El sensacionalisme amb la caravel·la portuguesa, la 'medusa letal' que ni és medusa ni és letal

L'alta freqüència de vents de ponent i de llevant en primavera pot afavorir la presència a les costes valencianes de 'Physalia physalis', una colònia d'individus pròpia de les aigües mediterrànies
/ València
8 juliol 2018 11:48h / Actualitzada 4 juny 2019 11:49h
La caravel·la portuguesa no és un sol animal, sinó una colònia d\'individus amb una estructura diferent a les meduses, que són organismes individuals.

"El Campello prohibeix el bany en les seues platges davant la presència de la caravel·la portuguesa". "Benidorm i la Vila Joiosa prohibeixen el bany en les seues platges per la presència de caravel·les portugueses". "Calp tanca al públic les seues zones de bany en detectar la presència de la caravel·la portuguesa". "L'Ajuntament detecta una caravel·la portuguesa a la Malva-rosa i un 'possible exemplar' al Saler". Als típics titulars sobre taurons que apareixen cada estiu, fent saltar les alarmes entre els banyistes i el veïnat de la zona, s'han sumat enguany els protagonitzats per la caravel·la portuguesa. De fet, s'ha arribat a escriure que és "l'espècie més perillosa de les meduses", quan ni és una medusa ni és tan perillosa com s'està dient.

Just Tomàs Bayle-Sempere, professor titular del departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d'Alacant, explica que se li diu medusa perquè "sembla una medusa amb els tentacles i el cos gelatinós". No obstant això, no és un sol animal, sinó "una colònia d'individus amb una estructura diferent a les meduses, que són organismes individuals". Bayle-Sempere, especialista en biologia marina, explica que cadascun dels organismes que formen la caravel·la portuguesa, botella blava o Physalia physalis, tenen una funció molt concreta i especialitzada: la detecció i la captura de preses –aquestos són els que alliberen el verí–, la digestió, la flotació i la reproducció. 

L'Ajuntament del Campello alerta amb banderes sobre la possible presència de meduses i 'falses meduses'. / EFE 

Cal tancar les platges?

No és la primera vegada que hi ha caravel·les portugueses a les nostres costes. Segons conta Bayle-Sempere, Physalia physalis es troba en la franja tropical i subtropical dels oceans Atlàntic –incloent la mar Mediterrània–, Pacífic i Índic. De fet, afegeix que al Mediterrani "està citada des d'antic, encara que s'observava de manera esporàdica". "Per tant, és pròpia de les aigües mediterrànies", remata. Aquest any, però, ha tingut una presència molt alta en la temporada de bany, mentre que acostumaven a ser més habituals en gener, febrer i març. Aquesta major freqüència, així com l'aparició de manera més extensa per tot el litoral i la virulència de la picadura, ha fet que prolifere l'alarma "de manera injustificada i el sensacionalisme". A més, la 'falsa medusa' és fàcilment detectable, ja que té una part que flota i que és visible des de la superfície. Aquest és un aspecte positiu per a poder-les retirar de la costa però no contribueix a rebaixar l'alarma. 

Des de SafeSea, una marca especilitzada en cremes inhibidores de les picades, expliquen que cadascun dels llargs 'tentacles' de la caravel·la conté milers de cèl·lules urticants que s'activen quan entren en contacte amb la pell humana. El verí, quan s'injecta, genera dolor i enrogiment i, en alguns casos, febre, inflamació local, nàusees, vòmits i nerviosisme. La picadura no és mortal –excepte si es té al·lèrgia al seu verí– i ni tan sols més perillosa que les picadures d'altres organismes. Amb tot, Bayle-Sempere explica que els efectes de la picadura depenen "de la mida de la persona, de la quantitat de tentacles que ens toquen i de la sensibilitat de la persona" però pensa que "aplicar el principi de precaució i curar-se en salut potser justifica que es tanquen les platges al bany". "'Òbviament, si veiem una caravel·la portuguesa mentre ens banyem, hem de procurar apartar-nos per a evitar la picadura", recomana el biòleg. I, en cas que ens pique, cal "eixir de l'aigua, retirar els tentacles que estiguen adherits a la pell amb aigua de la mar, aplicar algun fàrmac apropiat i, per si de cas, consultar amb personal mèdic". 

L'arribada de la caravel·la portuguesa a les nostres platges no estaria relacionada amb l'augment de les temperatures sinó amb altres condicions meteorològiques. / EFE

On les duguen els corrents i els vents

Per a Bayle-Sempere "és difícil precisar de manera objectiva quins factors han generat la presència tan elevada de caravel·les portugueses aquesta primavera". No obstant això, apunta als vents de ponent i de llevant, que, alternativament, han bufat durant els mesos passats. "Els de ponent les haurien portat des de l'Atlàntic i els de llevant les haurien arrimat a la costa", explica. 

Preguntat sobre la possible influència del canvi climàtic, Bayle-Sempere respon que "l'augment de la temperatura farà que augmenten determinades espècies i que altres disminuïsquen, tal com ha passat en altres èpoques paleobiològiques", però remarca que, en el cas de la 'falsa medusa', "la seua presència en les nostres platges dependrà més dels corrents i els vents que de les variacions de la temperatura, ja que es deixen portar".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next