Les famílies valencianes van invertir en cultura 135 milions més en 2017 que l'any anterior

La Generalitat posa en marxa la web de l'Observatori Valencià de la Cultura, una eina per a recopilar les anàlisis i els informes sobre els diferents sectors
/ València
18 juliol 2018 01:00h
'Divines paraules' de Valle-Inclán de la companyia Ananda Dansa, estrenat al Teatre Principal dins d'aquesta edició del festival Dansa València

L'aplicació i el desplegament del Pla Estratègic Cultural 'Fes Cultura' durant 2016 i 2017 ha canviat els sectors empresarials valencians dedicats a la cultura. Així ho va afirmar aquest dimarts el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, en la presentació del primer informe executiu d'avaluació dels dos anys d'aplicació del susdit pla. Marzà es va mostrar convençut que ara, a mitjans de 2018, "estem millor que abans" en l'àmbit cultural i va remetre a les dades que ofereix l'estudi que ha quantificat les 70 mesures que conté el Fes Cultura.

Dels 70 objectius que recull el document marc per a desenvolupar les polítiques culturals de la Generalitat entre 2016 i 2020, durant els dos primers anys se n'han posat en funcionament 61. D'aquestos però, va indicar el conseller, alguns ja s'han assolit i altres estan molt prop de fer-ho, mentre que pel que fa als altres nou es redoblaran esforços per a posar-los en actiu durant els dos propers anys que resten al Pla Estratègic. Les xifres que van posar damunt de la taula Marzà i la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, són "molt positives", van emfatitzar tots dos. Algunes metes, després de dos anys de pla, es veuen molt prop, com ara l'1% destinat a cultura en els pressupostos de la Generalitat, ja que en 2017 la quantitat total destinada va ser el 0,7% del total; la inversió de les famílies en cultura s'ha incrementat en 135 milions en 2017 i l'objectiu per a 2020 és que s'hi incrementen en 200 milions d'euros.

L'índex lector al País Valencià està un punt per damunt de la mitjana estatal, situat en el 61% (a l'Estat és del 60%); l'objectiu era crear 200.000 nous lectors i en 2017 se n'havien creat 180.000. Pel que fa a usuaris de biblioteques, el pla s'establia el repte d'incorporar 300.000 subscriptors nous i ara se situa en 188.000. També, a través de la direcció general de llibre s'ha dut a terme una enquesta sobre consum cultural que per primera vegada agafa l'àmbit del País Valencià i inclou preguntes que discriminen per llengua no només la lectura, sinó també altres tipus d'esdeveniments culturals. De fet, segons va avançar Amoraga, el 15% dels enquestats van assegurar que l'últim llibre que havien llegit era en valencià, el 10,1% dels lectors de revistes havien optat per una en llengua pròpia com a primera opció, el 10,7% eren consumidors de música cantada en valencià i el 19,1% de les persones preguntades havien assegurat que l'últim espectacle que havien vist estava en valencià. L'enquesta, que es va fer abans de posar en marxa À Punt Mèdia, indica que un 7,4% de persones escoltava la ràdio feta en llengua pròpia, així com la televisió que, malgrat no poder mirar la nova televisió pública (que es va engegar en juny de 2018) un 3,1% veia la tele en llengua pròpia.

El nombre de visitants de que partia el Fes Cultura era de 4,8 milions de visitants i l'objectiu del govern del Botànic era arribar a 6 milions. Després de l'increment de 600.000 nous visitants, actualment la xifra se situa en 5,4 milions. També està molt prop el nombre d'espectadors de teatre, sense sumar els de dansa i circ, que van arribar en 2017 a 1,8 milions, mentre que l'objectiu és arribar a 2 milions en 2020. En aquest sentit escènic, el Pla Estratègic pretén sumar 8.000 persones a la pràctica de teatre amateur i en 2017 n'eren 5.900 nous practicants.

La música en viu plantejava un repte, ja que el govern anterior va deixar l'activitat en 4.900 concerts i el Consell vol arribar a 10.000 concerts en viu en 2020, de moment, en 2017 se'n van celebrar 8.716. L'objectiu d'espectadors d'espectacles musicals és assolir els 2,5 milions i després de sumar 265.000 nous espectadors, la xifra total se situa en 2.270.000 espectadors.

Finalment, respecte a recuperar la producció audiovisual almenys fins al 5% de la producció estatal, si es consideren les dades de 2017, l'activitat del sector creix per damunt de la mitjana, la qual cosa implica que en termes de ocupació estem prop del 5% de l'Estat. Les taxes de creixement d'ocupació dels sectors culturals i creatius són de l'1,2%. En resum, atenent les dades que van explicar Marzà i Amoraga, el Fes Cultura va assolir en 2017 el 87% dels objectius iniciats en 2016.

Observatori Valencià de la Cultura

En el marc d'exposició de l'informe executiu dels dos primers anys de Fes Cultura, la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, va presentar l'Observatori Valencià de la Cultura. Una eina que dirigirà el personal tècnic de la conselleria i la creació de la qual estava entre els objectius del seminari de govern de Benicarló i acompleix la mesura 70 de la renovació de l'Acord del Botànic aprovat en 2017 sobre l'avaluació i seguiment del Pla Estratègic.

Segons Amoraga, "l'Observatori Valencià de la Cultura és un sistema de generació i distribució de dades que els sectors culturals, els experts en cultura i les institucions i entitats podran consultar per a modelar projectes i polítiques culturals", a més, va afegir que "té seccions ben definides pel que fa a publicació d'enquestes, dades sectorials culturals autonòmiques, estudis, informes i articles, així com un apartat de participació".

next