Miquel Navarro (Mislata, 1945) és alguna cosa més que la icònica Pantera Rosa del carrer de les Filipines o el Parotet de la plaça d’Europa de València. Malgrat que les fonts públiques puguen fer pensar que l’artista valencià és un arquitecte, Navarro ho nega, “sóc constructor”, va afirmar aquest dijous durant la presentació de Fluids, una retrospectiva a les quatre dècades de carrera que acull fins a l’11 de novembre el Centre Cultural Bancaixa.
Les creacions dels arquitectes porten aparellada la funcionalitat. Atractives, però, pràctiques. En canvi, va dir Miquel Navarro, “l’art és inútil”. La part pràctica d’una obra és merament espiritual, va afegir l’artista. Navarro va començar a fer figuretes amb el fang de les séquies de la seua Mislata natal, “jugant” amb el material de què disposava, una terra que després es convertiria en terracota, en cinc i alumini.
Fluids recorre els quaranta anys de la seua carrera, passant des de les seues ciutats de metalls al cos humà i la sexualitat. La mostra, comissariada per Lola Durán, proposa dues escenes. La primera està configurada amb escultures que recreen el paisatge, a través d’urbs que no fan referència a cap localitat concreta, sinó que proposen poemes visuals; la segona no deixa de banda el fang que apareix entre l’alumini de les ciutats, però, trenca amb la tècnica anterior. De les escultures que s’erigeixen de manera vertical o s’estenen horitzontalment i les recreacions urbanístiques es passa a la fotografia i la pintura on Navarro aborda el cos posant l’accent en el fal·lus de manera obsessiva.
L’exposició es nodreix majoritàriament d’obres de la col·lecció privada del mateix Miquel Navarro, algunes que pertanyen a la col·lecció de la Fundació Bancaixa i una de la Fundació Caja del Mediterráneo. En total són 73 peces que li atorguen a l’antologia singularitat i entre les quals hi ha peces inèdites creades entre el 2017 i el 2018 com ara Marjal (2017-2018), Ciudad de las torres (2018), Casco de avispa (2012) i Campo rojo (2016). “L’exposició pretén satisfer aquells que coneixen l’obra i aquells que la vulguen descobrir”, va destacar el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón.
Les influències de Navarro venen del seu entorn on va náixer i on viu. La seua infantesa vinculada a Mislata on entra en contacte directe amb els insectes; els horts; les cases lineals i baixes; la descoberta de la gran urb, i el seu trànsit esdevenen “dos mons paral·lels” que conviuen en l’obra de Navarro, va descriure la comissària Lola Durán. Serà a València on l’artista descobreix el cinema i un Godzilla que s’emporta per endavant els edificis, unes construccions que s’han convertit en un tret distintiu.
Paral·lelament a les ciutats, el desig i l’erotisme es converteixen en elements cabdals, però, sobretot el fal·lus, que és representat en les pintures com la potència, l’habilitat i la mort, així com el sexe que apareix com una batalla i una supervivència i alhora és per a l’artista un motor de la creativitat. La filosofia estètica d’aquesta part de l’exposició està definida a través de cossos, principalment masculins, on Navarro fa una lectura de la conducta humana a través d’aquarel·les de gran format on plasma guerrers que batallen amb espases i penis per emfatitzar el seu masclisme.
Les fotografies, un vessant creatiu menys conegut de l’artista de Mislata, recorden les seues escultures públiques amb una forta preeminència de les conegudes Pantera Rosa i Parotet, mentre que altres revelen certa luxúria amb cossos nus tant masculins com femenins que pretenen ser escultures, va explicar Navarro, ja que les imatges configuren tríptics on el físic humà és una escultura de fang més.
La Fundació té previst publicar en setembre el catàleg de la mostra amb totes les imatges que formen aquestos Fluids –un concepte que segons la comissària, recorre el cos i els vials de les ciutats– amb un text crítica de Lola Durán. L’exposició es podrà visitar fins l’11 de novembre a la Fundació Bancaixa amb entrada gratuïta.
