L'Aplec dels Ports escriu les seues memòries

La trobada comarcal celebra quatre dècades amb la publicació d'un llibre prologat pel president de la Generalitat
/ València
25 juliol 2018 01:00h
Inauguració de l\'Aplec dels Ports de 1998 a Cinctorres.

Com des de fa quaranta anys, una població dels Ports celebrarà durant quatre dies una festa. Enguany serà Vilafranca però en 1978 va començar tot a la Todolella. La música i els balls a la plaça van despertar la curiositat de la gent per veure de prop aquell aplec que van encapçalar José Maria Prats, Enric García i Miquel Armengot. "La gent no sabia ni què significava la paraula ni què era allò dels Ports", raona un d'aquells promotors de la trobada comarcal, Miquel Armengot. Malgrat la desconeixença, "va col·laborar tot el poble, inclús l'alcalde franquista, que no va posar cap impediment, perquè era una època distinta", afegeix un dels pares de l'Aplec.

"Nosaltres érem nacionalistes i ens agradava recuperar els nostres costums i sentir-nos part d'un poble però, al mateix temps, volíem que no hi haguera fronteres, que tothom parlara l'esperanto", recorda Armengot. Any rere any, cada poble dels Ports ha acollit l'Aplec i s'han afegit reivindicacions dispars, com ara millores en infraestructures i mesures per a pal·liar l'economia i el despoblament sense abandonar els trets primigenis com la cohesió comarcal, la cultura, la llengua i la tradició.

Han passat quatre dècades d'ençà que la Todolella donara el tret d'eixida a l'Aplec dels Ports i començara la itinerància entre els municipis de la comarca. Per a celebrar l'efemèride, a banda de la programació festiva i reivindicativa, la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport a través de l'Institut Valencià de Cultura, amb l'impuls del Centre d'Estudis dels Ports i Els Ports en Moviment, ha editat un llibre on més de 40 persones vinculades a l'Aplec parlen de l'única trobada d'àmbit comarcal que, al País Valencià, ha perdurat fins a hui. Amb Aplec dels Ports. 40 anys d'història col·lectiva es pretén omplir un buit documental a través de les experiències personals per a polsar l'esperit de l'Aplec. Amb pròleg del president de la Generalitat, Ximo Puig i la col·laboració del conseller Vicent Marzà –qui n'és autor d'un dels capítols–, escriuen Eliseu Climent, Miquel Armengot, Rafael Serret, Adrià Serret, Alba Tejera, Marc Guardiola, Mònica Segura, Anabel Ejarque, Albert Ferrer, Jordi Marín, Xavier Ginés, Tesa Giner, Josep Maria Zapater, Daniel Monfort, Vicent Torrent, Pilar Alfonso, Manuel Martí, Mari Pau Querol, Nel·lo Monfort, Violeta Tena, Artur Aparici, Sara Gargallo, Avel·lí Flors-Mas, Maria Teresa Adell, Carles Jovaní, Kassim Carceller, Vicent A. Querol, Vicent Pitarch, Lluís Meseguer, David Llopis, Sergi Aguilar, Marisa Grifo, Madalina M. Iordache, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Celia Antolín, Iñaki Aicart, Anna Querol, Trini Blanch, Núria Porcar, Patri Teruel i Xavi Sarrià.

L'obra està il·lustrada amb abundants fotografies que mostren l'evolució d'aquest esdeveniment, entre les quals destaquen les imatges que el fotògraf Francesc Jarque va fer del primer Aplec, celebrat a la Todolella. A més a més, Aplec dels Ports. 40 anys d'història col·lectiva recopila per primera volta els cartells de tots els aplecs, també del primer, que fins ara es creia perdut.

La comarca és "un gran poble"

L'Aplec dels Ports ha escrit les seues memòries recollides en un llibre amb què poder recordar els orígens per a no oblidar i per a poder seguir mirant endavant. Fa quaranta anys, "vam fer l'Aplec sense tindre massa clar el que volíem", diu Armengot. Sobre la taula d'aquells joves hi havia unes idees que estaven disposats a implementar, com ara "que la comarca es coneguera, que la gent se sentira de la comarca, que es dignificara la llengua i que tots els pobles s'uniren". Els objectius, quatre dècades després, "s'han aconseguit".

