El grup parlamentari Compromís ha registrat a les Corts una Proposició No de Llei en què es planteja una bateria de dotze mesures per a acabar amb la precarització laboral que pateixen dos col·lectius que en aquestos últims temps s’han posat en peu de guerra contra la situació d’extrema desigualtat que pateixen: les cambreres d’habitacions (comunament anomenades ‘kellys’) i les aparadores de la indústria del calcer. Amb aquesta iniciativa parlamentària, Compromís ha assumit la pràctica totalitat de les propostes de Comissions Obreres sobre aquesta qüestió, amb qui s’han mantingut reunions de treball.
Segons explica la diputada de Compromís Marian Campello, “els darrers informes sobre precarietat laboral a l’estat espanyol elaborats pels sindicats de classe apunten a una trista realitat, que és la directa relació entre escletxa salarial i sectors productius més feminitzats i amb salaris més baixos”. “En aquest sentit, al nostre territori destaquen la situació de les ‘kellys’ i les aparadores del calcer”, ha afegit.
Segons explica la coalició, “una gran quantitat d’establiments hotelers al nostre territori intenten fer estratagemes per a abaratir els costos de contractació del seu personal de pisos”. “Així, front a la certa estabilitat de les dones que treballen com a fixes o fixes discontínues, ens trobem altres amb variants contractuals que van des dels contractes per obra o servei a contractes d’any en any”, argumenten. Fins i tot la Inspecció de Treball ha trobat nombrosos casos de dones que treballant per a l’hotel eren acomiadades per a tornar a ingressar a través d’una subcontracta, de manera que perdien els drets salarials garantits pel conveni col·lectiu de l’hostaleria. D’aquesta manera, acollides al conveni de l’hostaleria, que fixa el seu salari en aproximadament els 1.300 euros bruts mensuals, ens trobem amb altres tipus de contractes que degraden de lluny aquesta xifra ja de per si prou ajustada.
Pel que fa a les aparadores del calcer són treballadores d’un dels sectors econòmics més importants dins del teixit productiu valencià, que representa un 5,7% de la indústria. Només a la ciutat d’Elx, segons estimacions de la Generalitat, vora un 40% de la producció de calcer es realitza de manera irregular. D’altra banda, segons la Universitat d’Alacant, el 88% de l’elaboració del calcer es realitza en l’economia submergida. Darrere de les dades es troben dones treballadores en jornades maratonianes de vora 10 hores diàries, amb productes tòxics i sense contracte per uns 600 euros al mes. Tant a la situació de les ‘kellys’ com a la de les aparadores cal sumar les nefastes conseqüències per a la salut que les seues condicions laborals els estan comportant.
Segons explica Campello, “les institucions valencianes han d’afavorir l’apoderament dels treballadors i treballadores front a l’explotació i la precarietat laboral posant al seu abast ferramentes per a trobar fórmules que respecten la coresponsabilitat i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal”. “La competitivitat de l’economia del territori valencià ha d’anar de la mà dels drets i la dignitat laboral de les seues protagonistes: les persones treballadores”, segueix, i afegeix que s’han de “convertir els drets laborals dels nostres treballadors i treballadores en un valor afegit a la marca turística del nostre territori”.
Per tal d’aconseguir aquestos objectius, des de Compromís es planteja que tota ajuda o subvenció pública concedida per la Generalitat per al foment i dinamització del sector turístic valencià i de les Vacances Socials estiga subordinada als principis de dignitat, seguretat i drets laborals, així com a la inclusió de criteris socials, de dignificació i protecció laboral d’un sector fortament precaritzat, com és el del personal de neteja de pisos. En el cas dels establiments hostalers, els seus requisits d’accés a les subvencions o programes estaria condicionat al fet que el personal que preste servei de neteja en els establiments turístics interessats estiga subjecte al conveni col·lectiu de l’hostaleria.
Així mateix, la coalició planteja que tota ajuda o subvenció pública concedida per la Generalitat per al foment i dinamització del sector del calcer valencià estiga subordinada als principis de dignitat, seguretat i drets laborals així com a la inclusió de criteris socials, de dignificació i protecció laboral d’un sector fortament precaritzat i feminitzat com és el de les aparadores. També cal tindre en compte entre els requisits d’accés a les subvencions o programes que el personal manufacturer en la indústria del calcer estiga subjecte al Conveni Col·lectiu per a la Indústria del Calcer. També s’ha de poder acreditar que les etapes de producció i manufactura del calcer realitzades al País Valencià han estat realitzades a l’empara dels drets laborals, de seguretat laboral i dins del conveni col·lectiu establit per al seu sector.
Des de Compromís també es reclama que s’impulse la constitució d’una taula de mediació per a arribar a un acord entre patronal i sindicats respecte al convenis col·lectius d’hostaleria de Castelló –aturat des de 2011–, el de València –aturat des de 2014– i el d’Alacant, així com crear un pla per al foment i la creació de cooperatives de treballadores del calcer dotat econòmicament als següents pressupostos de la Generalitat.
Amb aquesta iniciativa parlamentària també s’insta el govern espanyol a articular un Pla Contra l’Explotació Laboral, modificar la Llei sobre Infraccions i Sancions de l’Ordre Social (LISOS) mitjançant un pla específic amb control de compliment de les normes laborals, així com augmentar els recursos humans i materials a l’efecte de fer efectiu el seu compliment. També s’inta l’executiu espanyol a reformar l’Estatut dels Treballadors i Treballadores per tal de garantir els drets laborals vulnerats mitjançant el mètode de subcontractes de serveis.
