La batalla de l'aigua: la dificultat dels pobles per a municipalitzar la gestió dels recursos hídrics

Bellreguard retira el servei de les mans d'Aguas de Valencia després d'un "llarg procés", mentre que Xirivella presenta un contenciós contra la renovació per 10 anys de la gestió privada i a Torrent s'encalla una consulta ciutadana
/ València
15 juliol 2018 01:00h

Després de les últimes eleccions, molts ajuntaments van poder configurar 'governs del canvi' gràcies a acords signats entre diversos partits. Un punt comú en múltiples pactes municipals era el de la remunicipalització de l'aigua. En un territori com el valencià, que coneix massa bé la sequera, els recursos hídrics són un bé escàs. Un bé escàs a què tothom hauria de tindre accés i de què cap empresa n'hauria de traure benefici. Si més no, això és el que pensen els representants d'aquestos ajuntaments valencians.

També des de la Diputació de València animen els municipis "a seguir la tendència mundial de gestió de l'aigua, que no és una altra que la seua remunicipalització". "Treballem pensant a oferir a la ciutadania un servei públic de qualitat i no a oferir un compte de resultats", va manifestar en juny el diputat Josep Bort, responsable de l'àrea de Medi Ambient. 

Xirivella, al contenciós

No obstant això, 'trencar' amb les empreses no és gens fàcil. I no cal entendre el verb 'trencar' com a interrompre un contracte vigent, sinó que també és difícil impedir la renovació de contractes, que fins i tot es blinden abans que arribe la data de venciment. Aquest és el cas de Xirivella (l'Horta Oest) i de Beniparrell (l'Horta Sud), on ambdós ajuntaments han rebutjat per unanimitat la renovació del contracte. L'Ajuntament de Xirivella –format per Compromís, PSPV i Sí Se Puede– va aprovar per unanimitat en el ple de juny presentar un recurs contenciós administratiu contra la decisió del Consorci Aigües de l'Horta de renovar durant 10 anys més el contracte de la seua gestió amb Aigües de l'Horta, que acaba en 2019. L'Ajuntament considera que el Consorci hauria d'haver debatut aquesta renovació en una Assemblea General i no en una Junta de Govern. "No volem allargar tants anys el contracte i l'única opció que ens queda és tombar la renovació", argumenta l'alcalde de Xirivella, Ricard Barberà.

El Consorci Aigües de l'Horta és l'encarregat de la gestió del servei d'aigua potable als municipis de Xirivella, Beniparrell, Aldaia (l'Horta Oest), Picanya (l'Horta Oest) i Alfara del Patriarca (l'Horta Nord). En aquestos moments, la presidència recau en l'Ajuntament de Picanya. Tots els consistoris tenen traspassades les competències al consorci i aquest té contractada la gestió amb Aigües de l'Horta. Aldaia també ha rebutjat la pròrroga, en el seu cas per majoria absoluta, mentre que a Alfara del Patriarca es debatrà en el proper plenari.

El Consorci Aigües de l'Horta és l'encarregat de la gestió del servei d'aigua potable als municipis de Xirivella, Beniparrell, Aldaia, Picanya i Alfara del Patriarca. Imatge d'arxiu. / LIFE CELSIUS

Què és Aigües de l'Horta?

Aigües de l'Horta és una empresa mixta de l'Ajuntament de Torrent (51%) i d'Hidraqua (49%). Aquesta empresa té adjudicada la gestió de l'aigua dels cinc municipis mencionats durant 15 anys, fins a 2019. Tot i això, Barberà explica a Diari La Veu que "es va decidir allargar 10 anys més aquesta concessió en una junta de govern" i que des del seu equip entenen que "eixa decisió no els corresponia, més encara quan estaven advertits que volem caminar cap a una gestió pública". 

Barberà recorda que Sí Se Puede i Compromís portaven la municipalització de l'aigua tant en el programa electoral com en el pacte del govern i critica "la manca de transparència i control" de la gestió privada. "Ja vam informar que eixe no era el model que volíem", remarca. Per això han portat la renovació davant la justícia, "perquè en la Junta de Govern es va aprovar la renovació i, a més, amb unes millores que entenem que és una modificació fraudulenta del contracte, ja que no pots renovar i modificar alhora". 

Segons l'alcalde de Xirivella, "la renovació del contracte és una adjudicació a dit que pretén evitar la pública concurrència per motius que desconeixem i que ens preocupen". "A més –afegeix–, és una barbaritat política perquè no s'ha debatut en l'Assemblea amb tots els representants dels municipis i més encara quan queda un any per a poder traure la licitació a concurs públic". Podem també ha fet costat a l'equip de govern i a Sí Se Puede en la presentació del recurs.

