Un exosquelet robòtic que permet a persones amb diferents graus de discapacitat exercir de forma autònoma tasques quotidianes com beure, menjar o vestir-se ha sigut desenvolupat gràcies a un projecte europeu coordinat per la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx. En concret, es tracta d’una cadira de rodes que porta acoblat un exosquelet que és capaç de mobilitzar el braç dels pacients i ajudar-los també en altres activitats diàries: apagar o encendre les llums i la televisió, contestar una telefonada o iniciar-la i fer exercicis de rehabilitació.
Aquest projecte europeu consisteix a “desenvolupar eines o estratègies” d’aquest tipus adreçades a “persones amb diferents discapacitats, fonamentalment motores i que afecten els membres superiors”, segons ha explicat aquest dimecres als periodistes el coordinador del grup de Neuroenginyeria Biomèdica de la Miguel Hernández, Eduardo Fernández. La iniciativa està coordinada pel catedràtic d’Enginyeria de Sistemes i Automàtica de la UMH Nicolás García i finançada pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea amb 3,4 milions d’euros.
En el projecte participen també nou institucions i empreses d’Itàlia, Alemanya, Gran Bretanya i Espanya. El prototip dissenyat “és capaç de fer que el braç es moga, però també els dits, perquè és important subjectar les coses” i està controlat per l’usuari. En aquest sentit, el pensament de l’usuari queda registrat per “elèctrodes d’electroencefalografia”, segons ha revelat Fernández en la presentació de l’exosquelet robòtic. Igualment fa ús de la mirada. L’usuari mira el que vol fer i el sistema que coordina aquesta informació l’empra per a fer activitats, ha indicat Fernández, qui ha apuntat que la persona requereix d’un xicotet entrenament per a aprendre a controlar l’exosquelet.
El dispositiu possibilita igualment a les persones amb discapacitat que milloren la comunicació amb els seus familiars i amics, mitjançant la utilització de serveis estàndard d’Internet com el correu electrònic, Skype, WhatsApp i xarxes socials. En el desenvolupament del projecte, en el qual es va començar a treballar fa més de tres anys, s’ha intentat personalitzar el sistema a cada tipus d’usuari i problema concret. Fernández, qui ha assegurat que ja existeixen contactes amb empreses i entitats interessades en la seua explotació, ha precisat que han realitzat un prototip que han de continuar desenvolupant, ja que “la tecnologia és molt nova i innovadora, però també molt cara de moment” i es pretén “buscar la manera que siguen més assequibles”, per la qual cosa encara no hi ha data de comercialització.
