La consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, ha presidit el primer Consell d’Administració de l’Autoritat de Transport Metropolitana de València (ATMV), en el qual s’han abordat, entre altres temes, les actuacions en matèria pressupostària que cal escometre per a incloure els 10 milions d’euros consignats en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2018, així com aquelles partides que hauran d’aprovar-se en el decret llei autonòmic.
Sobre l’aportació de l’Estat, la consellera ha matisat que “s’ha atorgat amb exigències i restriccions diferents a les altres àrees espanyoles”. Així, ha denunciat que s’exigeix que l’aportació de la Generalitat i de les Administracions Locals en cap cas siga inferior a l’aportació de l’Administració de l’Estat, xifrada en 10 milions d’euros”.
Segons ha explicat Salvador, mentre que en el cas de Madrid, Barcelona i les illes Canàries s’exigeix exclusivament que els pagaments efectuats siguen igual a les obligacions reconegudes sense demanar quantitat concreta perquè l’Administració de l’Estat lliure la seua subvenció, en el cas del País Valencià “s’exigeix en termes absoluts la quantia mínima de 10 milions perquè l’administració de l’Estat aporte altres 10 milions”.
En aquest punt, la consellera ha declarat que les administracions territorials valencianes ja aporten més de 150 milions d’euros anualment al transport metropolità, en finançar directament els operadors de serveis de transport.
Ara, amb la redacció imposada des del ministeri, ha explicat Salvador, indirectament s’obliga les administracions territorials del País Valencià a “modificar la forma dels seus pressupostos perquè el finançament del transport metropolità es canalitze a través de l’ATMV, sense que això es traduïsca, en realitat, en un canvi de fons del finançament actual de les administracions territorials valencianes al transport metropolità”.
A més, ha ressaltat la consellera, “aquesta restricció suplementària per a València exigeix tràmits administratius afegits i pot alentir l’execució d’uns pressupostos que van ser aprovats amb una distribució que ara haurà d’alterar-se, sense cap benefici real per als ciutadans”.
Així mateix, ha afegit que “la inclusió de l’àrea metropolitana de València en el finançament estatal d’àrees metropolitanes pot implicar incompatibilitat perquè alguns municipis de més de 50.000 habitants continuen rebent finançament per la via de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. L’any 2017, per exemple, els Ajuntaments de València i de Paterna van rebre 6.282.321,45 euros i 39.464,08 euros respectivament.
3,6 milions reals
En aquest escenari, ha continuat Salvador, el transport metropolità de València no comptarà amb un finançament estatal suplementari de 10 milions d’euros respecte a l’existent, sinó amb una quantitat addicional neta de 3.678.214,47 euros, respecte al que ja rebien alguns ajuntaments via les hisendes locals.
Segons la titular de transport, “malgrat les dificultats imposades per la redacció de l’esmena i dels límits de les quantitats realment disponibles, totes les parts implicades en l’ATMV han treballat per a acordar un repartiment de fons que represente els interessos de tots els usuaris de l’àrea metropolitana, com són el transport urbà d’autobusos, el transport interurbà i la integració tarifària”.
“Aquest repartiment de fons s’ha fet tenint en compte dos aspectes bàsics a considerar en l’oferta del servei i en el seu adequat dimensionament: el nombre de viatgers com a indicador de la demanda real del servei de cada manera i les places-quilòmetre, que representen les capacitats i els quilòmetres recorreguts, com a indicador de l’oferta proporcionada als usuaris per cadascuna de les maneres”, ha puntualitzat.
En aquest sentit ha ressaltat que el calendari és ajustat, però entre els objectius cal destacar les aportacions a les corporacions locals adherides a l’ATMV per a cofinançar els seus serveis de transport col·lectiu urbà amb l’objectiu d’incentivar els ajuntaments a participar en nous models de gestió i planificació de serveis de transport i mobilitat urbana.
Altres dels objectius marcats són les millores de serveis addicionals i freqüències urbanes i interurbanes que es preveuen escometre en els pròxims mesos; la creació de nous serveis d’informació dels operadors públics als usuaris, i l’estudi de les possibilitats d’evolució de la política tarifària i, si escau, procedir a la seua aplicació.