La societat eixia de la dictadura amb totes les rèmores que allò va suposar, els dèficits fins i tot afectaven el coneixement del lloc on vivien. "Ningú no sabia què significava eixa paraula i els Ports tampoc ningú no sabia què significava, allò era el Maestrazgo", assegura el doctor. La referència sobre el topònim comarcal eren els llibres de Manuel Milián Mestre, Morella y sus puertos però, al remat, també "era una cosa poc coneguda i els pobles estaven molt separats i vivien en ells mateixos". Ara, "s'ha aconseguit que tota la comarca siga com un gran poble", un fet "important", sentencia Armengot.

Si l'Aplec ha perdurat és per una virtud que no s'ha donat en altres trobades comarcals que van proliferar en la dècada dels 80. Als Ports, des de primera hora es va implicar tot el poble, "independentment del pensament polític, perquè es considera com un repte i una forma d'unir el poble". El primer Aplec, en 1978, va ser "especial", recorda Armengot. L'organització va establir un preu d'entrada per a gaudir dels espectacles que van tindre lloc a la plaça. Alguns veïns van eixir als balcons de les cases que rodegen la plaça, aleshores, "baixaren i ens van dir: 'Mira, nosaltres estem al balcó però et paguem l'entrada'. I estaven a sa casa", exclama. Aquell inici va ser, afegeix, "un moment especial que uneix tota la gent i se sent orgullosa de fer eixa festa que és reivindicativa però és també per a passar-s'ho bé, per descomptat".

"La gent tenia molta curiositat", volia saber què era allò tan festiu, "inclús l'alcalde franquista no va posar cap impediment". De fet, Armengot sosté que d'alguna o altra manera, l'Aplec sempre ha tingut suport institucional, independentment del color polític que governara. Amb l'Aplec han col·laborat bé amb aportacions econòmiques o bé, com en aquells anys de la Transició, no posant entrebancs perquè aleshores "subvencions no n'hi havia perquè no es pagava IVA", puntualitza. Actualment la implicació de l'administració és major, era i és habitual veure-hi polítics com Ximo Puig que "quan no era president ens preníem dos cerveses i ara que ho és, també". Aquest 2018 la participació del cap del Consell –qui va ser alcalde de Morella 17 anys– va més enllà de l'assistència. Que Puig signe el pròleg sobre la trobada "dóna rellevància a allò que representa l'Aplec i als valors que representa a nivell local i universal", uns principis "cap als quals cal tornar". Això no obstant, la transversalitat de la trobada comarcal ha sigut, segons manté Armengot, la clau perquè el suport institucional mai s'haja absentat de l'Aplec.

Identitat i infraestructures

Fa quaranta anys les reivindicacions de l'Aplec dels Ports eren culturals i identitàries. "No anàvem més lluny perquè les carreteres eren de pedra, però, com havíem viscut així tota la vida, doncs, ho véiem normal", explica Miquel Armengot; tanmateix, tard o d'hora cobrarien importància la reclamació d'altres necessitats les infraestructures. Aquestes, però, "no les hauria de fer només la comarca dels Ports", apunta, perquè si s'ha de fer una nova via de comunicació "s'han d'implicar altres comarques".

Això no obstant, Armengot opta per mirar "una mica" enrere a "allò que reivindicàvem al principi, com ara la fraternitat, la igualtat entre els pobles i persones". Ara bé, "la comarca per ella mateixa no pot subsistir". La recepta passa per seguir advocant per la gent que viu i treballa a la comarca, perquè la gent ha de viure d'allò que produeix la seua terra, sosté.

Concerts, cinema i exposicions

Vilafranca acull des del 27 al 29 de juliol el 40é Aplec dels Ports. Des de dijous fins a diumenge, dia en què s'anunciarà el municipi on se celebrarà el 41é Aplec, la programació ofereix concerts a dos escenaris, diverses projeccions de documentals, així com exposicions.

El vessant musical està encapçalat per grups com Zoo, Roba Estesa, Auxili, Ebri Knight, Xavi Sarrià, Pepet i Marieta, Pep Gimeno Botifarra, entre d'altres. Es projectaran diferents documentals sobre la història de l'Aplec, Experiment Stuka, dirigida per Pepe Andreu i Rafa Molés, i Temps moderns, de Charles Chaplin amb música en directe. Durant tota la trobada es podran visitar dues exposicions, una a la sala Gòtica i una altra distribuïda pels carrers de Vilafranca.

La programació inclou diversos tallers per als més menuts, xarrades sobre les necessitats de la comarca, la presentació del llibre Aplec dels Ports. 40 anys d'història col·lectiva i la trobada de muixerangues, on actuaran la Conlloga-Muixeranga de Castelló i la Muixeranga de Vinaròs.

next