Si hi ha alguna cosa que determina el futur dels llauradors és el cel. I és que, malgrat els avanços tecnològics, l’agricultura continua depenent de les inclemències de l’oratge. Només cal recordar les pedregades de finals de maig, que van generar unes pèrdues de més de 10 milions d’euros. En unes poques hores es van danyar més de 4.000 hectàrees de cultiu que van deixar sense collita –o part d’ella– un gran nombre d’agricultors. Les assegurances agràries cobreixen part dels danys, però no tots, i la sequera, la pluja, les pedregades o les altes temperatures determinen any rere any els ingressos finals dels llauradors.
Pocs dies després, amb el mes de juny ja començat i quan el camp encara no s’havia recuperat de les pluges de la setmana anterior, una nova tempesta acompanyada de calamarsa va danyar 3.000 hectàrees de cultiu més que van afectar especialment les plantacions de cebes, carabasses, creïlles, melons d’Alger i cítrics. Tal com van explicar associacions agràries, “els colps de la pedra, d’una banda, i les intenses precipitacions, d’una altra, causen importants minvaments de collites de meló d’Alger, cebes, carabasses i creïlles”.
Encara que els darrers mesos la calamarsa ha sigut el fenomen meteorològic que més ha afectat el camp valencià, no és l’únic. La Generalitat ha fet balanç i, segons les seues dades, la sequera és el fenomen que més mal ha causat als cultius en 2017. En xifres, Agricultura estima que la falta d’aigua ha suposat pèrdues de fins a 73.116.211 euros als llauradors. La sequera va tindre especial incidència en els cultius de raïm i va fer que els agricultors deixaren de guanyar més de 8 milions d’euros.
Si la manca d’aigua és perjudicial, l’excés tampoc no és bo. L’any 2017 les pluges van generar al camp unes pèrdues de 45.207.621 milions d’euros. Entre els riscos principals de l’abundància d’aigua es troba l’aparició d’asfíxia radicular si els camps no aconsegueixen drenar tota l’aigua i les arrels dels arbres queden baix d’ella durant molt de temps. També s’ha incrementat el risc d’aparició de fongs, com ara Phytophthora citrophthora, que taca i podreix les fruites, com, per exemple, el caqui. Segons expliquen des d’Ava, aquesta fruita és molt sensible a la humitat i les fortes pluges han pillat els arbres en ple procés ‘d’escombrà’, durant el qual “es desfà d’alguns fruits”.
Després d’aquestos dos fenomens, és la calamarsa el que més afecta els cultius. Concretament, en 2017 va suposar pèrdues de fins a 36 milions. La pedra agreuja els danys de l’aigua i, a més, afecta les fruites i les plantes. Als arbres els pot causar ferides que els fan més propensos a les infeccions i, a més, danya els fruits i els fa caure. El cultiu més afectat per la pedra en 2017 va ser el taronger. Segons el recompte d’Agricultura, els llauradors van perdre més de 10 milions d’euros. També van tindre una incidencia notable a les terres cultivables del País Valencià els efectes de les gelades, de la neu i del vent. Respectivament, aquestos fenomens van suposar pèrdues de 27,5, 26 i 1,6 milions d’euros.
Les tempestes del passat mes de maig i de principis de juny fan pensar que les pèrdues al camp d’aquest any també seran notables. De fet, el delegat sectorial de fruita dolça d’Ava-Asaja al País Valencià, Juan José Alepuz, va explicar a Diari La Veu que la campanya d’enguany ha sigut “molt difícil de criar”, ja que el temps inestable, les temperatures variables i els forts vents del mes d’abril han sigut perjudicials per als arbres. Segons va explicar, les variacions de l’oratge “confonen els arbres” i, segons quines siguen les collites, s’avancen o es retarden.
Assegurances agrícoles
És cert que les inclemències de l’oratge no es poden controlar i, encara que de vegades sí que es poden preveure, és molt difícil actuar per a evitar els seus danys. Per això, les agrupacions agràries recomanen contractar una assegurança agrícola. D’aquesta manera, encara que els danys al camp no es poden evitar, els agricultors sí que poden esmenar les pèrdues econòmiques. Aquesta idea cada vegada cala més en els treballadors del camp i any rere any són més els quilos i el capital assegurats.
Segons el recompte d’Agricultura, en 2017 els llauradors valencians van assegurar 1.081.273.447 quilograms de producció i un capital de 2.844.257.211 euros. Ambdues xifres són més elevades que les de l’any anterior, cosa que denota una presa de consciència per part dels agricultors. El cultiu més assegurat és el cítric, tant pel que fa al nombre de quilograms com al capital assegurat.
