Dos exposicions simultànies revisen amb tecnologia del segle XXI els efectes a València de la riuada del 57

Els comissaris de la mostra, Juan Marco i Joan Mateu, assenyalen que seixanta anys després no hi ha respostes per a alguns dels silencis posteriors a la catàstrofeimatge
/ València
30 juny 2018 01:00h
El MuVIM acull fins el 14 d\'octubre l\'exposició \'Aigua, fang i silencis\' i el Museu de la Ciutat \'La vulnerabilitat del patrimoni\'

Poc després de la riuada de 1957 que va arrasar València es va fer una exposició coincidint amb la visita a la ciutat del dictador Francisco Franco. Mostres al voltant de la catàstrofe s'han fet moltes, va destacar aquest dimarts Joan Mateu –un dels dos comissaris de les dues exposicions simultànies que acullen des d'aquest divendres fins al 14 d'octubre el MuVIM i el Museu de la Ciutat–, però cap de les anteriors va posar l'accent a tots els temps de la crescuda del Túria: l'arribada de l'aigua, la retirada i els posteriors silencis administratius. La particularitat d'Aigua, Fang, Silencis i La vulnerabilitat del patrimoni és que per primera vegada s'han revistat els fets amb la tecnologia actual per a analitzar els fets.

Les dos exposicions, comissariades per Joan Mateu, catedràtic de la Universitat de València, i Juan Marco, catedràtic de la Universitat Politècnica de la València, representen una continuïtat de la mostra que va fer el Ministeri de Defensa en octubre de 2017 al Centre Cultural Bancaixa. Titulada La batalla contra el fang, aquella exposició repassava la tasca dels militars per a recuperar la normalitat de la ciutat, una tasca que estava previst que es concloguera en huit mesos i que finalment es va reduir a huit setmanes, va recordar el tinent coronel Juan Delapuerta.

El Túria es va desbordar en dues ocasions al seu pas per la ciutat i va provocar la mort de 81 persones i destrosses materials valorades entre deu i setze milions de pessetes de l'època. El tinent coronel va recordar altres xifres posteriors a aquell 14 d'octubre de 1957: 3.000 militars i 400 vehicles van treballar per a traure més d'un milió de tones de fang; l'exèrcit de l'aire va fer 61 missions i va posar a esguard 57 persones; es van reubicar més de 2.000 persones, i 5.000 es van atendre mèdicament. Les mostres, però, posen l'accent en les pèrdues personals i materials. Però també en els personatges, aquells que van denunciar els silencis i aquells que els van perpetuar, és a dir, els qui van denunciar el retard i absències d'ajudes econòmiques i els qui van, finalment, col·laborar amb el règim per a apaivagar els crítics. Així, les mostres posen de relleu personalitats com ara el periodista Martí Domínguez; l'alcalde Tomàs Trénor; el president de l'Ateneu Mercantil, Joaquim Maldonado, o el cabdill, Francisco Franco.

Els visitants podran descobrir més de 200 peces entre plans, fotos, mobles, objectes de tot tipus i recreacions visuals del succeït en els dos o tres dies més immediats al succés, fins i tot l'helicòpter militar. Entre aquestes peces hi ha molts documents inèdits, com ara una fotografia aèria del llit del riu Túria de gran qualitat; una interpretació visual de com va anar exactament l'itinerari real de la crescuda del riu, o un mapa d'assignació de zones de treball per part del general Gómez Guillamont, pertanyent al Fons de Capitania General.  

Aigua, fangs i silencis forma part d'un projecte més ampli de col·laboració entre tres administracions: la Diputació, l'Ajuntament i el Ministeri de Defensa, que, sota el títol conjunt de La riuà, 60 anys després, vol fer una relectura "d'un capítol de la nostra història que va afectar ciutadans que en aquells moments vivien en la pobresa i en cabanyes en situació penosa, perquè aquella riuada va acabar amb moltes vides anònimes", com va explicar Rius.

Al Museu de la ciutat es pot veure La vulnerabilitat del patrimoni i el 3 de juliol el Museu Militar obrirà una secció en la seua exposició permanent dedicada a La Batalla del Fang, que es va lliurar dies després del desastre. Juan Mateu va assenyalar que en el record col·lectiu està marcada la data del desastre, però, encara hui, més de 60 anys després, "és difícil dir quan va acabar: encara continuen apareixent documents i arxius que mai s'han vist sobre el que va succeir". Així mateix, Mateu va fer referència a una de les peces claus d'aquesta exposició: la foto presa l'endemà de la riuada pel Ministeri de l'Àire: una foto a escala 1:6000 "que té tanta qualitat que permet veure els presos que estaven en aquell moment passejant al pati de la presó". 

La vulnerabilitat del patrimoni mostra per primera vegada els danys patrimonials que va causar la riuada, visibilitzant els efectes tant en monuments com en parcs i altres zones públiques, com ara la Glorieta o l'Albereda. Però, també, en zones com els poblats marítims "amb cases totalment derruïdes i barriades esborrades del mapa", van emfatitzar ambdós comissaris. La mostra exhibeix, a més, nombrosos arxius, fons i col·leccions d'art deteriorats o destruïts, com ara els fons públics d'entitats privades com Bancaixa així com els fons arxivístics de Govern Civil o de l'arxiu de la Biblioteca Històrica Municipal, en el qual havien més de 4.000 llibres de més de 400 anys que van acabar destruïts.

next