Compromís ha presentat una proposició no de llei perquè el Consell estudie l’engegada d’un programa de beques salari lligat a la renda i l’expedient acadèmic per a ajudar aquelles persones que estiguen preparant-se les oposicions per a jutge, fiscal i lletrat de l’Administració de Justícia.
L’objectiu d’aquesta proposta, que també planteja impulsar la creació de programes formatius públics per a la preparació d’aquestes oposicions, és garantir la igualtat entre els aspirants a les oposicions d’accés a la carrera judicial.
El portaveu de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha explicat en un comunicat que “és de justícia” que siguen els mèrits i la capacitat i no la renda que determinen qui es converteix en jutge, fiscal o lletrat, ja que els opositors “mereixen igualtat” i els valencians “el millor personal possible en la Justícia”.
Segons ha dit, és “evident que la majoria de juristes valencians no poden permetre’s les despeses de preparació de les oposicions o el que suposa estar entre quatre i cinc anys sense treballar” i, per això, Ferri considera necessari impulsar polítiques públiques que garantisquen la igualtat en l’accés a la carrera judicial.
La proposta planteja mesures engegades en altres territoris de l’Estat, que passen per l’establiment d’ajudes a la preparació d’oposicions, com a Euskadi, o la creació de programes públics de formació, com els que s’han fet en la Universitat de Santiago de Compostel·la, en la Universitat de Granada o en el Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
“Amb mesures d’aquest tipus, el conjunt de la ciutadania es beneficiaria de comptar amb personal en la judicatura que haja sigut triat únicament pels seus mèrits i capacitats, després d’eliminar o almenys mitigar la barrera econòmica que actualment impedeix l’accés de milers de valencians i valencianes a la carrera judicial”, ha indicat Ferri.
Segons Compromís, s’estima que la preparació de les oposicions té una durada mitjana d’entre quatre i cinc anys, en els quals a les despeses directes de la seua preparació amb l’adquisició de materials, l’assistència a acadèmies o la contractació de preparador de l’oposició se suma el cost de dedicar aquest temps a la preparació d’unes oposicions renunciant a tasques remunerades.
“A llarg termini, aquesta situació no solament suposa una vulneració pràctica dels principis de mèrit i capacitat, sinó també un evident biaix en la composició de la carrera judicial, cosa que estableix una discriminació flagrant per raons socioeconòmiques”, indica Ferri.
