Quatre agents de la Policia Nacional han sigut condemnats a pagar multes de 960 euros i a huit mesos d’inhabilitació pel delicte contra la integritat moral que van cometre contra un jove a qui van agredir durant la seua detenció a Elda (el Vinalopó Mitjà). Així consta en la sentència dictada per la Secció Segona de l’Audiència d’Alacant, a la qual hui ha tingut accés Efe i que pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem.
Els magistrats no aprecien en l’actuació dels agents els delictes de tortures i lesions pels quals la fiscalia i l’acusació particular sol·licitaven per a ells penes de fins a cinc anys de presó. Els fets van ocórrer sobre les 14 hores del 29 de juny de 2006, quan la víctima va passar per davant de la comissaria d’Elda i va increpar dos dels acusats al mateix temps que els “treia el dit del mig”.
Eixa mateixa nit, sobre les 21.40 hores, els dos policies i altres dos companys es van personar en el domicili de l’aleshores parella del jove, després de rebre una ordre de cerca i detenció en contra d’ell. Allí, en arrestar-lo, li van propinar “de forma desproporcionada”, segons la sentència, diversos colps que li van provocar múltiples hematomes i erosions en diferents parts del cos.
El judici per aquests fets es va celebrar el febrer passat i els policies van assegurar que havien hagut de reduir-lo perquè es mostrava “molt agressiu” i havia intentat colpejar un d’ells.
En canvi, el perjudicat va sostindre que va rebre una brutal pallissa i va ser conduït després amb el tors nu i descalç a la comissaria, on li van donar “una puntada en la boca” i “una bufetada”, entre altres colps, i li van baixar “els pantalons i els calçotets” per a obligar-lo a fer “esquats”.
El tribunal ha determinat que no hi ha proves d’eixes agressions i vexacions durant el trasllat a comissaria ni amb posterioritat en el temps que va passar fins que el detingut va ser posat a disposició judicial. La fiscalia mantenia, no obstant això, que els quatre uniformats havien torturat el jove per a “castigar-lo” i “venjar-se” per haver-los tret el dit del mig i pels insults que havia dirigit a dos d’ells.
“El de tortures és el delicte més greu que pot haver-hi en un estat de dret, perquè els agents són garants dels drets constitucionals dels ciutadans. No pot vindre a ma casa un individu amb una pistola i traure’m d’ella estirant-me dels cabells”, va dir durant el seu informe final la fiscal del cas.
Després d’analitzar la doctrina sobre el delicte de tortura que emana del Tribunal Suprem, l’Audiència no creu que eixa acusació encaixe amb l’ocorregut en aquest cas. “Tenint en compte el lleu resultat lesiu d’aquesta acció i l’escassa durada de la intervenció, aquest tribunal ha de qualificar l’atemptat a la integritat com no greu dels dos previstos en l’article 175 del Codi Penal”, assenyalen els magistrats, que tampoc aprecien un delicte de lesions.
En qualsevol cas, matisen, els processats van utilitzar “una violència innecessària” contra la víctima en colpejar-lo “de manera reiterada quan es trobava al sòl i no oposava resistència”.
“L’acció jutjada suposa una agressió injustificada, abusiva i impròpia d’un agent de l’autoritat”, afig la sala, que aplica als condemnats l’atenuant de dilacions indegudes pel retard en la tramitació del procediment.
La sentència condemna també els policies a indemnitzar conjuntament a l’agredit amb 2.935 euros i declara la responsabilitat civil subsidiària del Ministeri de l’Interior d’eixa indemnització.
