Castelló de la Plana obri al públic el refugi antiaeri que va salvar la vida a 200 persones

La capital de la Plana Alta va tindre més de 300 enclavaments privats que connectaven en molts casos amb alguns dels 43 caus subterranis públics
/ València
7 juliol 2018 01:00h

Entre el 1937 i el 1939 es van construir a Castelló de la Plana més de 300 refugis privats, sobretot a les cases del centre de la ciutat, excavats en molts casos pels propietaris dels immobles. En ocasions, aquest caus subterranis tractaven de connectar-se amb els 43 refugis públics, projectats i sufragats pel govern de la República per a protegir la població dels bombardeigs franquistes. Molts d'aquestos aixoplucs van desaparéixer en el moment que els veïns feren reformes a les seues cases, altres, van ser enderrocats ja durant el període democràtic a conseqüència de projectes urbanístics municipals, com ara el de l'avinguda Rei en Jaume i el de la plaça Santa Clara.

Aquest divendres el consistori de Castelló de la Plana va inaugurar el recinte ubicat a la plaça de Tetuán, un espai que es pot visitar de dimarts a diumenge amb entrada gratuïta i que ha estat dotat d'un projecte museístic. El refugi antiaeri tenia una capacitat per a 200 persones que van poder salvar la vida després de seguir els senyals acústics provinents del Fadrí. Dalt de la torre campanar hi havia una sirena que avisava la població dels atacs franquistes sobre la ciutat. Si aquesta emetia un toc representava que el bombardeig provenia del cel, a través de l'aviació. En canvi, si l'aparell emetia cinc tocs representava un atac imminent des dels vaixells.

"Està documentada l'existència de la sirena i fins i tot, sabem que hi havia gent que s'hi dedicava a vigilar el cel dia i nit per a avisar la població", recordava la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Castelló, Verònica Ruiz. El Govern de la Nau ha buscat la sirena per tot arreu i els experts han parlat amb gent que va viure aquells anys, per tant, "tenim constància de l'existència", però, "fins ara no hem pogut trobar la sirena enlloc", va sostindre Ruiz.

El refugi de la plaça de Tetuán es va construir en 1937. / AJUNTAMENT DE CASTELLÓ

El refugi antiaeri de la plaça de Tetuán es va construir fa 81 anys, es va restaurar en els anys 50 i ara s'ha obert al públic després de les tasques de rehabilitació; la neteja del recinte; la construcció d'arquetes de recollida d'aigües i fang acumulats des de la seua construcció; la instal·lació de llums i un sistema d'alarma; la col·locació de baranes en les escales; la reforma i condicionament de l'accés natural, i la construcció d'un nou accés i un nou sistema de ventilació.

Els visitants podran entrar en grups de 60 persones en horari de vesprada (de 16.00 a 19.00 hores) de dimarts a dissabte i de matí (de 10.00 a 14.00 hores) de diumenge. A més a més, l'espai forma part del que serà el Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC). Les obres sobre el refugi, iniciades en octubre de l'any passat, han tingut un cost de 67.068 euros, finançat per l'Ajuntament. Per altra banda, el pressupost per a la museïtzació de la galeria ha suposat una inversió de 99.256 euros.

El refugi s'ha dotat d'un projecte museístic amb escultures i audiovisuals. / AJUNTAMENT DE CASTELLÓ

El govern de la República va projectar molts més refugis dels 43 públics que es van construir per a posar a esguard la població civil de Castelló de la Plana entre 1937 i 1939. A mesura que avançava la Guerra Civil, l'economia de l'administració republicana es va constrényer i alguns dels caus finalment no es van construir. Molts han desaparegut, explicava Verònica Ruiz, com per exemple el de l'avinguda Rei en Jaume i el la plaça Santa Clara que eren enormes, emfatitza la regidora de Cultura, tant, que en el darrer hi havia dins un hospital per a guarir els ferits pels bombardeigs franquistes. La pluja de projectils aeris es va repetir en 44 ocasions durant els 3 anys de conflicte bèl·lic i va causar 160 víctimes mortals, nombrosos ferits i la destrucció de molts habitatges i dependències oficials. "Castelló fou atacada de forma indiscriminada produint terror, inseguretat i desmoralització entre la població civil", va manifestar la regidora.

El refugi de la plaça de la Independència es troba en bon estat però presenta més dificultats urbanístiques. / AJUNTAMENT DE CASTELLÓ

També el refugi de la plaça de la Independència, coneguda popularment com La Farola, es troba en bon estat, però, la boca d'accés es troba just davall del carrer, motiu pel qual, en cas que es decidira recuperar-lo, caldria fer una forta inversió per a corregir l'afectació que provocaria en el trànsit. De moment, l'equip de govern vol esperar a veure quina és la resposta de la població davant la proposta de recuperació patrimonial i museística del refugi antiaeri de la plaça de Tetuán. Ruiz prefereix ser pacient i observar l'actitud dels veïns davant la rehabilitació i si cal abordar una altra rehabilitació que siga la ciutadania qui inste el govern a fer endavant amb la recuperació del patrimoni i la memòria històrica.

A la inauguració del refugi van assistir, a més a més de la regidora de Cultura, l'alcaldessa de Castelló de la Plana, Amparo Marco, i el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, així com el secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next