En un passat, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Museu de Belles Arts han col·laborat en alguna cessió temporal, poca cosa, o si més no, res a veure amb l’acord que aquest dimarts van anunciar els dos responsables del centres expositius, José Miguel García Cortés i José Ignacio Casar Pinazo, respectivament. Per primera vegada, els dos museus compartiran els seus fons i no només serà un intercanvi, sinó que les peces provinents del final de l’avinguda Guillem de Castro s’exposaran en harmonia, és a dir, amb un discurs expositiu premeditat, amb les obres exposades al carrer Sant Pius V.
A partir del 4 d’octubre i fins al 13 de gener, el Museu de Belles Arts acollirà Teníem tot al nostre favor, una exposició integrada per més de 30 obres d’artistes avantguardistes que pertanyen al fons de l’IVAM, intercalades amb diferents obres de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts. No serà, però, una mostra independent, sinó que les peces de l’IVAM conviuen amb les de Belles Arts amb un fil conductor. L’objectiu és posar en valor l’art dels dos museus i augmentar la difusió de les col·leccions però també liquidar les distàncies estètiques que els separen.
“Els prejudicis no són convenients”, va explicar García Cortés en referència a les “bretxes” i a les “interrupcions” que sobrevolen la línia cronològica de l’art. Sí, és cert que els historiadors i els experts acoten i empren etiquetes estètiques per a delimitar les pintures, però, cal entendre que la creació s’entén com un “contínuum”, van insistir tant el director de l’IVAM com el del Museu de Belles Arts, José Ignacio Casar Pinazo. A l’hora de contemplar una taula del gòtic internacional d’Antonio Peris i una peça de Robert Rauschenberg “no importen els materials”, que els distancien sis segles, “sinó allò que hi ha rere la superfície de l’obra”, va incidir García Cortés. De fet, el director de l’IVAM va emfatitzar que el Museu de Belles Arts conserva obres tan radicals com les que conté l’IVAM, òbviament, un radicalisme que cal entendre en el seu temps.
Cap dels dos museus ha quantificat quin nombre de públic d’un museu assisteix al centre artístic veí. No hi ha dades ni feedback en aquest sentit, va reconéixer Casar Pinazo, però “la meua percepció és que hi ha públic que diu açò sí i allò no”. És a dir, gent que visita els clàssics i refusa les avantguardes i també a l’inrevés, hi ha consumidors de contemporaneïtat que rebutgen els antics, quan l’art és una continuïtat i els autors del XIX i del XX van reconéixer la vàlua dels pintors del Barroc, van explicar els dos directors.
Sota el títol Teníem tot al nostre favor, una frase literal dels diaris de viatges del capità Cook, l’exposició comissariada per la coordinadora de l’IVAM, Teresa Millet, gira al voltant de 70 obres de la col·lecció dels dos museus que es disposaran a la planta baixa del centre de Belles Arts. Un total de 34 obres de 24 artistes d’art modern i contemporani de la col·lecció de l’IVAM compartiran espai amb obres de 36 creadors de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts de València, datades entre els segles XIV i XX.
Les obres estableixen un diàleg entre els diferents moviments artístics i palesen com les obres del XX i el XXI recuperen, una vegada i una altra, els gèneres clàssics mitjançant el bodegó, el retrat i el paisatge. Millet va avançar que algunes de les peces que formaran part de la mostra feia temps que no s’exhibien, encara que no va voler revelar massa detalls en aquest sentit.
L’IVAM desempolsarà algunes peces, com ara la maqueta del projecte a gran escala, Bottle of Notes, de 1989-1990, de Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen, que s’ubicarà al vestíbul del Museu de Belles Arts. Amb aquesta botella comença el diàleg, així com el relat entorn de la recuperació dels clàssics de la pintura per mitjà de l’art modern i contemporani. La peça es relaciona amb les obres marines exposades al museu: Vaixell fantasma, de Muñoz Degraín; Sense rumb, de Ferrer Calatayud, i A la deriva, de Salvador Abril.
En aquesta exposició es trobaran peces d’artistes destacats de la col·lecció de l’IVAM com Pablo Picasso, André Derain, Markus Lupertz o James Rosenquist, a més de les d’altres 20 grans creadors de projecció internacional. Un exemple d’aquest diàleg és el que entaularà l’obra Nails, de James Rosenquist de l’IVAM amb el quadre Sant Francesc d’Assís abraçant el Crucificat, del mestre del barroc valencià Francesc Ribalta i propietat de la col·lecció del Museu de Belles Arts. S’establirà així un paral·lelisme entre una obra de 1620 i una altra de 1973, amb un llenguatge molt diferent i menys explícit.
A la sala de retaules es fa especial relació de l’ús del daurat i el concepte de retaule –tríptic i políptic– amb l’obra de Carmen Calvo o Ana Peters però també amb artistes com l’Equip Crònica i Robert Rauschenberg amb les seues obres en format de políptic. En el cas de l’Equip Crònica, la seua obra El panfleto incideix en el caràcter narratiu de la pintura flamenca ja que relata l’art de les avantguardes. Obres de Diether Roth i Gerhard Richter amb el paisatge com a temàtica comparteixen espai amb la pintura italiana i flamenca. Mentre que el món del tenebrisme de la pintura barroca valenciana ho fa amb l’obra titulada La noche, d’Equip Realitat. Així mateix, una escultura de Miquel Navarro s’ubicarà al pati de l’ambaixador Vich.
La col·laboració va més enllà d’aquesta primera mostra col·lectiva entre els dos museus més importants del País Valencià –en el cas del de Belles Arts és la segona pinacoteca de l’Estat i en el de l’IVAM es va situar el 36 dels 100 millors museus del món–, ja que està previst que en 2020 siguen els fons del Museu de Belles Arts els qui viatjaran fins a l’IVAM per a repetir la fórmula de diàleg estètic encara que, de moment, aquesta segona exposició no està concretada.
