Aquest dimarts es van conéixer les darreres dades d’ocupació al País Valencià, facilitades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Segons les xifres oficials, l’atur ha baixat en 7.113 persones en juny, la qual cosa suposa una reducció del 1,9% respecte al mes anterior. Pel que fa al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, el País Valencià en va guanyar 3.782 en juny respecte al mes anterior, la qual cosa suposa un augment del 0,2%. Del nombre total de noves afiliacions, el 18,77% són treballadors autònoms. Segons les dades de què disposa l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA), el primer semestre de 2018 ha sigut el millor pel que fa a les afiliacions d’autònoms des que hi ha registres.
El col·lectiu dels autònoms va ser un dels més castigats per la crisi econòmica i un dels que han hagut de reinventar-se més per a tirar endavant. De fet, el 50% dels emprenedors valencians són treballadors autònoms. Això es desprén de l’estudi de l’Emprenedoria en la Comunitat Valenciana, elaborat per la Conselleria d’Economia Sostenible i Sectors Productius en el marc del pla estratègic interinstitucional en matèria d’emprenedoria per als anys 2018 i 2023.
El perfil de l’emprenedor
Així, segons les dades de què disposa el departament dirigit per Rafa Climent, el 50% de les iniciatives d’emprenedoria que es porten a terme són “de grandària modesta” i la meitat d’elles són de caràcter individual, és a dir, només generen ocupació a l’emprenedor. Del total dels projectes empresarials, només el 15% genera més de 5 llocs de treball. Aquestes dades reflecteixen que el perfil majoritari de l’emprenedor valencià es correspon amb el de l’autònom tradicional. I és que, segons les mateixes dades, del total d’empreses emergents creades per emprenedors al País Valencià, només un 25% presenten un projecte innovador.
Pel que fa al sector en el qual predomina l’emprenedoria, Economia destaca que la majoria dels nous negocis giren al voltant del sector serveis. El pressupost de què disposen tampoc no és molt elevat, ja que, segons la conselleria, el capital inicial d’aquestes empreses ronda entre els 3.000 i els 5.000 euros. Segons l’estudi, la majoria dels emprenedors trien aquesta opció perquè veuen l’oportunitat i no per necessitat. No obstant això, el mateix informe destaca que aquesta tendència ha començat a revertir-se.
Segons les dades de l’estudi de diagnòstic, el perfil del col·lectiu emprenedor al País Valencià és el d’un home d’entre 45 i 54 anys. Tal com s’extrau de les dades d’Economia, només 4 de cada 10 emprenedors són dones. Més del 50% compta amb estudis superiors i més del 52% té una formació específica en emprenedoria. El predomini dels homes en el món de l’emprenedoria es fa palés en les darreres convocatòries de l’acceleradora d’empreses Lanzadera. Les dades de l’última convocatòria de la incubadora del president de Mercadona, tancada a finals de 2017, són un reflex d’aquesta realitat. Al seu programa Garaje van accedir 188 homes i 63 dones i al programa Lanzadera, 112 homes i 17 dones. Amb la suma dels dos projectes, només el 21% són dones.
No obstant això, la superioritat numèrica dels homes s’acaba quan s’analitza qui són les persones que es formen per a ser emprenedores. La càtedra de Cultura Empresarial de la Universitat de València ofereix des de l’any 2000 una activitat formativa anomenada ‘Qui pot ser empresari?’, en què empresaris, directius i professionals imparteixen les lliçons. Des que va començar, amb una classe impartida per Juan Roig, el percentatge d’alumnes és d’un 52,26% de dones i d’un 47,73% d’homes.
Aspectes a millorar
L’estudi de diagnòstic d’Economia també incideix en els aspectes que cal millorar en l’ecosistema d’emprenedors per a fomentar la innovació i l’emprenedoria. Pel que fa al sistema educatiu, la conselleria considera que cal estimular, millorar i enfortir les competències emprenedores des de les etapes primerenques.
Un dels punts clau en els quals incideix l’estudi és en la necessitat d’explorar mecanismes de finançament més acordes a la realitat de l’emprenedor, com, per exemple, la creació de bons i clàusules socials o explotar els Fons Europeu d’Inversions. També destaca la necessitat de cohesionar l’emprenedoria a nivell territorial. En aquest sentit, Economia insta a fomentar l’emprenedoria en l’àmbit rural; a facilitar l’accés de les persones emprenedores a l’ecosistema des de qualsevol punt del territori per a garantir la ‘cobertura territorial’ estimulant les derivacions i col·laboracions de serveis especialitzats, i a fomentar l’accés a dades locals per a fer seguiment de l’impacte.
El text també entra a valorar què cal millorar per a fomentar l’emprenedoria entre les dones. Així, insta a treballar en el foment de l’emprenedoria femenina en l’àmbit rural; estimular, millorar i enfortir la igualtat d’oportunitats en l’emprenedoria; fomentar la millora de les condicions de treball femení; generar dades estadístiques consolidades en el temps i segregades per gènere, i fomentar l’accés de dones a llocs de responsabilitat i consells d’administració tant en les empreses privades com en l’administració pública.
