Fa 34 anys des que Félix Rodríguez de la Fuente va morir en Shaktoolik (Alaska), juntament amb dos col·laboradors i el pilot de l’aeronau que els transportava mentre realitzaven una filmació per a un dels seus documentals. Era el dia del seu aniversari.
Félix va ser un gran realitzador de documentals per a ràdio i televisió i el primer divulgador ambientalista estatal que va utilitzar els mitjans de comunicació massius amb èxit. En el nostre país va aconseguir que xiquets, joves i majors miràrem per primera vegada la naturalesa amb altres ulls, que aprenguérem quines eren les principals característiques de cada animal, que ens enamoràrem de la muntanya, dels animals i fins i tot de la seua veu. I, el que era encara més difícil, que fórem molts els que volguérem dedicar-nos a defensar la naturalesa. Alguna cosa semblant va haver d’ocórrer amb moltes altres persones a nivell mundial, si recordem que els seus programes figuren entre els més venuts de TVE a altres canals de televisió i que van ser traduïts a catorze idiomes.
Quan Félix va iniciar la seua labor divulgativa sobre la naturalesa, als anys seixanta, en el nostre país encara existien les Juntes Provincials d’Extinció de Feristeles, que premiaven econòmicament i amb diplomes als qui mataven rapaces i mamífers. Llavors, l’ús d’esquers enverinats era molt freqüent en la naturalesa, i existia a més una tenaç persecució del llop, que va estar molt prop d’aconseguir la seua extinció. Encara vivíem en una dictadura, que seguia empresonant per raons polítiques i que signava condemnes de mort. Per descomptat era impossible suposar que en aqueixes circumstàncies una sola persona poguera influenciar-nos tant i canviar tan profundament la història de la defensa del medi ambient.
En aquells temps, en els quals la televisió encara era una novetat i on solament hi havia un canal, l’emissió de ‘El Hombre y la tierra’ i altres documentals i sèries de Félix reunien a quasi tota la família al voltant del monitor. Per a molts de nosaltres era una cita ineludible, digeríem els seus programes amb ansietat, ens hipnotitzava el seu peculiar to de veu, les sintonies i, sobretot, les imatges i sons de la naturalesa. El programa dedicat al llop ibèric, amb els seus udols, encara ens posa els pèls de punta en recordar-ho.
Félix no es va quedar en una mera labor divulgativa, va demostrar que el seu amor a la naturalesa era autèntic, encapçalant múltiples iniciatives ambientals en contra de l’ús de verí, reclamant la protecció de diverses espècies, aconseguint la protecció de diverses zones i organitzant activitats per a xiquets i joves en tot el país. Una de les seues iniciatives va ser la d’ajudar a la creació de la delegació espanyola del Fons Mundial per a la Vida Silvestre, amb el nom d’Associació per a la Defensa de la Naturalesa (Adena) i l’engegada del Club de Linxs d’Adena, en el qual molts participem.
34 anys després de la seua mort, la seua influència encara es manté. Encara que solament siga perquè una bon part de les persones que durant les últimes dècades hem format part del moviment ecologista ho hem fet gràcies que Félix ens va obrir els ulls i ens va fer comprendre que defensar la naturalesa no és una opció, és una necessitat.
“El dia que l’home mal informat acabe amb la vida externa als seus epitelis acabarà amb si mateix”. Félix Rodríguez de la Fuente.
Torna a veure ‘El Hombre y la tierra’
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
