Sergi Campillo: "La boda amb el meu marit va ser una reivindicació davant el Papa"

El regidor de Govern Interior de l'Ajuntament de València confessa que va quedar impactat per '84 Charing Cross Road', d'Isabel Coixet, a l'antic Espai Moma
/ València
8 juliol 2018 01:00h
El regidor de Govern interior i Devesa-Albufera, Sergi Campillo confesa els seus gustos per la lectura, el teatre i la natura.

El regidor en l'Ajuntament de València Sergi Campillo (València, 1978) afirma que va fer coincidir el casament amb el seu marit amb la visita del papa a la ciutat del Túria per a reivindicar que la societat és plural.

El responsable de l'àrea de Govern Interior i de la Devesa-Albufera revela que de xicotet devorava els documentals d'animals i que escoltar Concha Piquer li evoca la seua iaia. El regidor de Compromís dibuixa, a través de les respostes, el seu perfil personal durant una entrevista amb EFE.

Com a doctor en Biologia és més de mascotes o de plantes?

Sempre he sigut més d'animals quant a observació de la naturalesa però dins de casa tinc plantes perquè no són tan exigents: cal regar-les de tant en tant i podar-les i ho faig com a relax.

És un reconegut activista LGTB des de la seua joventut. Què va ser més complicat, eixir de l'armari o enfrontar-se al primer ple municipal?

Eixir de l'armari. Sempre és un pas importantíssim de la vida d'una persona. Quan ho vaig fer fa vint anys no estava tan visibilitzat, hi havia falta de referents. Però és veritat que en un ple et poses nerviós. En el primer em van tremolar les mans però està bé que tingues respecte per les institucions.

La boda amb el seu marit va ser el mateix dia de la visita del papa Benet XVI a València en 2006. Va ser un acte reivindicatiu?

Va ser un acte d'amor però també va ser un acte polític de reivindicació. Ací teníem a la dreta més retrògrada governant i va coincidir amb la visita del papa Ratzinger, especialment bel·ligerant amb les persones LGTB. Vam fer coincidir les nostres noces amb la missa de la Trobada Mundial de les Famílies per a mostrar al món que València era una societat diversa, plural i tolerant.

On practica vostè mindfulness?

És com una espècie de meditació, és viure i posar la teua ment en el present, no tant en el passat ni en el futur. Sóc una persona molt nerviosa i la meditació em ve bé per a baixar el ritme. Ho solc practicar a casa però la naturalesa és també un lloc perfecte per a connectar amb tu mateix.

Per què va estudiar Biologia?

Sóc un amant de la naturalesa. Quan era xicotet em passava hores i hores veient documentals d'animals en la televisió, ja tenia molt clar que seria biòleg. M'agraden els megavertebrats carismàtics, els grans carnívors.

Cinema o teatre?

M'agrada tot l'art i gaudisc molt amb el cinema, però sempre he pensat que una bona obra de teatre t'impacta emocionalment i, quan connectes, em sembla brutal. Fa molts anys vaig veure en l'antic Espai Moma 84 Charing Cross Road, d'Isabel Coixet, i em va impactar, recentment m'ha encantat el musical valencià Tic Tac.

Li agrada la lectura?

M'agrada i intente llegir. M'apassiona la novel·la històrica. Amb l'últim llibre de Ken Follet, Una columna de fuego, se'm feien les tres del matí. També em va agradar Sobre las ruinas de la ciudad rebelde, de Carlos Barros, un novel·la històrica ambientada a València en l'època de la Guerra de Successió.

Per a viatjar, prefereix motxilla i improvisar o maleta i tot organitzat?

Depén del moment, he fet un poc de tot. Fins ara el viatge més divertit, pel que va suposar d'aventura, va ser agafar una furgoneta amb el meu marit i dos amics més i recórrer tota Escòcia durant vint dies: dormíem en la furgoneta i anàvem als càmpings a dutxar-nos. Va ser molt bonic i Escòcia és absolutament recomanable.

Un lloc per a perdre's i amb qui.

Després de tants anys, seguisc volent perdre'm amb el meu marit. L'on, seria en la naturalesa. Em ve de gust cada vegada més anar als Pics d'Europa, ho tinc pendent. M'agrada el mar cada vegada més, però més la muntanya.

D'on ve el fanatisme de la seua família per Concha Piquer?

Ve de la meua iaia materna, que li agradava molt, i em connecta amb ella. Era del barri de Morverdre, on visc ara, i allí Concha Piquer va ser una gran de la cançó molt reconeguda. De tant en tant escolte cançons de Concha Piquer, però em posa molt malenconiós perquè en l'enterrament de la meua iaia vam posar cançons seues.

next