Diari La Veu del País Valencià
La consellera d’Obres Públiques es declara ‘serieaddicta’ i fan de Lluís Llach, Sabina i Pavarotti

La consellera d’Obres Públiques, María José Salvador (la Vall d’Uixó, 1974), assegura que de xicoteta volia ser gimnasta i astronauta. Actualment, és addicta a les sèries i que pel que fa a la lectura, és una declarada entusiasta d’El petit príncep, l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry, de fet, afegeix la consellera que el seu fill, nascut fa pocs mesos, ja té una edició del llibre de l’escriptor francés.

Salvador revela els seus gustos literaris i cinèfils, així com la música que escolta. Parella del secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, la consellera d’Obres Públiques reconeix que és més de platja que de muntanya, tal com assegura en una entrevista per a EFE.

Ha sigut la primera consellera del govern valencià que es converteix en mare en l’exercici del càrrec. Que açò siga notícia és que queda molt que avançar en conciliació?

Rotundament sí, queda molt per fer i avançar en conciliació. També és necessari acabar amb eixa llosa social amb la qual vivim les dones sobre quan és el moment de ser mares. Canviarem el segle quan puguem dir que som mares quan desitgem ser-ho, lluny d’haver de renunciar a la nostra vida professional per açò.

I és imperatiu ampliar els permisos de maternitat i igualar en temps els de paternitat. És injust que els pares no tinguen el mateix temps de permís per a cuidar dels fills o que les mares hagen de cedir el seu temps.

És cert açò que tindre un bebé et canvia la vida?

Com diu una cançó de Silvio Rodríguez: “tot es torna a inventar si ho compartisc amb tu. Comença una nova vida”.

Atès que la seua parella és el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, a casa parlen de política o prefereixen evitar-la quan acaba la jornada laboral?

Ens apassiona el nostre treball i la política. Parlem amb tota normalitat de qüestions de treball i d’infinitat de coses que res tenen a veure amb el treball. Ara bé, si el nostre fill Francesc ens deixa.

De xicoteta volia ser gimnasta?

Sí i també astronauta. La pregunta em condueix a una imatge de les últimes Olimpíades veient l’equip espanyol de rítmica, amb dos gimnastes de la terra. Les vaig veure amb la meua neboda de 2 anys. Em va emocionar veure com ella tampoc no apartava la mirada de la pantalla.

Li agrada anar al cinema o prefereix veure les pel·lícules a casa?

M’encanta anar al cinema, encara que fa mesos que les pel·lícules les veiem a casa. Sóc molt seguidora de Tim Burton. Sincerament, no recorde ara l’última pel·lícula que vaig veure en el cinema.

Està enganxada a alguna sèrie?

Sóc serieaddicta. La primera sèrie a la qual em vaig enganxar va ser Twin Peaks de David Lynch. Ara seguisc, quan puc, Madame Secretary o Modern Family.

El seu llibre de capçalera és El Petit Príncep?

El Petit Príncep hauria de ser llibre de capçalera de tota la humanitat: el món seria molt més habitable amb les seues lliçons de valors, amistat, superació, perseverança o missatges com que el fet que et punxes amb la primera flor que agafes no ha d’impedir que n’agafes una altra. Per cert, és el primer llibre, edició bebés, que una persona molt especial per a nosaltres li ha regalat al nostre fill. I abans que nasquera, el seu pare li va portar de París un xicotet pijama amb la serigrafia de Le Petit Prince al qual li tenim molt d’afecte. De fet, la meua foto de WhatsApp és una imatge de Francesc amb ell posat.

Quin tipus de gènere literari prefereix?

Sóc de novel·la de misteri de sempre. Encara que he de reconèixer que els últims llibres que he llegit estaven més vinculats amb temes de treball. I l’últim que he llegit, per descomptat, relacionat amb l’embaràs.

Si engegàrem el seu reproductor de música, quins temes escoltaríem?

Lluís Llach, Sabina, Kiri Et Kanawa, Pavarotti. Sóc eclèctica en la música. I apassionada de l’òpera, sobretot de Puccini.

A l’hora de planejar un viatge, és més de platja o muntanya; de casa rural o d’hotel, o d’avió o cotxe?

Sóc de mar. El tipus d’hostalatge i la manera de transportar-me depén de la destinació. M’agrada el cotxe, per la intimitat que dóna, perquè pots posar música, xarrar i parar quan vols. Si em perd ara em trobaran segur prop del mar: #MediterraneoEnVivo.

Comparteix

Icona de pantalla completa