Les famílies van ser les principals colpejades per la crisi econòmica. Els treballadors van ser els primers que van patir les conseqüències d’una recessió econòmica que va ser especialment dura amb les classes més humils. Les retallades de sou, les peticions d’estrényer-se el cinturó, els acomiadaments i les reduccions de jornada van ser les primeres mesures que van prendre els empresaris per a afrontar un període de depressió econòmica que duraria diversos anys.
Ara que els indicadors econòmics tornen a valors positius les empreses són les primeres en notar la millora de l’economia. En canvi, les famílies, que van ser les primeres perjudicades, són ara les últimes a notar la millora de la situació. De fet, les organitzacions sindicals fa temps que denuncien que els ‘brots verds’ es queden dins les empreses i que els sous i les condicions dels treballadors no milloren. Principalment denuncien que la reforma laboral de l’any 2012 va acabar amb la negociació col·lectiva, que és el que ara impedeix que es puguen recuperar els drets perduts.
Les dades de la Generalitat sustenten aquestes queixes de les organitzacions sindicals ja que, segons les estadístiques de l’administració, la renda dels valencians de 2017 encara és inferior a la de 2008, el primer any de la crisi. Segons aquestes dades, la renda mitjana per persona al País Valencià fa 10 anys era de 9.864 euros, mentre que en l’actualitat és de 9.801. Encara 63 euros per davall del nivell de renda de 2008.
Per sexes, qui més poder adquisitiu ha perdut aquestos 10 anys són els homes. La seua renda era de 10.195 euros en 2008, mentre que en l’actualitat la mitjana és de 10.042. En el cas de les dones i malgrat que, de mitjana, la seua renda s’ha incrementat, les dades confirmen l’existència d’una bretxa salarial entre sexes. Així, segons les dades del servei estadístic de la Generalitat, la renda mitjana de les dones era de 9.537 euros en 2008, arribant als 9.567 euros en 2017. L’increment, doncs, en 10 anys ha sigut de 30 euros. Amb tot, la renda mitjana de les dones se situa per davall dels indicadors dels homes.
Si s’observa la renda mitjana per llars, la situació tampoc no és millor. Especialment feble és la situació de les famílies monoparentals amb fills dependents al seu càrrec. Aquestes famílies disposen de 2.000 euros menys que en 2008. Fa 10 anys disposaven de 9.249 euros mentre que en 2017, només de 6.828. Segons les xifres de què disposa la Generalitat, totes les famílies amb almenys un menor dependent disposen ara de menys diners que fa 10 anys.
Risc de pobresa
Una de les conseqüències més notables de la crisi econòmica va ser la progressiva reducció de les classes mitjanes i l’augment dels estrats més baix i més alt de la societat, econòmicament parlant. De fet, des de 2007, els grups socials amb persones més pobres han crescut un 17,4% i han augmentat un 11,4% els grups amb majors ingressos. Per la seua banda, la classe mitjana i la classe mitjana baixa han experimentat descensos del 20,1% i del 3,1% respectivament, segons l’estudi ‘Oportunitats d’ocupació i renda a Espanya’ elaborat per la Fundació Ramón Areces i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).
Malgrat que l’economia comença a recuperar-se, les diferències de renda persisteixen i el risc de pobresa de les famílies varia molt segons la comarca on viuen. Segons les dades de la Generalitat, la Marina Alta és la comarca amb més risc de pobresa. De fet, el 33,4% de les persones es troben en aquesta situació. En l’altra cara de la moneda es troba la comarca dels Ports, on la taxa de risc de pobresa és la meitat que a la Marina Alta. Així, es troba en aquesta situació el 14,6% de la població de la comarca.
El que demostren les xifres és que la taxa de pobresa és més acusada en les comarques del sud. De fet, hi ha set comarques amb taxes de pobresa superiors a la mitjana del País Valencià i d’aquestes, només dos no es troben a la demarcació d’Alacant. És el cas del Baix Maestrat i la Safor.
