La pressió mediàtica i social contra la corrupció passa per damunt del codi ètic dels partits

La majoria de reglaments de les formacions recullen que s'aplique la suspensió de militància coincidint amb el judici oral però la realitat és que actuen quan es produeix la imputació
/ València
9 juliol 2018 01:00h

El col·lapse de casos de corrupció al País Valencià ha fet malbé la imatge dels partits polítics, però sobretot ha augmentat la desconfiança de la societat cap a la classe política. Així es pot corroborar als baròmetres del CIS on la preocupació per la corrupció ha anat pujant de posició fins a estar per davant de qüestions com ara la sanitat, les pensions i l'educació, tal com recull l'últim estudi del mes de juny.

Una de les principals conseqüències d'aquesta situació és que el nivell d'exigència de la ciutadania davant l'aparició de qualsevol sospita de pràctiques il·lícites per part d'algun polític deixa en paper mullat el respectius codis ètics. La pressió social sumada a la mediàtica fan que els partits se senten obligats en la majoria de les ocasions a, tot i respectar la presumpció d'innocència, actuar abans de la condemna i fins i tot del judici amb els càrrecs públics o orgànics esquitxats en casos de corrupció.

Jorge Rodríguez, tocat i enfonsat 

Un exemple del canvi de paradigma social que obliga els partits a actuar amb major contundència que la que estableixen les seues pròpies normes és el del ja expresident de la Diputació de València Jorge Rodríguez, detingut en l'operació Alqueria. La direcció federal del PSOE no va respectar el seu codi ètic atés que el també exalcalde d'Ontinyent va ser suspés de militància i de tots els seus càrrecs dins del partit deu hores després de detindre'l la UDEF. La carta de valors ètics dels socialistes recull, en canvi, que un càrrec públic serà suspés de militància "de manera cautelar" si se li obri un judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció.

A hores d'ara, Jorge Rodríguez no és militant del PSOE, tampoc no és president de la Diputació de València i ha delegat temporalment les funcions com a alcalde d'Ontinyent. Els socialistes van voler tallar en sec la relació de Rodríguez amb qualsevol institució malgrat que la investigació es troba encara sota secret de sumari. Les sospites de la possible comissió d'uns delictes de prevaricació i malversació de fons públics van pesar més que el fet de complir fil per randa amb els estatuts de la formació del puny i la rosa.

En aquest mateix cas, la insistència de la premsa i de la resta de formacions polítiques també ha tingut repercussió en les decisions finals de Compromís. Així, si en un primer moment la cogerent de Divalterra Agus Brines va decidir de manera voluntària apartar-se de la direcció de l'empresa pública, pocs dies després la coalició va decretar la seua destitució. Tot just després d'una setmana en què l'oposició va recriminar en reiterades ocasions a Compromís no haver actuat amb més duresa. Sobre la possible suspensió de militància de Brines, Compromís de moment no s'ha pronunciat a l'espera de conéixer més detalls sobre la investigació.

En aquesta situació, el Bloc –partit integrant de Compromís a què pertany Brines– sí que va complir el seu codi ètic atés que aquest recull que: "Renunciaran al seu càrrec en cas de ser condemnats o condemnades per delictes relacionats amb corrupció. També renunciaran al seu càrrec, a petició de l'Executiva Nacional quan, una volta iniciat un procediment judicial, existisquen indicis de culpabilitat suficients que causen un perjudici greu a la imatge pública". No obstant això, el fet que es qüestionara tant la reacció de Compromís, fins i tot per partits d'esquerra com ara Podem, va fer que la formació moguera fitxa. 

En el PPCV, ni rastre de la paraula corrupció

El codi ètic dels populars no recull en cap de les seues huit pàgines la paraula corrupció tot i que el molts càrrecs del PPCV s'han vist involucrats en nombrosos casos d'aquesta naturalesa. No obstant això, a la seua pàgina web conté una declaració on explica que el partit estudiarà cada cas de presumpta corrupció i actuarà en conseqüència. Res de fórmules genèriques. El partit conservador no té doncs cap pauta establerta atés que la corrupció no és un delicte com a tal a l'Estat, per això, "estudiaran cas per cas" i les decisions es prendran en funció de la situació de la persona implicada.

Malgrat aquesta declaració, l'actuació dels populars valencians davant l'esclat del cas Erial –que ha comportat l'entrada a presó de l'expresident Eduardo Zaplana– també va estar marcada per l'aparell mediàtic. Així doncs, només es va conéixer que l'expresident popular perdria la seua llibertat, el Comité de Drets i Garanties del PPCV va acordar instar Génova a suspendre-lo de militància.

Qualsevol polític implicat en un cas de presumpta irregularitat sap que recuperar la confiança de la ciutadania i desfer-se de l'etiqueta de 'corrupte' entre la resta de partits polítics no és una tasca fàcil. Ni tan sols quan la irregularitat és administrativa i no penal i el dany fins i tot està rescabalat. D'això en sap l'exministre de Cultura Màxim Huerta, qui va haver de renunciar al seu càrrec per haver defraudat a Hisenda malgrat haver pagat ja la multa imposada.

El de Huerta és un dels molts casos que exemplifiquen que el canvi de paradigma i l'augment de l'exigència de la ciutadania exercida també a través dels mitjans de comunicació passen per damunt dels estatuts dels partits. Amb les normes en la mà, el PSOE no tenia cap element per a demanar a Huerta que renunciara però la pressió va obligar Pedro Sánchez a prescindir d'ell poques hores després de fer-se pública la informació sobre el delicte fiscal.

El codi ètic dels partits i com actuen les distintes formacions demostren clar i net que la justícia i la política tenen velocitats i temps diferents. La investigació obliga els partits a actuar tot i que la culpabilitat no es demostre fins al judici, que habitualment arriba mesos o anys després de quedar apartats dels seus càrrecs.

Què passa doncs amb les persones apartades que després són declarades no culpables? Aquest és un escenari que difícilment poden resoldre els partits tot i que en alguns estatus, com és el cas del PSOE, es diu que quan un militant resulte innocent en sentència ferma, el partit "treballarà per recuperar l'honor" de la persona jutjada.

Un exemple de la dificultat de restitució en els polítics apartats per presumpta corrupció és el de l'exalcalde socialista d'Alacant Gabriel Echávarri, que va dimitir per dos casos d'irregularitats administratives que el portaran als jutjats en les pròximes setmanes. En cas de ser declarat innocent ja no podria recuperar la seua condició d'alcalde perquè va lliurar l'acta de regidor i perquè ara l'Alcaldia l'ocupa el PPCV gràcies al vot d'una trànsfuga de Podem.

next