El jutge que instrueix al Tribunal Suprem la causa contra el ‘procés’, Pablo Llarena, ha rebutjat l’extradició de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont en els termes en què permetria la decisió del tribunal d’Schleswig-Holstein, que la limita a un possible judici per malversació, i ha retirat les euroordres que havia dictat contra l’expresident i també contra els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira.
A la seua interlocutòria, el jutge critica durament el tribunal alemany i li retrau “falta de compromís amb fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol” perquè –al seu entendre– ha jutjat els fets sense tindre cobertura normativa i ha actuat sense tindre en compte la jurisprudència del TJUE i la normativa de l’euroordre. Llarena no ha remés el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TSJU) mitjançant una qüestió prejudicial.
El magistrat –que ja va retirar a desembre del 2017 una primera euroordre quan Puigdemont estava a Bèlgica– evita d’aquesta manera una possible extradició que contradiga la base de la seua instrucció (construida a l’entorn del delicte de rebel·lió) i que genere un judici a dos nivells contra la cúpula del ‘procés’. El magistrat rebutja l’extradició en els termes en què la permetria la resolució d’Schleswig-Holstein per a evitar haver de jutjar Puigdemont només per malversació i que això afecte, a més, el procés que ha instruït contra els 25 encausats (13 per rebel·lió) mitjançant una possible rebaixa en els delictes o un doble nivell en les peticions de condemna.
Llarena retira totes les euroordres europees, fet que deixa tots els polítics a l’estranger sense peticions de detenció, malgrat que es mantenen les que tenen pendents a l’estat espanyol. El jutge evita d’aquesta manera un lliurament de Puigdemont per malversació que també restituiria els seus drets polítics i la seua condició de diputat, perquè la suspensió del càrrec se sustenta sobre la base d’una acusació de rebel·lió, tal com descriu l’article 384 bis del Codi Penal.
A desembre del 2017 Llarena ja va retirar una primera euroordre contra Puigdemont –i també Comín, Ponsatí, Serret i Puig– adduint que un possible lliurament per un delicte que no siga el de rebel·lió posaria en dubte la “unitat jurídica inseparable” de la causa al Suprem.