Per què una gestió pública de l'aigua? Barberà dóna dos motius. D'una banda, que l'aigua és "un bé d'interés" i que "cada vegada serà un tema més crític". "Entenem que tindre accés a l'aigua és un dret bàsic", afegeix. D'altra banda, l'alcalde de Xirivella manifesta que "una gestió pública ben feta dóna més garanties de transparència, estalvi i control directe sobre què s'està fent".

Compromís advoca per construir una entitat mancomunada, 100% pública, amb activitat a l'àrea metropolitana de València. Imatge d'arxiu. 

El consorci com a empresa pública

Barberà reconeix que en l'àmbit municipal hi ha limitacions per a fer una gestió pública de l'aigua però afirma que "hi ha bons exemples de grans ciutats amb consorcis". Aquesta és la seua idea, que el Consorci Aigües de l'Horta siga qui gestione directament l'aigua: "No podem muntar una empresa pública municipal però la figura del Consorci podria ser eixa empresa pública que gestionara l'aigua". Amb tot, fonts municipals destaquen que, fins i tot si es poguera tindre una empresa pública municipal, tampoc és el seu model ideal. Ells defenen la gestió mancomunada.

En l'actualitat, el Consorci no té plantilla ni estructura pròpia, només la presidència –en aquestos moments, l'alcalde de Picanya– i un funcionari de l'Ajuntament d'Aldaia a temps parcial que fa les funcions de secretari. Per això caldria dotar de més personal funcionarial el Consorci, "per tal que no siga necessari externalitzar-ne la gestió". Mentrestant, des del consistori advoquen per traure un concurs per a allargar el contracte uns anys més "però no renovar-lo per a 10 anys", reitera l'alcalde. 

Justament el passat dijous 12 de juliol, Compromís va manifestar la seua preferència per la gestió pública de l'aigua potable als pobles que estan integrats al Consorci d'Aigües de l'Horta i va instar la resta de partits que estiguen a favor de la remunicipalització a sumar-se contra la decisió de renovar el contracte "sense passar per una assemblea general". Segons va informar la coalició en un comunicat, portaveus de Compromís dels diferents pobles van remarcar la necessitat de sumar forces per a "plantar cara" a la decisió de renovar amb Aigües de l'Horta amb la mirada posada en l'assemblea que se celebrarà el 18 de juliol.

A parer seu, la situació és "una oportunitat estratègica per a avançar cap a la gestió pública de l'aigua potable i el sanejament, ja que el contracte de concessió caducarà en poc més d'un any i s'obri la possibilitat d'iniciar una reflexió sobre el futur dels serveis públics municipals de l'aigua". També és una oportunitat per a "construir a mitjà termini una entitat mancomunada, 100% pública, amb activitat a l'àrea metropolitana de València, capaç de donar un servei de qualitat, de fer una gestió no mercantilista del cicle urbà de l'aigua que pose al centre les necessitats i els drets humans", concloïa la nota.

En 1996 es va fer la fusió entre Aigües Potables de Torrent i Hidraqua, que va donar com a resultat l'empresa mixta Aigües de l'Horta. Imatge d'arxiu. / JOE SHLABOTNIK

Torrent i la pregunta que mai es va arribar a formular

Compromís per Torrent (l'Horta Oest) va registrar una queixa davant el Síndic de Greuges pel "bloqueig polític a una proposta presentada en maig que compleix amb totes les exigències legals". Concretament, el regidor i membre del consell d'administració d'Aigües de l'Horta Víctor Medina denunciava l'exclusió del Ple Municipal d'una consulta sobre la municipalització de l'aigua proposada per la seua formació. A més, Medina recordava que "la municipalització de l'empresa mixta Aigües de l'Horta figura entre els punts signats en 2015 pel PSPV, Compromís i Guanyem", un acord que va atorgar la vara d'alcaldia al socialista Jesús Ros. Compromís proposava preguntar a la ciutadania si vol que la gestió de l'aigua a Torrent siga 100% pública. Una esmena de Guanyem Torrent concretava: "pública i directa". No obstant això, la consulta va ser rebutjada, així que no es preveu que es torne a plantejar a curt termini.

