel·lícula siga el més positiu possible pel que fa a tècnica", afegeix.

"Per a mi i per a Fernando hauria sigut més fàcil gravar a Castelló, a pobles que coneixem i parlar amb ajuntaments. Hauria sigut més barat, però el paisatge de la pel·lícula ajuda a entendre de què va". El director té damunt de la taula tres guions i no sap quin serà el primer a concretar-se. "Segurament duré dos en paral·lel amb col·laboració de més gent i un altre més xicotet, que serà de nou autofinançat. El que sí que sé és que necessite rodar.

"Vull que em funcionen bé les coses ací"

El cine independent té el seu públic i circuit. Un dels handicaps és mantindre el cartell més d'una setmana entre les propostes dels multicines i les sales comercials. "El problema –argumenta– és que no disposem del pressupost suficient per a fer prou publicitat perquè arribe més gent, perquè entren a les sales". Això aboca el cinema a la promoció a les xarxes socials, que, segons el director valencià, ajuden a promocionar les pel·lícules. "Però, no pots competir amb un Atresmedia perquè ells ho tenen tot; estàs en desigualtat de condicions".

Amb #Seguidores, tal com si d'una mena de metalingüística dels likes, RT i Instastories es tractara, han jugant amb avantatge per a fer una bona promoció a les xarxes socials. "Sara Sálamo té moltíssims seguidors; aleshores, cada cosa que ens pengen ella o Jaime Olías –i en general els actors que tenen molts seguidors– té una alta repercussió", explica i, de fet, apunta que quan l'actriu i protagonista del llargmetratge va pujar el tràiler de la pel·lícula als pocs minuts tenia 20.000 reproduccions, reconeix. "Hui en dia no fer promoció a les xarxes socials seria estrany, però també perquè el mitjà analògic és més car", afirma.

"Jo vull que em funcionen bé les coses ací, on he nascut i on visc". / DANIEL GARCIA-SALA

Ara bé, Fernández de Córdoba insisteix que els circuits del cinema independent no són els mateixos que el comercial i que cada pel·lícula té la seua vida. Tanmateix, "crec que sí que es pot fer viable econòmicament", sentencia.

Un altre problema, malgrat que reconeix que no hi ha massa directors joves que hagen aconseguit fer més d'un o dos llargmetratges abans dels 30 anys, és que al cinema independent, siga el director que siga, "li costa fer-se lloc". Per això, emfatitza que festivals com Cinema Jove "són importants per a nosaltres perquè és el lloc que pot donar peu a fer soroll amb la pel·lícula i que es fixe gent de distribuidores, plataformes per a comprar-les i que els diners es recuperen. Coses com aquestes poden ajudar que donen un sí perquè, encara que la pel·lícula agrade, necessita suport", afirma.

"Cinema Jove ha d'advocar per la gent més jove que està començant", demana i, alhora, aplaudeix "el rumb" que va instaurar Carlos Madrid de limitar als 40 anys l'edat màxima per a poder participar en les seccions oficials. Això, remarca el valencià, ajuda a "llevar-nos el sentiment que jo he tingut que les coses et funcionen millor fora que ací i això no m'agrada, perquè jo vull que em funcionen bé les coses ací, on he nascut i on visc", conclou mentre no deixa d'empényer el monopatí al voltant de l'edifici del Rialto.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat