Josep Vicent Boira com a possibilitat d'un gir copernicà

El nou Coordinador del Corredor Mediterrani s'enfronta a més de segle i mig de planificació centralista de les infraestructures

A Madrid estant, tot és terra ferma en molts kilòmetres a la redona. Si el punt de referència és la ciutat de València, a l'est tot és mar. Demanava Arquímedes un punt de suport per a moure el món. Més recentment –ara fa quasi dos segles– l'estat liberal espanyol va col·locar l'origen i la destinació de tots els camins a la Puerta de Sol. Des d'allà va dissenyar la xarxa de transport per on havien de moure's tots els ciutadans de l'estat-nació acabat d'estrenar.

Contra aquesta inèrcia secular, Josep Vicent Boira assumirà en uns dies les funcions de Coordinador del Corredor Mediterrani, un càrrec inventat pel darrer ministre de Foment del PP, Íñigo de la Serna, com a resposta paliativa de les queixes pels retards i la manca de planificació en la construcció de la infraestructura ferroviària.

El lloc estava ocupat fins ara per l'enginyer Juan Barios, també català, però en l'òrbita política del PP i amb anteriors càrrecs ministerials com el de cap de Carreteres de l'Estat a Catalunya. Altres catalans, valencians i d'altres perifèries han ocupat càrrecs abans relacionats amb els disseny de les infraestructures espanyoles. Molts ni ho van intentar però els qui sí que ho van fer van fracassar en l'intent de moure, ni que siga una mica, el punt de referència.

En 2018, la Puerta del Sol continua il·luminant l'Espanya radial de l'Alta Velocitat i les autopistes rescatades. Aquestes són les coordenades on aterrarà properament Josep Vicent Boira, l'home que més hores ha dedicat a convéncer, primer els valencians i després els espanyols, que no tots els camins condueixen a Madrid.

El fins ara secretari autonòmic de Vertebració del Territori és el gran pedagog de la Mediterrània com a eix social i econòmic. Geògraf professional i professor universitari, si no l'inventor del concepte, ha sigut des de fa més d'una dècada l'actualitzador de la idea de l'Eix Mediterrani, del qual el Corredor només és una de les potes.

Ell és un dels principals 'autors intel·lectuals' de l'heretgia de l'eix que ha d'apropar el País Valencià i Catalunya amb l'horitzó a l'Europa que està al nord dels Pirineus. Boira, de fet, situa el naixement de la idea en 1918, amb la incipient presa de consciència de les necessitats comunicatives d'un país que començava a decantar-se per l'exportació.

L'anticatalanisme valencià entre finals dels anys 70 del segle passat i principis de l'actual va entrebancar el ressorgiment d'aquells plans frustrats per la Guerra Civil i a penes recuperats a finals del franquisme. Boira, defensor dels lligams amb Catalunya, va convertir el desig de germanor amb els cosins germans en una peremptòria necessitat econòmica.

Amb l'ajuda d'altres 'sospitosos habituals', com ara Eliseu Climent, va anar convencent els grans empresaris de la ruïna que havia suposat l'anticatalanisme per als valencians. Quan les llavors intel·lectuals estaven plantades, la crisi de 2008 va ruixar uns camps adobats per les restes del model financer especulatiu amb la bombolla immobiliària i la destrucció del territori com a plagues principals. Ara, fins i tot els empresaris que van alimentar el conflicte civil valencià "volen corredor" i demanen amb insistència unes connexions dignes amb Barcelona i més enllà.

El nou Coordinador del Corredor Mediterrani no milita en cap partit polític. El seu nomenament ha sigut una decisió personal de Ximo Puig. Però, Boira és un valencianista que mira el món des de València. Va arribar al Consell del Botànic de la mà de Compromís i, més en concret, de la del Bloc. No tindrà càrrec executiu però la seua tasca de supervisió i coordinació li permetrà disposar de tota la informació.

Aspira a "racionalitzar" la construcció d'una infraestructura que, segons les seues paraules, "és una esmena a la totalitat" de la visió radial de l'estat espanyol. Les seues idees consten, fins i tot, en la revista del ministeri de Foment –Ciudad y Territorio, número 191, de la primavera de 2017– on reclamava un canvi històric de perspectiva que superara el "model isabelí" de mobilitat.

La seua presència hauria de servir, si més no, per a aclarir malentesos com el d'incloure la connexió ferroviària de passatgers entre Castelló de la Plana i Madrid a dins del Corredor Mediterrani i la ubicació de la mateixa capital de l'Estat com a un dels pols d'una infraestructura que porta el nom d'un mar.

Una vacant a Territori

El nomenament de Boira per a un càrrec dependent del govern espanyol obliga a substituir-lo a la Conselleria de Territori. De nou Compromís i, per tant, el Bloc han de proposar-ne el nom de qui l'ha de substituir.

No hi ha res decidit encara, però, a les alçades d'una legislatura tan avançada i amb molts projectes en plena execució, guanya terreny l'ascens a secretari autonòmic de l'actual director general d'Ordenació del Territori, Lluís Ferrando.

Impulsor d'algunes de les normes més significades de la política territorial del Botànic, com ara la reforma de la Llei d'Ordenació del Territori (LOTUV), la Llei de l'Horta i el Pla d'Acció Territorial del Litoral (PATIVEL), Ferrando és un valor segur per al darrer any de mandat de l'actual Consell.

La vacant a cobrir aleshores seria la del mateix Ferrando, un lloc que podria ocupar una dona, atés que l'única que fins ara ocupava una de les tres direccions generals en Territori, Rebeca Torró, va deixar el càrrec per a assumir les funcions d'alcaldessa d'Ontinyent. I la va substituir un home, el fins ara diputat a les Corts Rafael Briet.

Publicitat
Publicitat