Malgrat tot, des de Compromís no abandonen la idea d'aconseguir municipalitzar la gestió de l'aigua. Ara bé, Medina remarca que "la intenció no és trencar res, sinó que es tractaria de no renovar en 2021", l'any que acaba el contracte entre l'Ajuntament de Torrent i Hidraqua. Convé apuntar que, si s'aconseguira no reeditar la unió entre Torrent i Hidraqua en 2021, el contracte d'ampliació no desitjat per Xirivella ni Beniparrell també cauria, ja que no existiria Aigües de l'Horta. 

El regidor de Torrent explica que en 1996 es va fer la fusió entre Aigües Potables de Torrent i Hidraqua, que va donar com a resultat l'empresa mixta Aigües de l'Horta. Després de presentar-se a concursos, aquesta empresa ja no gestiona només l'aigua que abasteix Torrent, sinó també la dels cinc municipis mencionats anteriorment. Com que un 51% de l'empresa correspon a l'Ajuntament de Torrent, aquesta ciutat es beneficia gràcies als veïns de les altres localitats. "Torrent es lucra del servei a altres pobles", en paraules de Medina.

"L'empresa va tindre 1,3 milions d'euros de beneficis en 2017; 1,16, abans; any a any va augmentant els beneficis, que es divideixen només entre Hidraqua i Torrent", exposa el regidor i membre del consell d'administració d'Aigües de l'Horta. "Nosaltres pensem que haurien de revertir en tothom, en tota la ciutadania", afegeix. Per això, Medina defensa la proposta de Compromís per a les Hortes, és a dir, la comarcalització dels serveis amb "una gestió 100% pública en igualtat de condicions".

L'Ajuntament de Bellreguard invertirà vora mig milió d'euros a modernitzar la xarxa. Imatge d'arxiu. / PIXNIO

Bellreguard, un cas d'èxit

La gestió de l'aigua potable de Bellreguard (la Safor) és pública des de l'1 de juliol. El procés per a aconseguir-ho, però, ha sigut "llarg". Així ho defineix l'alcalde, Àlex Ruiz, preguntat per Diari La Veu. Ruiz explica que és una qüestió que "des del Bloc-Compromís sempre havíem reivindicat" i concreta que era una "promesa" en el programa electoral, "per convicció ideològica". A més, afegeix que un punt inclòs en l'acord de governabilitat amb el PSPV era l'estudi de la viabilitat de la gestió pública de l'aigua.

No obstant això, es va arribar a traure un plec de condicions per a licitar la gestió de l'aigua. A banda d'arribar-hi esmenes, Omnium Ibérico va presentar un contenciós. Omnium Ibérico era qui gestionava l'aigua del nucli de la platja, mentre que Egevasa gestionava la del nucli urbà. Malgrat les diferents personalitats jurídiques, Omnium Ibérico i Egevasa són el mateix: dues empreses sota el paraigua del grup Aguas de Valencia, l'entitat que abasteix més de 3 milions de persones de 12 autonomies. Després de la presentació del contenciós, l'Ajuntament de Bellreguard va anul·lar la licitació i Compromís i el PSPV van arribar a un consens 'escèptic' per part dels socialistes per a reprendre allò pactat: l'estudi de la viabilitat de la gestió pública de l'aigua amb una consultoria. 

Un avantatge amb què comptava Bellreguard per a remunicipalitzar el servei és que els contractes amb les empreses estaven 'caducats' des de 2012, en el cas d'Omnium, i des de 2009, en el cas d'Egevasa. "Ho hem tingut fàcil perquè no hi havia cap inversió ni obligació pendent amb aquestes empreses", reconeix Ruiz, i afegeix: "Som un ajuntament sanejat".

Pel que fa als possibles canvis, remarca que el principal és que "el ciutadà ja no és un client, sinó un usuari d'un servei públic, d'un dret com és l'aigua". Respecte als preus, l'alcalde explica que de moment es congelaran, "perquè el que sabem d'aquest servei és el que ens han dit, però necessitem saber realment què hi ha". L'única diferència que trobaran els usuaris és que ara qui els cobrarà el rebut no és una empresa, sinó l'Ajuntament i que ja no se'ls atendrà en una oficina privada, sinó en les dependències municipals. 

No obstant això, sí que hi ha un 19% de la recaptació que abans revertia en l'empresa privada que ara ho farà en les arques municipals. "Aquestos diners es reinvertiran en el cicle de l'aigua", explica Ruiz, i avança que pròximament es construirà un dipòsit d'emmagatzematge en el pou de la Ronda de les Marjals. En total s'invertirà vora mig milió d'euros a modernitzar la xarxa.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next