Les llimeres, el nou arbre dels fruits d'or?

En sis anys, el preu de les llimes ha augmentat un euro i, fins i tot, el sector comença a parlar d'una nova bombolla agrícola
/ València
13 juliol 2018 01:00h
Des de La Unió de Llauradors dubten que s\'estiga generant un vertader \'boom\' de la llima.

El preu de la fruita és una de les qüestions més variables i alhora més preocupants al camp. El que guanyen els agricultors per vendre els seus productes depén de molts factors i el que un any es ven molt car, l'any següent pot perdre valor. Però, quan hi ha un producte que funciona al mercat, els llauradors el volen incloure a les seues terres, la producció augmenta i els preus cauen. És el que va passar fa uns anys amb la taronja i, després, amb la bresquilla.

Enguany, la 'psicosi' col·lectiva sobre una nova bombolla ha arribat al caqui, on els preus han començat a desunflar-se després que aquest fruit ocupara gran part dels camps de la comarca de la Ribera, on durant dècades s'havia conreat la taronja. La pujada i baixada de preus d'alguns cultius i la depressió que ja fa anys afecta les fruites d'os d'estiu està comportant que s'augmente l'abandó de terres de cultiu i que els fills dels agricultors es llauren un futur lluny del camp.

Això no obstant, en 2018 hi ha un cultiu que trenca aquesta tendència. Es tracta dels camps de llimeres, que en tres anys han augmentat notablement la seua superfície. Només en 2017 es va passar de 10.566 hectàrees de cultiu de llimera a 11.245. Per què? Perquè la llimera és el nou arbre dels fruits d'or. 

La producció d'aquest cítric a l'Estat es concentra principalment a la comarca del Baix Segura i a Múrcia. Segons expliquen des d'AVA-Asaja, els preus de la llima s'han anat incrementant els darrers anys fins a arribar al seu màxim en 2016, on el quilo es va pagar a 1,22 euros, segons les dades oficials de la Conselleria d'Agricultura. L'import mitjà que reben els agricultors per quilogram de fruita, segons AVA, ronda els 25 o 30 cèntims; per tant, la llima s'ha arribat a pagar un euro més cara del que era habitual.

Enguany, la campanya ha sigut un poc més fluixa pel que fa als preus però durant els mesos de maig i juny el quilo ha arribat a pagar-se a un euro; un preu encara molt per sobre del que ha sigut habitual per a aquesta fruita. Des d'AVA asseguren que "el gran boom de la llima va començar fa un parell d'anys per la conjuntura del mercat internacional. Hi havia un dèficit de llima i va augmentar la demanda i, per tant, també es van incrementar els preus fins a disparar-se en comparació al que es pagava anys enrere. De fet, segons les dades de la Conselleria d'Agricultura, l'any 2012 el preu màxim a què va arribar la llima va ser de 0,39 cèntims, molt per baix de l'euro que s'ha pagat en 2018, els 70 cèntims de 2017 o l'1,22 de 2016. 

El preu de la terra

Un dels efectes col·laterals de l'increment del preu de la llima ha sigut també el creixement del preu de la terra. Les hectàrees de camps de llima es paguen 100 euros més cares que en 2016. Encara que no és la terra de cultiu que més ha incrementat el seu preu, sí que és la que es paga més cara de totes, ja que arriba a un màxim de 45.600 euros per hectàrea. 

No obstant això, la tendència de la majoria de terres és la de reduir el preu com a conseqüència de l'increment de l'abandó causat per la baixa rendibilitat. Així, entre 2016 i 2017 els preus per hectàrea dels cultius de fruits carnosos (com, per exemple, el caqui) han caigut en quasi 3.000 euros en només un any, de manera que s'ha passat de pagar-se 46.870 euros en 2016 a 43.940 en 2017. Aquest és el cas més significatiu però n'hi ha d'altres, com ara el dels camps de fruites de llavor (poma o pera) el valor dels quals s'ha reduït en 870 euros. 

Un nou boom?

L'increment dels preus del producte i de la terra estan començant a despertar un cert temor i inquietud entre alguns propietaris de llimeres. Fonts del sector consultades per Diari La Veu asseguren que està despertant-se un cert malestar davant la possibilitat que es cree una bombolla al voltant de la llima que acabe per esclatar i, per tant, faça caure els preus de la fruita als nivells d'abans de 2016.

Segons expliquen, el preu de les llimes ha crescut i això ha comportat que molts agricultors s'hagen decantat per comprar camps de llima. La por dels productors que els preus caiguen rau en el fet que quan els camps que ara s'estan dedicant al cultiu de la llima comencen a donar fruit, podria donar-se una situació de sobreproducció. Lamentablement aquesta casuística és un fenomen molt habitual al camp i per això "fa por" que la llima "puga pegar un esclafit com va passat amb la taronja i la bresquilla", asseguren des del sector.

Un dels precedents que espanta els productors de llima és el de la mandarina Marisol. És una varietat primerenca que fa unes dècades es pagava molt bé. Molts agricultors van optar per substituir els seus fruits per aquesta varietat, que és la primera que ix al mercat i té una vida molt curta, fins que va haver una sobreoferta que va afonar els preus. És el que es coneix com a 'marisolà', que va deixar en la ruïna un gran nombre de productors. Així, els agricultors consultats temen que aquesta situació es puga repetir amb la llima. 

Des de La Unió de Llauradors dubten que s'estiga generant un vertader boom de la llima. Argumenten aquesta idea al·legant que l'augment d'hectàrees cultivades respecte a anys anteriors no és molt superior, com tampoc no ho és l'augment del preu de la terra. A més, asseguren que els productors tenen la competència de la llima que ve de Turquia, la qual cosa equilibra la balança de preus. Per últim, assenyalen que la tendència alcista dels darrers anys ja s'ha frenat, com demostra el fet que des de 2016 els preus han anat en descens.

next