Només han transcorregut dotze hores des que aquest diumenge l’artista urbà Elías Taño i el col·lectiu artístic Atiro Hecho conclogueren un nou mural dedicat als joves d’Altsasu i a “tots els presos polítics” (Fotogaleria) i el grafit ja ha patit dos atacs vandàlics; l’últim, perpetrat a plena llum del dia.
El grafit, que ocupa més de cinquanta metres lineals entre la Gran Via de Ferran el Catòlic i el passeig de la Petxina, ha aparegut blanquejat aquest dilluns. Els vàndals no havien actuat sobre una part del llenç, i a aquest matí de dilluns, un individu que ocultava la seua cara amb un casc ha ocultat amb esprai negre les frases que contenia l’obra d’Elías Taño.
El passat mes de juny una de les empreses concessionàries del servei de neteja de València va esborrar el mural de Taño dedicat als joves d’Altsasu. L’operari va justificar l’acció argumentant que un veí el va advertir que el grafit contenia al·legories a ETA. Cal recordar que l’Ajuntament va sancionar l’empresa i va oferir un nou llenç en blanc a l’artista perquè poguera refer el mural.
Diumenge el col·lectiu artístic Atiro Hecho va convocar una festa reivindicativa per a pintar de manera col·lectiva un mural dedicat als joves d’Altsasu i “als presos polítics”. La jornada, que va comptar amb la participació de 25 persones i d’alguns dels familiars dels joves condemnats per agressions a uns guàrdies civils i a les seues parelles, també hi van assistir.
El mural suma més de 50 metres lineals, ja que s’estén per la paret que tanca el recinte de l’antic convent de Jesuïtes, entre la Gran Via de Ferran el Catòlic i el passeig de la Petxina. L’acció va concloure aquest diumenge al voltant de les 20.30 hores sense incidents. Tanmateix, aquest dilluns el grafit ha sigut atacat amb pintura blanca, que ha esborrat els missatges que formen part de l’obra. Cal apuntar que els vàndals només han agredit la part que toca la gran via.
Cs exigeix a Ribó que elimine el mural
El grup municipal Ciutadans de l’Ajuntament de València ha exigit a l’alcalde, Joan Ribó, i al seu soci de govern, el PSPV, l’eliminació immediata del mural perquè la formació taronja considera que enalteix els condemnats per l’agressió a dos guàrdies civils i a les seues parelles a Alstasu.
El portaveu del grup, Fernando Giner, ha considerat “intolerable” el suport del consistori a “al·legats sobre actes violents” i ha comunicat aquest dilluns que el seu grup presentarà una moció d’urgència al ple, que se celebrarà dijous que ve, per a sol·licitar que s’eliminen les parts del mural que enalteixen els condemnats per agressió. “És intolerable que l’Ajuntament de València done suport a al·legats sobre actes violents. Recordem que d’aquest cas existeix a més una sentència judicial ferma. És un autèntic despropòsit que Joan Ribó facilite un mur públic de la ciutat de València per a la pintura d’un mural en defensa d’agressors”, ha criticat el també portaveu autonòmic de Cs.
Giner ha explicat que la iniciativa que Cs portarà al ple exigirà la condemna d’actituds violentes, que s’oferisca el suport dels valencians a les víctimes, que es respecten les decisions judicials per part de les institucions públiques i que es retire el mural que enalteix els autors d’una agressió brutal, perquè, al seu judici, “aquest tipus d’accions inciten a la violència i a l’odi, i els valencians no som així”. “Si Ribó dóna suport a aquest tipus d’actes, que li pinten un quadre i se’l penge a la seua casa, però els valencians no tenim per què permetre que als carrers de València es pinten impunement murals que ataquen les víctimes i defensen els agressors”, ha conclòs.
L’Ajuntament de València es desvincula de l’autoria
L’Ajuntament de València ha recalcat que “no ha promogut” el missatge del mural i alhora ha assegurat que el consistori “no exerceix cap censura prèvia de murals ni pintades “. La corporació municipal ha fet aquestes manifestacions després de rebre crítiques abocades des d’algunes entitats ciutadanes i partits polítics per la realització del mural Taño.
La Delegació de Parcs i Jardins de l’Ajuntament ha precisat que aquesta institució “ni ha finançat ni ha promogut el seu missatge, tal com ha expressat una associació ciutadana”. Així mateix, ha afegit que l’Ajuntament “no exerceix cap censura prèvia ni de murals ni de pintades”. “En el cas dels murals es controla, un cop apareixen a la ciutat, que no tinguen referències a violència de gènere, homofòbia, al·lusions sexistes, racistes, feixistes o de delictes d’odi, com s’ha expressat anteriorment”.
Covite, indignada amb el mural
El Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) ha criticat la cessió d’espais públics per a “enaltir els agressors d’Altsasu”. Covite considera “molt greu” que les institucions públiques es mostren “a favor d’unes persones condemnades per l’Audiència Nacional per una agressió la gravetat de la qual ha quedat demostrada” i que hagen desatés la seua petició d’impedir que es consagre als carrers un discurs basat en “l’odi i la discriminació”.
També han reclamat a la consellera d’Igualtat i Política Inclusiva que es pronuncie entorn de la campanya d’assetjament “que ha patit una de les dones víctimes de l’agressió pel fet de ser la parella d’un agent de la Guàrdia Civil, la qual cosa resulta discriminatòria i profundament masclista”. A més, han criticat que les institucions públiques valencianes “s’hagen alineat amb l’esquerra abertzale, que ha polititzat els fets des del primer moment i que ha sigut qui ha incitat aquesta brutal campanya d’assetjament”.
El PPCV veu “vergonyós” el mural perquè “justifica un acte violent”
Eusebio Monzó, regidor del PPCV, ha qualificat de “vergonyós” el mural, ja que considera que “justifica la violència i danya la imatge de València”, per la qual cosa presentarà un recurs de reposició contra el permís atorgat per l’Ajuntament de València a l’autor del mural. Els populars consideren que existeixen “causes manifestes” que demostren “que es tracta d’un al·legat per a justificar un acte violent”.
Monzó ha valorat la concessió de l’autorització per part del consistori com “un insult intolerable i una forma de justificar un acte violent” perquè representa un “al·legat en contra de la sentència que condemnava els agressors dels guàrdies civils i els seus familiars en Altsasu”, segons ha informat el grup popular en un comunicat.
D’aquesta forma, Monzó ha assenyalat que l’autor “ha incomplit el permís municipal que només li permetia pintar en el mur que dóna al passeig de la Petxina, ja que el mural s’estén per l’avinguda de Ferran el Catòlic”. Així mateix, sol·licitarà accés a l’expedient d’autorització del primer mural, que va ser esborrat pels serveis de neteja, per a “comprovar que el mural que es va eliminar a Ciutat Vella comptava amb permís”.
