El Constitucional perpetua la tutela que Rajoy exercia sobre l'autogovern

El tribunal torna a sentenciar contra una llei valenciana limitant els efectes de la Llei de la Funció Social de l'Habitatge

Si a primera hora d'aquest divendres el municipi d'Oliva era notícia per aconseguir paralitzar un desnonament d'una família amb tres fills gràcies a la força dels veïns i a la tasca de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, per la vesprada les esperances d'aquesta i d'altres famílies a tindre garantit per llei el dret a l'accés a un habitatge s'esvaïen com a conseqüència del pronunciament del Tribunal Constitucional (TC), que limita notablement els efectes de la Llei de la Funció Social de l'Habitatge impulsada pel Consell.

Aquesta norma, la primera impulsada pel govern del Botànic, precisament buscava posar solucions a les persones que es troben sense llar o en perill de perdre-la per no poder fer front a la hipoteca. Amb la sentència dictada el passat 5 de juliol pel TC i coneguda aquest divendres, el tribunal de garanties deixa sense efecte alguns articles de la norma. La sala considera que alguns apartats de la llei són inconstitucionals –principalment aquells que es refereixen a les expropiacions als bancs i gran propietaris– perquè envaeixen competències estatals.

La també coneguda com a llei antidesnonaments pretenia consolidar el dret a l'habitatge, recollit en la Constitució espanyola, i un dels compromisos de l'Acord del Botànic, que volia donar solució a les moltes famílies que amb l'esclat de la crisi econòmica van perdre les seues cases. Aquesta normativa va ser aprovada en gener de 2017 a les Corts amb dos eixos principals: mobilitzar tot l'estoc de l'habitatge buit que hi ha al País Valencià per a les persones que han demandat un habitatge social i crear un registre d'habitatge perquè les entitats financeres posen els immobles buits al servei del lloguer social.

No obstant això, l'anterior executiu encapçalat per Mariano Rajoy no la va rebre amb bons ulls i per això va convocar ràpidament –concretament un mes després de l'aprovació– una comissió bilateral, però, el desenllaç va ser el mateix que per a altres normatives valencianes: un recurs d'inconstitucionalitat presentat davant el TC i la consegüent suspensió cautelar. Després de sis mesos suspesa cautelarment, el passat 28 de març el Botànic va respirar després que el tribunal de garanties anunciara l'alçament de la suspensió cautelar de la pràctica totalitat d'articles de la llei antidesnonaments, tot i que va deixar a l'espera del pronunciament final els articles que regulaven les expropiacions. Quatre mesos després, però, l'esperança del govern valencià de nou s'ha vist truncada.

Precisament aquesta situació era la que el Consell esperava evitar amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. I més després de les paraules que aquest dimarts va pronunciar el delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, sobre la tutela de Moncloa de l'autogovern: "Retirarem tots els recursos a les lleis valencianes i, en els casos en què no es puga, ho intentarem reconduir a través de les comissions bilaterals". Tot i les bones intencions apuntades pel representant del govern espanyol, el TC s'ha avançat i, de moment, ja ha tirat per terra part d'una de les normatives recorregudes per Rajoy.

La llista de lleis tombades creix

Encara que la notícia va pillar per sorpresa la Conselleria d'Habitatge, no ha resultat tan estrany que alguna llei valenciana siga considerada anticonstitucional pel TC. En aquestos darrers tres anys, Rajoy ha vigilat els pasos del Botànic amb totes aquelles normatives que anava impulsant. Així va ocórrer amb el decret de Sanitat Universal – que incloïa l'accés als migrants sense papers– que va impulsar Carmen Montón, ara ministra de Sanitat, i també amb la llei de designació de senadors proposada per Podem. A hores d'ara, cap d'aquestes dues normatives estan vigents, encara que des de la Conselleria de Sanitat sempre han assegurat que mai han impedit que cap persona sense papers rebera assistència mèdica. De fet, la primera mesura de la ministra Montón ha sigut recuperar la Sanitat Universal a tot el territori espanyol després de sis anys anul·lada.

Una de les altres lleis que es troba penjant de la corda fluixa és la de pobresa energètica, atés que el govern de Rajoy també va interposar un recurs d'anticonstitucionalitat el passat mes de novembre per considerar que envaïa la competència estatal en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i les bases del règim miner i energètic. De moment, aquesta està pendent de resoldre's, amb la qual cosa el govern valencià la pot aplicar fins que el tribunal parle. 

Comissions bilaterals pendents

El dia de després de prendre possessió Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, el conseller d'Educació, Vicent Marzà, li va enviar una petició: anul·lar la comissió bilateral que continua pendent per a debatre la llei de plurilingüisme que els populars veuen que perjudica al castellà envers el valencià. En una situació similar es troba la Llei d'Horta, que també va ser qüestionada per Rajoy. 

La Llei de l'Horta –aprovada el passat mes de febrer– ha corregut la mateixa sort que la del Plurilingüisme, atés que la intenció del PP era aconseguir també la derogació, ja que la considerava "confiscatòria" i "anticonstitucional". El passat mes de maig la Conselleria d'Habitatge va rebre una carta del govern espanyol per a convocar una nova comissió bilateral Consell-Estat. En aquest cas, l'objectiu és analitzar la normativa per qüestions tècniques i de conceptes.

Publicitat
Publicitat